dimecres, 14 de febrer de 2018

EL PLAER DE LA FISSURA SAM

Inici via. Foto cedida per Tunica
Primer de tot, deixem les coses ben clares. Jo no vaig fer aquesta via i em vaig quedar al peu de la via parlant amb en Josep Maria Tunica, aperturista de la via, mentre veia - o no - als companys Miquel Àngel Ramos i Aleix Barbera. Juventut, divino tesoro. Jo em vaig conformar amb la via normal a la roca Bonatti.
Descripció feta pel Miquel Àngel.
Elegant i evident itinerari degà en Collegats i obert per Josep Maria Tunica i Carles Vives.
Via de 80 metres i de graduació sostinguda de IV+ amb un pas a la sortida del segona llarg de 6a/Ao. Imprescindible dominar la tècnica del ramonage. Compromís: mig. Exposició mitja. Via molt recomanable perfectament equipada i de roca excel·lent. Reunions perfectament equipades.
Descripció de la via:
1a tirada (IV+ -  15 + 5 metres - 3 parabolts):
Croquis original cedit per Tunica
Des del peu de la via es veuen els tres parabolts que ens asseguraran el llarg. Tram no molt difícil tot i que sí una mica atlètic i de bona roca. Els dos últims metres abans de la reunió són terrosos i cal vigilar en no relliscar, però sense cap dificultat. Per anar escalfant pel que ens espera.
2a tirada (6a/A0- IV+ - 25 metres - 5 parabolts):
Des de la reunió del primer llarg, caminarem per una feixa inclinada uns cinc metres fins a situar-nos dins de la fissura i amb el primer parabolt a uns dos metres del terra. Potent sortida on caldrà obrir-se de cames i entrar dins de la fissura si ho volem fer en lliure i sinó fer força per agafar-se a la primera xapa, i un cop aconseguit, també obrir-se de cames i ja ens anirem col·locant en la fissura on ràpidament començarem a pujar verticalment utilitzant la tècnica del ramonage (IV+) .amb bons peus i mans. Roca excel·lent i amb molt ambient. Arribarem a la reunió amb passos senzills i ens situarem en un lloc còmode. Llarg disfrutón i de molt bona roca.
3a tirada ( V- - 20 metres - 5 parabolts):Llarg clau de la via,amb el mateix ambient que el segon. Amb una sortida que sembla més difícil del que és, on un arbre ens complica l’itinerari per poder accedir al primer parabolt que es troba en la paret oposada prop de la fissura. Un cop xapat, seguim amb la tònica de l’anterior llarg. Sempre prop de la fissura i aprofitant el sensacional ramonage que es deixa fer. En aquest tram hi ha uns esbarzers secs que ens faran una mica la guitza així com uns dos metres de roca més dolenta. La via original, no seguia exactament la fissura, sinó que s’anava més a l’esquerra buscant la «placa», però ara els parabolts ens marquen l’itinerari més per l'escletxa. En aquest llarg, la graduació puja una mica, amb algun pas una mica més complicat però en cap cas excessiu. Després d’uns 10 metres verticals i reptant per la paret, arribem a una repisa on trobem a poc més de 2 metres la reunió amb dos parabolts.
El mateix pas que els anteriors però molts anys després.
4a tirada (IV- - 15 metres - 1 parabolt):Últim llarg, gairebé de transició, amb un pas de IV- assegurat per un parabolt. Davant nostre a la reunió, tenim un mur vertical que l’evitarem per la dreta tot seguint el parabolt. Un cop passat aquest pas, arribarem en pocs metres a la reunió sense gaires dificultats, això sí, evitant tirar pedres ja que el terreny és una mica descompost. Reunió equipada amb dos parabolts.
Descens:
Un cop acabada la via, anirem cap a l’esquerra (al costat del penya-segat) uns dos-cents metres fins a trobar una fita amb un tronc dalt d’una roca, que ens marca una instal·lació de ràpel (des del camí no es veu, es troba a l’altra banda). Caldrà fer dos ràpels de 30 metres que ens deixaran al peu de la paret. La reunió intermitja d’aquest ràpel és de la via «la Rampa», considerada com la via llarga més fàcil de Collegats.
Un cop al terra anem baixant cercant corriols entre matolls. És millor anar descendint amb tendència a l'esquerra per evitar el talús de la carretera.
Accés: En el km. 303,8 de la carretera N-260 hi ha un trencall a la dreta on podem aparcar. Des d'aquí ja podem veure l'evident fissura a l'extrem de la cinglera que tenim a l'esquerra.
La carretera forma un talús. Anem a la dreta a cercar el millor pas. Anem entre corriols i carrasques cercant el millor pas fins situar-nos al peu de la fissura (15 min.).
FITXA TÈCNICA
Dificultat: 6a/A0 Dificultat obligada: V

