Pels amics/gues que frueixen tocant la roca, sense importar-los massa el grau.
FILMACIÓ DE LA INTEGRAL A LA TINTIN - MILU
Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
-
El Miquel Àngel està fet un professional amb això del vídeo i l'altre dia va filmar l'escalada de la Tintint Milú. Les imatges no poden captar la bona estona que ens va passar escalant...
Com arribar-hi ? Agafem la carretera a Platja d'Aro per la carretera C-35. Passat el km 100 i un magatzem de mobles agafem una carretera asfaltada perpendicular amb el cartell de Mas Patxot. Més enllà podem veure una benzinera. 2,9 km Aparcament als dos costats de la carretera. Agafem un sender que surt a l'esquerra, ara caminant. 22 min Collada que ens dona accés a les agulles. És bo canviar de tant en tant de zona d'escalada. Avui hem volgut anar fins al Baix Empordà per tastar aquesta escola d'escalada. Com estem prop del mar podem completar l'escalada amb un bany al mar. Aquí ens trobem amb roca granítica encara que té un to totalment diferent. Ens va costar una mica adaptar-nos a la roca. Es tracta d'un conjunt d'agulles pètites. Al peu de cada via hi ha pintada la dificultat de la via de color vermell. Això ajuda molt a saber on estàs. Ara el problema és saber en quina agulla esteu. Nosaltres no ens vam aclarir gaire. Val a dir que cal comprar La Gu...
La Factory Agustí Sans and Pep Godoy ha obert una altra sèrie de vies d'escalada a tocar de la Gran Diagonal . És l'equip que està obrint i equipant més vies a les Terres de Ponent. No em puc estar de donar-los-hi MOLTÍSSIMES GRÀCIES per la feina que estan fent. Un dels sectors de via llarga més agraïts que conec. Ara han obert una línia "fàcil" però que aviat esdevindrà una nova clàssica. El grau és assumible però compensa la visió que es té tota l'estona sobre l'entorn. Hi ha dues variants Sargantana i Llangardaix que amb una mica de sort les anirem fent per complementar el blog encara que piquen una mica més (V+). Temps al temps... FITXA TÈCNICA Dificultat : V- (un pas) Desnivell : 133 metres. Temps d'aproximació : 5 minuts Temps de descens : 15 minuts Grau d'exposició : Baix, Material : 8 cintes exprés i reunions. Via equipada Roca : Calcari Orientació : Est. Via oberta Agusti Sans i Pep Godoy, col·laboració de Remei Tortosa. Estiu de 2025...
La Gorra Marinera és la primera elevació del grup de les Gorres. Té una silueta molt característica - com tot el grup. La via de les Sargantanes fou oberta el setembre de 1981 per Manel Monsonis, Pere Lluís Regalado i Lluís Alfonso. Com està atravessada per nombroses vies pot costar una mica trobar la via correcta però per aixó volem fer aquesta descripció. En la part superior coincideix amb la via per Davant - que sembla ser que pujaven des de l'ermita de Sant Jaume que trobem en mitat de la via. DESCRIPCIÓ DE LA VIA : Originalment la via sortia a l'esquerra d'una balma i tirava 20 metres de IV fins una repisa on se muntava reunió i s'anava 10 metres a l'esquerra (III) travessant una zona d'escalada esportiva que ens genera alguna confusió. Fins una nova reunió. 1ra tirada: (V - 25 metres) Resulta més pràctic pujar per qualsevol de les vies d'escalada esportiva que ens trobem al peu del camí i superades les dificultats inicials (V) grimpem fi...
M'arriba per whatsapp que han obert un nou sector d'escalada esportiva a Cubells. L'han anomenat l'Indret i com ús podeu imaginar vaig a posar-hi el nas. Primer de tot, té la particularitat que està encarat al sud per la qual cosa, si no hi ha boira, és ideal per fer a l'hivern. L'equipament de les vies és molt correcte i un paratge per fruir. Hi ha vies de tots els nivells, començant per IV fins a 7a. Veig que ha estat equipat per: Eloi Romagosa, Oriol Segura, Cosin i Ramon Solé. Com arribar-hi : Ens situem a Cubells i agafem la carretera asfaltada que va Camarasa. 0,9 km Agafem un trencall a la dreta. De fet ja es veu la paret i ens podem orientar amb facilitat. 1,2 km. Cruïlla de camins. Continuem recte, sense anar a la dreta. 1,7 km. Aparquem. Agafem un corriol que inicialment travessem un camp.10 min. Ens situem a peu de paret.
Veiem que han obert un nou sector a la Serra de Canals (Oliana ): 5 vies factibles. Avui fem la primera però amb paciència les anirem fent. Equipadors de prestigi : El gran Remi Brescó (ara li fem una ola, ei !!! que té pàgina a viquipedia ), amb un estil "particular" d'equipar i en Joan Asín que no para d'escalar (i nosaltres que ens alegrem). Ja diuen que és la via més fàcil - segurament - de la paet, però com ens ha agradat, anirem fent les altres... FITXA TÈCNICA Dificultat : V- (un pas i justet) Desnivell : 145 metres. Temps d'aproximació : 5 minuts Temps de descens : 22 minuts Grau d'exposició : Baix, Material : 5 cintes exprés i reunions. Via equipada: Sud Roca : Conglomerat, malgrat la feina dels aperturistes, hi ha rocs que volen canviar de casa. Orientació : Sud. Via oberta Per Remi Brescó i Joan Asín el 31 de març de 2024 DESCRIPCIÓ DE LA VIA : A la paret podem veure escrit a la paret EO amb una fletxa , si mirem bé, veie...
