Pels amics/gues que frueixen tocant la roca, sense importar-los massa el grau.
FILMACIÓ DE LA INTEGRAL A LA TINTIN - MILU
Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
-
El Miquel Àngel està fet un professional amb això del vídeo i l'altre dia va filmar l'escalada de la Tintint Milú. Les imatges no poden captar la bona estona que ens va passar escalant...
La Gran Diagonal és la via que més es fa de Santa Anna . Afortunadament l'equip de l'Agustí Sans va equipar - entre moltes altres vies de la zona - dues variants. La primera, la variant Nauk , puja per una placa espatarrant. La segona el Diedre del Bekari que avui hem pujat. Potser no és tan impressionant com les anteriors però també val la pena escalar-la. Descripció de la via: 1a tirada (V - IV+ - IV - 25 metres - 7 parabolts): En l'inici de la via trobem una pedra que ens indica que estem en la via correcta. Uns metres més avall hi ha dues vies. La de més a l'esquerra és la Maxicosi . De les altres no les coneixem. L'inici és complicat doncs és dret i hi ha poques preses. Ens agafa freds. Un cop superat aquests primers metres minva la dificulta. Anem a l'esquerra i travessem una zona de blocs que fan una mica de por però no passa de fer por (IV+). Arribem a un ressalt que gira a la dreta-ascendent (IV). De fet es tracta de l'inici de la diagonal. Arri...
Estem en plena onada de calor i decidim anar a explorar un barranc proper a casa i sorprenentment bonic. Ideal per fer una matinal. És un barranc curt. Hi ha algun salt interessant i, especialment, un ràpel de fàcil entrada de 18 metres. Quan entres a l'aigua de la cascada el terra no patina gaire. Després de la cascada podeu trobar gent però tampoc gaire. En començar el barranc trobem un senyor que ens diu que no hi ha cap instal·lació per rapelar. Això ens fa estar inquiets durant tota l'anada. També ens diu que a l'agost ens podem trobar sense aigua corrent al barranc. Per si voleu fer el bany sense haver de rapelar. Clica aquí . Accés : Al coll de Comiols agafem la carretera estreta L-911. En el km 6,3 agafem un trencall a la dreta amb el cartell de Merea i Gramanet . El llogarret de Merea està a 3 km. El primer tram és una pista de terra i després asfaltada. Aproximació : Aparquem abans de la primera casa de Merea . Hi ha un senyal de prohibit aparcar a l'entrada ...
Tindria 12 anys i estava acampat de colònies a la vora de l’estany Negre. De sobte em vaig sentir atret per unes roques i vaig dir als monitors que me n’anava a pujar-les. Sorpresos em van parar i em van explicar que aquelles agulles estaven molt lluny i estaria molt temps per coronar-los. Me’ls vaig mirar incrèdul. En una hora pensava que hi anava i tornava. No coneixia encara les distàncies a la muntanya. He hagut d’esperar 40 anys més tornar-hi però ara amb experiència i la bona companyia dels meus amics Lluís Olóndriz i Miquel Urbano que són els meus pares/mare en això de l’escalada i encara no es coneixien. L’atracció de les agulles de Travessany és intensa i persisten. Capitanegen plenament la contrada de l’estany Negre. Descripció de la via: 1ra agulla. Ens situem al peu de la primera agulla al costat d’un bloc pla amb una fita. El llarg de les tirades són orientatius ja que hi ha molts indrets on muntar la reunió aprofitant merlets de la roca. Fins hi tot hi ha moments q...
Avui anem a fer una mena d'escalada esportiva però de dos llargs. Vies equipades, no cal dur res més que les cintes exprés. Màxim 9. No cal ni muntar la reunió ja que trobem cadena a totes les reunions. El descens sempre és rapelant la via que hem pujat. Val a dir que els equipadors van currar molt netejant les vies. Encara hi ha força vegetació - tipus boixos - però es nota la feina feta. També van netejar les vies de pedres tontes, ara quan equipaven estic segur que havia algú a la pista per traure les pedres que cauen. Nosaltres vam anar un dia festiu i per la pista passaven ciclistes, excursionistes, corredors, famílies... tranquils, tranquils no n'estàvem gaire. També havia escaladors en altres línies. Fets a trobar algun defecte hi ha moments que veus parabolts a la dreta i a l'esquerra i no saps si són de les teves línies o de les vies del costat. És fàcil desorientar-se entre tan ferro. No vam entendre algun parabolt del darrer tram de les vies Bona feina i Escalad...
Hi ha muntanyes que ens atrauen d'una forma entre màgica i tel·lúrica. Són les protagonistes dels nostres somnis. Hi ha força muntanyes d'aquestes però els Encantats està dins de la selecció natural. L'Encantat Petit o Xic té la particularitat que només es pot pujar escalant i que en les seves parets es van produir algunes de les gestes més destacades de les primeres escalades. Ja veieu tot són qualitats per anar-hi. Reconec que avui en dia es tracta d'una escalada que està fora dels patrons de les modes però sempre he estat fora dels patrons i més si estan de moda. Tinc la sort de compta amb l'ajuda del Miquel Àngel per fer aquestes escalades d'aventura. Descripció de la via : 1a tirada (II+ - III+ - II+ - 30 metres - un clau): Ens situem a l'Enforcadura entre els dos Encantats. Ara ens toca anar a l'esquerra si volem pujar al Xic. Els primers metres són senzills, no són gaire pitjors que els que hem fet pujant per la canal central. Ara ens toca ...
