ESCALADA PER A TONTOS

Fa uns dies que volem anar a la'Agullola de Rupit però el temps no pinta gaire bé. En Miquel Ramos em pregunto que en penso i jo li dic que diumenge serà el dia ideal. Massa que ho he dit, va ser un dia fred i ventós. I la colla no paraven de dir-me que era el dia ideal. Finalment, els demano perdo i presento la dimissió de meteoròleg.. si, si però avui hem fet l'Agullola i mai oblidaran la visió del Salt de Sallent , la cascada més alta de Catalunya amb 115 metres d'alçària. No sempre duu aigua, però avui bramava amb tot el seu esplendor. L'Agullola és una agulla - que llest - que atrau la vista des del llogaret turístic de Rúpit. Està separada del cingle per uns metres. L'ambient de tota l'ascensió és sensacional amb un entorn bellíssim. Té un toc de terreny d'aventura, controlada, que assegura deixar-nos contents encara que no sigui la gran escalada de la nostra vida. Descripció de la via : La localització de l'inici de la via és una mica complic

En poques paraules... una mega passada. Arribo al bar de Vilanova de la Sal i em trobo amb un munt de gent que estan acabant d'esmorzar. La majoria són gent jove que no conec i això que fa anys que sóc de la SEAM. Per mi això és motiu d'alegria, comencem bé. Organitzar coses sempre implica tensió i nervis. Felicitar sincerament a l'anima mater de la trobada, la Remei , sense ella no hauria trobada. Gràcies Remei... ja em ronda alguna idea per fer una altra trobada... ja en parlarem... La veritat és que ella no estava sola, havia el Pere i el Pol fent la carn i segurament més gent que avui no han escalat perquè nosaltres podéssim tibar i dinar... dinar per 5 euros i us juro que he quedat ben tip. No he sopat.No sé com poden sortir els comptes. Al final un sorteig de material. Ja ho he dit en començar una mega passada. Anem a Montalegre, som una cinquantena d'escaladors. Alguns van a fer via llarga, jo havia pensat anar-hi amb el Sergi Gàmiz però a la tarda em diu

Hi ha racons que desprenen una força especial. El Castell Dalmau és un paratge d'aquest. Si no perquè un pedrot com aquest té la fal·lera de 18 vies. Si doneu el tomb per sota pensareu que no hi caben. Surten en el llibre Guia d'escalada clàssica a les muntanyes de Prades de Josep Jané. Un llibre imprescindible per estimar aquests cingles. Nosaltres ens vam posar a tastar l'atracció de l'agulla i ens vam posar a la primera via que s'havia obert que puja per una flamant escletxa fins al cim. És una escalada diferent, fora dels patrons habituals. Comencem per una rampa que superem per oposició i en la segona part un mur interior. Sembla que estiguem fent espeleologia fins sortir a la llum exterior ja en el cim del penyal. Llàstima que la via sigui curta ... i no estigui equipada. Si no em creieu el tema de la força tel·lúrica (feu molt bé de no creuem) penseu per un moment que fan aquí una colla d'escaladors organitzant dinars dalt, o la colla vella de Valls

Inici via. Foto cedida per Tunica Primer de tot, deixem les coses ben clares. Jo no vaig fer aquesta via i em vaig quedar al peu de la via parlant amb en Josep Maria Tunica, aperturista de la via, mentre veia - o no - als companys Miquel Àngel Ramos i Aleix Barbera. Juventut, divino tesoro. Jo em vaig conformar amb la via normal a la roca Bonatti. Descripció feta pel Miquel Àngel. Elegant i evident itinerari degà en Collegats i obert per Josep Maria Tunica i Carles Vives. Via de 80 metres i de graduació sostinguda de IV+ amb un pas a la sortida del segona llarg de 6a/Ao. Imprescindible dominar la tècnica del ramonage. Compromís: mig. Exposició mitja. Via molt recomanable perfectament equipada i de roca excel·lent. Reunions perfectament equipades. Descripció de la via: 1a tirada (IV+ -  15 + 5 metres - 3 parabolts): Croquis original cedit per Tunica Des del peu de la via es veuen els tres parabolts que ens asseguraran el llarg. Tram no molt difícil tot i que sí una

Després de la Trobada de Baldellou, de Sant Miquel de la Tosca ara ens toca fer la trobada a Montalegre (lloc tradicional de trobades d'escaladors). Ja us podeu guardar el dia a la vostra agenda que després ... se us passarà... Teniu la guia d'escalada del Mont-roig, però, a més a més, han obert noves línies sota mateix de l'ermita. Altres vies que he escalat per la vora:  Lo mirador  -  Rampes invertides (Retaule)  -  Caputxi i llastra - Trobades escaladors   de la SEAM  

A l'extrem de la serra del Mont-roig hi ha l'ermita de Montalegre. En Jordi Marmolejo, des de fa temps està fent una zona d'escalada esportiva que és un veritable plaer. A Lleida feia boira, els dimecres només puc escalar per la tarda i ara que el dia és curt podem anar a pocs llocs. Quan ahir en Pinto em va dir que podíem anar a escalar a Montalegre em va semblar una idea meravellosa. Precisament amb ell vaig anar a fer la via Rampes divertides  que pot complementar la proposta que fem avui. La roca te la menjaries de bona encara que dalt li ha saltat un bolo al Pinto que ens ha fet por... Descripció de la via : 1a tirada (V - 20 metres - 4 parabolts): Ens situem sota d'un bloc que ja feia temps m'havia mirat per equipar però una cosa és el pensament i l'altra l'acció que la va prendre en Jordi. Ha equipat dues línies. Com en la que està més a la dreta encara toca el sol decidim posar-nos-hi. Volíem posar-nos després a l'esquerra... És una plac

El Miquel Àngel està fet un professional amb això del vídeo i l'altre dia va filmar l'escalada de la Tintint Milú. Les imatges no poden captar la bona estona que ens va passar escalant...