Desnivell:  75 metres. 
Temps d'aproximació: 15min.
Temps de descens:  15min.
Grau d'exposició: Baixada

Via  equipada. 
Material: 6 cintes i  reunions. 
Roca: Conglomerada, en general bona.
Orientació: Sud-est

Via oberta per: Josep Maria Tunica i Carlos Vives el 12 de març de 1978. Abaqns havia hagut un primer intent per part de Xavier Samsó, Ramon Caballé i en Tunica. En acabar la via van decidir dedicar la via a en Xavier Samsó que era conegut com Sam.

En Josep Maria Tunica em va fer un correu explicant la contesta de la fissura. El text té molt d'encant per recordar com s'escalava en aquell temps:
 El Xavi es va fer de primer una elegant i "expo" primera tirada però per l´ esquerra de la fissura inicial i flanquejant per dalt fins el inici de la fissura més marcada. No més va ficar un miserable buril a mitja tirada i com que vam començar molt tard i ell a sobre tenia que tornar a Barcelona on residia des de feia poc, jo vaig tantejar el inici del segon llarg ficant un buril per sobre el desplom inicial i després vam rapelar des de una figuera i com que no tornaria en molt temps, li vam prometre ficar-li el seu nom de guerra "Sam" quant l´acabéssim (Per bona part  d´ aquest primer llarg, més tard jo obriria la veïna via Apia).  
El cas es que el Ramon n´ estava gaire disponible i vaig quedar amb el Carles Vives i decidint fer una línia més directa començant per la fissura inicial. 

El Carles es va fer la primera tirada amb no més un curt pitó pla a 2 metres  i que sempre ficaríem  en les repeticions; la R-1 era a "pel" crec, darrera de un arbret, crec que  figuera. Jo vaig fer el segon llarg amb el  buril a 2 metres en el desplom d´ inici, la resta a "pel" i la R-2 amb pitons al fons de la fissura (més tard ficaríem burils on ara hi han els parabolts). Carles va fer la tercera tirada, ficant un pitó i un tac de fusta, que es quedarien fixos,  a la part de placa per evitar esbarzers;  i el bloc que tanque la fissura a dalt, flanquejant-lo per sota, cap a la dreta (aeri i impressionant) i amb una "V" que també sempre clavàvem; la R-3 era a una bonica cornisa darrera el gran bloc,  ficant algun pitó i una vaga crec a un pont de roca sota el bloc. La quarta tirada i com vaig dir, era directa i no per la dreta, la vaig començar jo, passant amb una encamada de sobre el bloc a la paret,  ficant un buril i després em va agafar "canguelis" i la va acabar el Carles, sense ficar rés més que una vagueta a un petit matoll del  tram final un xic "expo" i que mai vam voler re-assegurar amb mes burils.
Per baixar vam decidir fer-lo per lo que seria la futura via Apia: un ràpel de savina fins una plataforma on acaba la xemeneia de l´ Apia, d´ allí un altre també de savina fins el inici de la xemeneia i després desgrimpada i flanqueig a "pel"!  fins la figuera de la R-1 de la Sam. No cal dir que era "expo", però a totes les repeticions vam fer servir el mateix sistema. (Al rapelar aquest lloc per primer cop, ens va agradar la línia i poc després obriríem el Carles i jo la via Apia).

Vídeo de la via del gran director Miquel Àngel Ramos:

2 comentaris:

  1. Com sempre amb tanta elegància i i gràcia penjant les resenyes!!!!!

    ResponElimina
  2. Carai, el vídeo de professionals. Enhorabona per l'activitat

    ResponElimina