El Gra de Fajol és una muntanya destacada del cercle d’Ulldeter, el bressol d’un dels principals rius de Catalunya. La seva preeminència ve donada per ubicat en l’extrem del circ. La mirada de l’excursionista queda atreta per aquesta modesta elevació. La resta de muntanyes dels contorns presenten una silueta arrodonida metre que el Gra de Fajol és més agrest. Pel vessant nord-est puja el que hem denominat la cresta del Gra de Fajol, encara que pròpiament no és pas una cresta sinó el trencament d’un coster que sembla que s’esbalci per l’esquerra mentre que per la dreta no hi ha pràcticament desnivell. No cerqueu una escalada exigent, podeu pujar sense peus de gat, i si sou un xic esbojarrats podeu deixar-vos el material d’escalada ja que els passos no són gaire continuats. Resulta ideal per anar amb companys/es no gaire avesats a grimpar per l’alta muntanya. Les màximes dificultats que no passaran mai de III + estan al trencant de l’esquerra. Uns metres més a la dreta podeu anar ca...
Regust d’escalar a 2500 metres, per una via equipada i d’un grau accesible pels de la meva quinta (ja estic granadet) és pur plaer. L’endemà una companya em preguntava si la via era recomanable. Sinzerament, SI. L’entorn d’alta muntanya justifica plenament l’escalada. És veritat que ens van fer pagar per aparcar al Pas de la casa . Els companys van aparcar una mica més amunt, al costat de la carretera, i no els van multar però jo no puc recomanar … La via té dues parts molt evidents: Els dos primers llargs per roca granítica meravellosa amb passos d’adherència i regletes. Hi ha molts passos que es poden contornejar llegint la paret. De fet aquests primers llargs es podrien fer caminant per una mena de feixa que passa a uns 5 metres de nosaltres, però hem vingut a escalar. Els dos darrers llargs, són de transició per sortir de la paret, una paret formada per blocs…com han passat moltes cordades les pedres s’han anant estabilitzant però sempre alguna que us espera per desplaç...
Ara que fa calor cal saber buscar bé les parets on toca l'ombra. És part de l'èxit. El sol comença a tocar a partir de migdia (principis de juliol). La Directa a la Núria és una via que me l'he mirat un parell de vegades quan feia la v ia de la Núria que passa pel costat. Li tenia moltes ganes, encara que el darrer llarg em feia una mica de respecte, però és una via equipada amb generositat i aquest és el motiu pel qual m'he aventurat a posar en un llarg que poder estar per damunt de les meves modestes possibilitats. És una via Guillem Ària s i molts ja sabeu el que significa ... Ara he sortit content de la via. FITXA TÈCNICA Dificultat : V/A0 - 6a Desnivell : 90 metres. Temps d'aproximació : 18 minuts Temps de descens : 33 minuts Grau d'exposició : Baix, Material : 16 cintes exprés. Via equipada Roca : Conglomerat que qualitat montserratina Orientació : Oest Via oberta Per Guillem Arias al 2010 Descripció de la via : Ens situem al primer parabolt...
Aquesta via ha patit diversos desequipaments des de la seva creació l’any 2012. Però amb l’autorització de la C omissió d’escalada del Patronat , sempre s’ha pogut reequipar. Darrerament , alguna cordada l’h a anat fent , encara que no estava acabada tota la reequipació . El passat dia dotze de juny la vare m escalar Antoni Picazo i Jo i l’h em dona da per acabada reassegurant amb una baga nova la reunió de pont de roca i informant de la seva finalització a la Comissió d’escalada del Patronat . S’ha d’agrair al grup “jabalís excursionistes ” el darrer reequipament perquè varen acudir a la meva demanda d’ajut a “ Escaladors sèniors ” el mes de setembre de l 2024 per tornar-la a reequipar perquè ja tinc 77 anys i ja no la puc fer de primer . Els escaladors que han ajudat prioritàriament a la reequipació han estat els següents : Antoni Balasch , Manel Viladric i Joan Ramon Segura . Solucionant totalment la darrera dese...
5a tirada (Personal - La vam clavar. La previsió del temps era molt dolenta. Ja havíem dit de suprimir la sortida però vam veure que havia una forquilla de "bon temps" pel matí. Segurament eren més les ganes que el raonament científic d'interpretar la meteo. Ens hi vam posar sabent que la roca estaria molla - havia calamarsa en alguna raconada - i que potser ens mullaríem. Doncs no, quan vam arribar al cotxe va començar a ploure de valent. La vam clavar...) Perdoneu l'opinió personal que a ningú us interessa. La cresta de Cubil (he vist escrit, Covil i totes les possibles combinacions) és una ascensió d'ambient alpí. A l'esquerra tenim la impressionant vall de Pessons farcida d'estanys. Els ulls se'n van cap a les muntanyes properes que recordeu d'altres aventures. La veritat les muntanyes d'Andorra esdevenen encisadores només cal abandonar el centre de la vall. La majoria de dificultats es poden obviar escapant-se pels laterals encara qu...
Gràcies per lo d'artista amb els vídeos.... Endavant!!
ResponElimina