Pels amics/gues que frueixen tocant la roca, sense importar-los massa el grau.
FILMACIÓ DE LA INTEGRAL A LA TINTIN - MILU
Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
-
El Miquel Àngel està fet un professional amb això del vídeo i l'altre dia va filmar l'escalada de la Tintint Milú. Les imatges no poden captar la bona estona que ens va passar escalant...
La Factory Agustí Sans and Pep Godoy ha obert una altra sèrie de vies d'escalada a tocar de la Gran Diagonal . És l'equip que està obrint i equipant més vies a les Terres de Ponent. No em puc estar de donar-los-hi MOLTÍSSIMES GRÀCIES per la feina que estan fent. Un dels sectors de via llarga més agraïts que conec. Ara han obert una línia "fàcil" però que aviat esdevindrà una nova clàssica. El grau és assumible però compensa la visió que es té tota l'estona sobre l'entorn. Hi ha dues variants Sargantana i Llangardaix que amb una mica de sort les anirem fent per complementar el blog encara que piquen una mica més (V+). Temps al temps... FITXA TÈCNICA Dificultat : V- (un pas) Desnivell : 133 metres. Temps d'aproximació : 5 minuts Temps de descens : 15 minuts Grau d'exposició : Baix, Material : 8 cintes exprés i reunions. Via equipada Roca : Calcari Orientació : Est. Via oberta Agusti Sans i Pep Godoy, col·laboració de Remei Tortosa. Estiu de 2025...
Com arribar-hi ? Agafem la carretera a Platja d'Aro per la carretera C-35. Passat el km 100 i un magatzem de mobles agafem una carretera asfaltada perpendicular amb el cartell de Mas Patxot. Més enllà podem veure una benzinera. 2,9 km Aparcament als dos costats de la carretera. Agafem un sender que surt a l'esquerra, ara caminant. 22 min Collada que ens dona accés a les agulles. És bo canviar de tant en tant de zona d'escalada. Avui hem volgut anar fins al Baix Empordà per tastar aquesta escola d'escalada. Com estem prop del mar podem completar l'escalada amb un bany al mar. Aquí ens trobem amb roca granítica encara que té un to totalment diferent. Ens va costar una mica adaptar-nos a la roca. Es tracta d'un conjunt d'agulles pètites. Al peu de cada via hi ha pintada la dificultat de la via de color vermell. Això ajuda molt a saber on estàs. Ara el problema és saber en quina agulla esteu. Nosaltres no ens vam aclarir gaire. Val a dir que cal comprar La Gu...
Avui anem a fer una mena d'escalada esportiva però de dos llargs. Vies equipades, no cal dur res més que les cintes exprés. Màxim 9. No cal ni muntar la reunió ja que trobem cadena a totes les reunions. El descens sempre és rapelant la via que hem pujat. Val a dir que els equipadors van currar molt netejant les vies. Encara hi ha força vegetació - tipus boixos - però es nota la feina feta. També van netejar les vies de pedres tontes, ara quan equipaven estic segur que havia algú a la pista per traure les pedres que cauen. Nosaltres vam anar un dia festiu i per la pista passaven ciclistes, excursionistes, corredors, famílies... tranquils, tranquils no n'estàvem gaire. També havia escaladors en altres línies. Fets a trobar algun defecte hi ha moments que veus parabolts a la dreta i a l'esquerra i no saps si són de les teves línies o de les vies del costat. És fàcil desorientar-se entre tan ferro. No vam entendre algun parabolt del darrer tram de les vies Bona feina i Escalad...
No hi ha cap agulla comparable en bellesa a l’equilibri precari del Bisbe de Santa Linya. És una agulla perfecta com la mitra bisbal. Resta oculta en un estret de l’embassament de Camarasa. La seva contemplació roman reservada a les ments aventureres i persuasives. Tan amagada que vaig preguntar a en Manel Cortés, primer ascensionista, com la van descobrir i em va explicar que en aquell temps anàvem d’excursió amb el tren de la línea de la Pobla i es solien posar en una plataforma que havia darrera del comboi. Un dia entre túnel i túnel van veure l’espigada silueta del Bisbe. En els viatges posteriors van esperar el breu espai entre forat i forat per localitzar aquella imatge encarada al cel. Anys més tard, he tingut ocasió de compartit la visió des del tren i us puc assegurar que són uns frugals segons. Un cop van fruir de la seva contemplació, van haver d’iniciar la seva recerca i només van arribar-hi travessant els túnels del tren a peu. Aquest va esser durant anys el recorregut ...
Veiem que han obert un nou sector a la Serra de Canals (Oliana ): 5 vies factibles. Avui fem la primera però amb paciència les anirem fent. Equipadors de prestigi : El gran Remi Brescó (ara li fem una ola, ei !!! que té pàgina a viquipedia ), amb un estil "particular" d'equipar i en Joan Asín que no para d'escalar (i nosaltres que ens alegrem). Ja diuen que és la via més fàcil - segurament - de la paet, però com ens ha agradat, anirem fent les altres... FITXA TÈCNICA Dificultat : V- (un pas i justet) Desnivell : 145 metres. Temps d'aproximació : 5 minuts Temps de descens : 22 minuts Grau d'exposició : Baix, Material : 5 cintes exprés i reunions. Via equipada: Sud Roca : Conglomerat, malgrat la feina dels aperturistes, hi ha rocs que volen canviar de casa. Orientació : Sud. Via oberta Per Remi Brescó i Joan Asín el 31 de març de 2024 DESCRIPCIÓ DE LA VIA : A la paret podem veure escrit a la paret EO amb una fletxa , si mirem bé, veie...