Les parets de Pas Nou - Roca dels Arcs de veritat que impresionen. Els companys proposen fer la TROBADA D'ESCALADORES/RS DE LA SEAM a Vilanova de Meià. M'asseguren que hi ha un sector on hi ha vies agraïdes, i que a primera hora hi ha una mica d'ombra. Cal anar especialment per afavorir la sociabilització de la colla. Després descobreixo que la zona és coneguda com L'ESCOLA . Ressenya facilitada per Gustavo Manez Garrido Les vies podran semblar de grau fàcil, si però avui comptava riure i passar una bona estona. L'escalada majoritàriament és sobre regletes i passos d'adherència. Accés : Agafem la carretera de Vilanova de Meià a Cellers (L-913). Passat el km 6 busquem un aparcament. Als 100 metres pugem per un camí que surt en diagonal per la dreta. Pugem fent ziga-zagues fins situar-nos en les vies de la dreta que estan en acabar un sostre. Les nostres tres vies d'avui van per la dreta del sostre. Són les que estan situades més a la dret. DESCRIPCIÓ DE L...
Avui anem a fer una mena d'escalada esportiva però de dos llargs. Vies equipades, no cal dur res més que les cintes exprés. Màxim 9. No cal ni muntar la reunió ja que trobem cadena a totes les reunions. El descens sempre és rapelant la via que hem pujat. Val a dir que els equipadors van currar molt netejant les vies. Encara hi ha força vegetació - tipus boixos - però es nota la feina feta. També van netejar les vies de pedres tontes, ara quan equipaven estic segur que havia algú a la pista per traure les pedres que cauen. Nosaltres vam anar un dia festiu i per la pista passaven ciclistes, excursionistes, corredors, famílies... tranquils, tranquils no n'estàvem gaire. També havia escaladors en altres línies. Fets a trobar algun defecte hi ha moments que veus parabolts a la dreta i a l'esquerra i no saps si són de les teves línies o de les vies del costat. És fàcil desorientar-se entre tan ferro. No vam entendre algun parabolt del darrer tram de les vies Bona feina i Escalad...
Primer de tot reconèixer que estant a peu de via no em vaig veure en cor de fer la via i em vaig quedar a terra. Covard, doncs covard, però tècnicament no estic preparat per fer un A2e com aquell. Si faig el post és per indicar la mala informació que recull la guia d'escalada de Collegats, més que informa, desinforma... així que anem a fer les correccions que els meus companys en Ramon Pach i Sergi Gamiz em van comentar. Primera consideració , a la guia posa Ae, doncs és una A2e cal tenir un nivell prou bo per fer artificial per superar la tirada i saber jugar amb els estreps i la fifi. De fet el Ramon Pach té un nivell tècnic tan bo que puja sense fer anar els estreps. Segona consideració : El gràfic parla de que després de la primera tirada, ja en la xemeneia, tot és III i III+, doncs no ja que hi ha un pas exigent de V o V+ en la segona tirada. A mesura que vas pujant et vas trobant panxetes, tipus Riglos, que no es superen en III sinó que hi ha força IV's. L'espai és...
Feia molt de temps que no anava a fer esportiva. Amb la colla vam decidir que amb la boira que visita la plana lleidatans calia anar a Mont-roig i com teníem poc temps el sector de Montalegre era ideal ja que teniem poc temps. Vaig veure que en Jordi Marmolejo i D. Garcia havien equipat un sector al costat de l'ermita. Ja sabem on anem. Tal com havíem previst, feia sol i hem escalat ben calentets mentre que a Lleida encara romania la boira. Els sector ens ha agradat molt, petit, íntim, amb vies per a tots els nivells. Pur plaer. L'escalada esportiva té l'avantatge que fas molta "vida social" amb la colla. Sols cal caminar 5 minuts. Altres vies que he escalat per la vora: Lo mirador - Rampes invertides (Retaule) - Trobades escaladors de la SEAM - El carquinyol i - El Panellet - TE REMEI - La Llastra i Caputxí - Variant cobarde a la Llastra Com arribar a l'ermita de Montalegre ? ...
A finals d'octubre de 2009 el Departament de Medi Ambient firmava un document amb els escaladors on regulava l'escalada al sector de Mont-roig. Fins llavors l'escalada a la cresta de la Coma de Geli restava prohibida per la nidificació de l'aliga cuabarrada. Amb l'acord que es va arribar es pot anar de juliol a desembre. Per a més informació mirar http://www.cel.cat/ . Així que vam decidir-nos a pujar encara hi ha el cartell de restricció a l'escalada encara hi és. És una cresta molt agradable, amb passos aeris, espectaculars i, sense gaires referències, ja que la preuada guia de Jordi Marmolejo amaga algunes errades. La Coma de Geli és una torre destacada a la que ens podem apropar per una bella cresta. La primera via d'escalada de la zona de Sant Llorenç de Montgai i Camarasa fou oberta precisament a aquesta prominència. Era la via Badalona oberta el 10 d'abril de 1960 per membres del GE de Badalona. En Jordi Marmolejo ens parla de la cara SE i que...
Gràcies per lo d'artista amb els vídeos.... Endavant!!
ResponElimina