Hi ha muntanyes que ens atrauen d'una forma entre màgica i tel·lúrica. Són les protagonistes dels nostres somnis. Hi ha força muntanyes d'aquestes però els Encantats està dins de la selecció natural. L'Encantat Petit o Xic té la particularitat que només es pot pujar escalant i que en les seves parets es van produir algunes de les gestes més destacades de les primeres escalades. Ja veieu tot són qualitats per anar-hi. Reconec que avui en dia es tracta d'una escalada que està fora dels patrons de les modes però sempre he estat fora dels patrons i més si estan de moda. Tinc la sort de compta amb l'ajuda del Miquel Àngel per fer aquestes escalades d'aventura. Descripció de la via : 1a tirada (II+ - III+ - II+ - 30 metres - un clau): Ens situem a l'Enforcadura entre els dos Encantats. Ara ens toca anar a l'esquerra si volem pujar al Xic. Els primers metres són senzills, no són gaire pitjors que els que hem fet pujant per la canal central. Ara ens toca ...
Primers metres de la via Hi ha dies que vas a escalar i tot surt bé. Avui ha estat un d'aquests dies. Tinc la sensació d'haver escalat una via fantàstica. Es tracta de l'Esperó dels Elfos a la presa d'Escales. La majoria dels llargs són de placa, una placa prou vertical però farcida de bones preses. El tercer llarg segueix una fissura que li dona un to diferent a tanta placa. Tots els llargs tenen el seu encant. Ambient i bona escalada. FITXA TÈCNICA : Dificultat : MD + Desnivell : 175 metres. Temps d'aproximació : 10 minuts Temps de descens : 20 min. Grau d'exposició : Mig -baix, Material : 10 cintes exprés, friends, tascons i reunions. En la ressenya posem el material que hi ha la paret però cal autoprotegir-nos. Roca: Calcària. Excel·lent. Orientació : Sud.-oest, a l'hivern fins una mica abans del migdia no toca el sol. A l'estiu a primera hora ombra i a la tarda ombra. Via oberta per Manel Solís i Eloi Ferrer l'octubre de ...
Es tracta d’un escenari d’aventura on cal saber moure’s per terreny esquerp però no tinc la sensació que sigui difícil. És una excursió muntanyenca amb un gran ambient d’alta muntanya amb la paret nord del Pedraforca als nostres peus. Així no es tracta d’una via d’escalada sinó un contorn d’aventura, tot ple de sensacions molt fortes. Si us agrada la variació, segur que us agradarà. Descripció de la via : Hem de grimpar per una canal que hi ha a la dreta de l’agulla del Cabirol inferior (II) Arribem a una bretxa imponent. Anem trescant per la dreta. Hi ha un pas de III que podem assolir sense encordar-nos. Durant tota la travessa va anar amb bota de muntanya. Un cop superat aquest pas puntual la verticalitat davalla aviat i es grimpa amb facilitat (II). Assolim l’agulla del Cabirol inferior. Davallem pel costat oposat, caminant. Arribem a una breta i continuem la direcció que dúiem. Trobem una estilitzada agulla que anomenen la Mare de Deu. Continuem grimpant (II+) per una ...
La Gorra Marinera és la primera elevació del grup de les Gorres. Té una silueta molt característica - com tot el grup. La via de les Sargantanes fou oberta el setembre de 1981 per Manel Monsonis, Pere Lluís Regalado i Lluís Alfonso. Com està atravessada per nombroses vies pot costar una mica trobar la via correcta però per aixó volem fer aquesta descripció. En la part superior coincideix amb la via per Davant - que sembla ser que pujaven des de l'ermita de Sant Jaume que trobem en mitat de la via. DESCRIPCIÓ DE LA VIA : Originalment la via sortia a l'esquerra d'una balma i tirava 20 metres de IV fins una repisa on se muntava reunió i s'anava 10 metres a l'esquerra (III) travessant una zona d'escalada esportiva que ens genera alguna confusió. Fins una nova reunió. 1ra tirada: (V - 25 metres) Resulta més pràctic pujar per qualsevol de les vies d'escalada esportiva que ens trobem al peu del camí i superades les dificultats inicials (V) grimpem fi...
M'arriba per whatsapp que han obert un nou sector d'escalada esportiva a Cubells. L'han anomenat l'Indret i com ús podeu imaginar vaig a posar-hi el nas. Primer de tot, té la particularitat que està encarat al sud per la qual cosa, si no hi ha boira, és ideal per fer a l'hivern. L'equipament de les vies és molt correcte i un paratge per fruir. Hi ha vies de tots els nivells, començant per IV fins a 7a. Veig que ha estat equipat per: Eloi Romagosa, Oriol Segura, Cosin i Ramon Solé. Com arribar-hi : Ens situem a Cubells i agafem la carretera asfaltada que va Camarasa. 0,9 km Agafem un trencall a la dreta. De fet ja es veu la paret i ens podem orientar amb facilitat. 1,2 km. Cruïlla de camins. Continuem recte, sense anar a la dreta. 1,7 km. Aparquem. Agafem un corriol que inicialment travessem un camp.10 min. Ens situem a peu de paret.
Gràcies per lo d'artista amb els vídeos.... Endavant!!
ResponElimina