Pels amics/gues que frueixen tocant la roca, sense importar-los massa el grau.
FILMACIÓ DE LA INTEGRAL A LA TINTIN - MILU
Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
-
El Miquel Àngel està fet un professional amb això del vídeo i l'altre dia va filmar l'escalada de la Tintint Milú. Les imatges no poden captar la bona estona que ens va passar escalant...
Avui anem a fer una mena d'escalada esportiva però de dos llargs. Vies equipades, no cal dur res més que les cintes exprés. Màxim 9. No cal ni muntar la reunió ja que trobem cadena a totes les reunions. El descens sempre és rapelant la via que hem pujat. Val a dir que els equipadors van currar molt netejant les vies. Encara hi ha força vegetació - tipus boixos - però es nota la feina feta. També van netejar les vies de pedres tontes, ara quan equipaven estic segur que havia algú a la pista per traure les pedres que cauen. Nosaltres vam anar un dia festiu i per la pista passaven ciclistes, excursionistes, corredors, famílies... tranquils, tranquils no n'estàvem gaire. També havia escaladors en altres línies. Fets a trobar algun defecte hi ha moments que veus parabolts a la dreta i a l'esquerra i no saps si són de les teves línies o de les vies del costat. És fàcil desorientar-se entre tan ferro. No vam entendre algun parabolt del darrer tram de les vies Bona feina i Escalad...
Aquesta via ha patit diversos desequipaments des de la seva creació l’any 2012. Però amb l’autorització de la C omissió d’escalada del Patronat , sempre s’ha pogut reequipar. Darrerament , alguna cordada l’h a anat fent , encara que no estava acabada tota la reequipació . El passat dia dotze de juny la vare m escalar Antoni Picazo i j o i l’h em dona da per acabada reassegurant amb una baga nova la reunió de pont de roca i informant de la seva finalització a la Comissió d’escalada del Patronat . S’ha d’agrair al grup “jabalís excursionistes ” el darrer reequipament perquè varen acudir a la meva demanda d’ajut a “ Escaladors sèniors ” el mes de setembre de l 2024 per tornar-la a reequipar perquè ja tinc 77 anys i ja no la puc fer de primer . Els escaladors que han ajudat prioritàriament a la reequipació han estat els següents : Antoni Balasch , Manel Viladric i Joan Ramon Segura . Solucionant totalment la darrera des...
La Gorra Marinera és la primera elevació del grup de les Gorres. Té una silueta molt característica - com tot el grup. La via de les Sargantanes fou oberta el setembre de 1981 per Manel Monsonis, Pere Lluís Regalado i Lluís Alfonso. Com està atravessada per nombroses vies pot costar una mica trobar la via correcta però per aixó volem fer aquesta descripció. En la part superior coincideix amb la via per Davant - que sembla ser que pujaven des de l'ermita de Sant Jaume que trobem en mitat de la via. DESCRIPCIÓ DE LA VIA : Originalment la via sortia a l'esquerra d'una balma i tirava 20 metres de IV fins una repisa on se muntava reunió i s'anava 10 metres a l'esquerra (III) travessant una zona d'escalada esportiva que ens genera alguna confusió. Fins una nova reunió. 1ra tirada: (V - 25 metres) Resulta més pràctic pujar per qualsevol de les vies d'escalada esportiva que ens trobem al peu del camí i superades les dificultats inicials (V) grimpem fi...
Com arribar-hi ? Agafem la carretera a Platja d'Aro per la carretera C-35. Passat el km 100 i un magatzem de mobles agafem una carretera asfaltada perpendicular amb el cartell de Mas Patxot. Més enllà podem veure una benzinera. 2,9 km Aparcament als dos costats de la carretera. Agafem un sender que surt a l'esquerra, ara caminant. 22 min Collada que ens dona accés a les agulles. És bo canviar de tant en tant de zona d'escalada. Avui hem volgut anar fins al Baix Empordà per tastar aquesta escola d'escalada. Com estem prop del mar podem completar l'escalada amb un bany al mar. Aquí ens trobem amb roca granítica encara que té un to totalment diferent. Ens va costar una mica adaptar-nos a la roca. Es tracta d'un conjunt d'agulles pètites. Al peu de cada via hi ha pintada la dificultat de la via de color vermell. Això ajuda molt a saber on estàs. Ara el problema és saber en quina agulla esteu. Nosaltres no ens vam aclarir gaire. Val a dir que cal comprar La Gu...
Hi ha muntanyes que ens atrauen d'una forma entre màgica i tel·lúrica. Són les protagonistes dels nostres somnis. Hi ha força muntanyes d'aquestes però els Encantats està dins de la selecció natural. L'Encantat Petit o Xic té la particularitat que només es pot pujar escalant i que en les seves parets es van produir algunes de les gestes més destacades de les primeres escalades. Ja veieu tot són qualitats per anar-hi. Reconec que avui en dia es tracta d'una escalada que està fora dels patrons de les modes però sempre he estat fora dels patrons i més si estan de moda. Tinc la sort de compta amb l'ajuda del Miquel Àngel per fer aquestes escalades d'aventura. Descripció de la via : 1a tirada (II+ - III+ - II+ - 30 metres - un clau): Ens situem a l'Enforcadura entre els dos Encantats. Ara ens toca anar a l'esquerra si volem pujar al Xic. Els primers metres són senzills, no són gaire pitjors que els que hem fet pujant per la canal central. Ara ens toca ...
Una de les vies més conegudes a la cara nord del Pedraforca és la via Pany al Calderer. Malgrat això, és una via històrica molt poc concorreguda. Segurament la seva escassa dificultat fa que els escaladors amb cert nivell prefereixin enfrontar-se a vies de més graduació. Però nosaltres - que som "raros" - creiem que és ideal per endinsar-se per primer cop en el complex món de la paret nord del Pedraforca. Una paret immensa on es perdent els ulls i l'enteniment entre canals, parets, feixes i camps per llaurar. En Jordi Panyella, conegut popularment com Pany, era un escalador empegat a un bigoti i a les parets de Montserrat, Pedraforca i Riglos entre d'altres indrets. Durant els anys 40 í 50 va ser dels capdavanters de l'escalada a casa nostra. El 14 de maig de 2008 va emprendre la darrera escalada amb 92 anys a la motxilla. La via fou oberta per Jordi Panyella, Lluís Morera i Joan Rodríguez el 20 de juliol de 1941. Com a descripció general de l'ascensió v...
5a tirada (Personal - La vam clavar. La previsió del temps era molt dolenta. Ja havíem dit de suprimir la sortida però vam veure que havia una forquilla de "bon temps" pel matí. Segurament eren més les ganes que el raonament científic d'interpretar la meteo. Ens hi vam posar sabent que la roca estaria molla - havia calamarsa en alguna raconada - i que potser ens mullaríem. Doncs no, quan vam arribar al cotxe va començar a ploure de valent. La vam clavar...) Perdoneu l'opinió personal que a ningú us interessa. La cresta de Cubil (he vist escrit, Covil i totes les possibles combinacions) és una ascensió d'ambient alpí. A l'esquerra tenim la impressionant vall de Pessons farcida d'estanys. Els ulls se'n van cap a les muntanyes properes que recordeu d'altres aventures. La veritat les muntanyes d'Andorra esdevenen encisadores només cal abandonar el centre de la vall. La majoria de dificultats es poden obviar escapant-se pels laterals encara qu...
En la via núm 2 Avui hem anat amb el Josep Maria Tunica , el gran equipador de la Pobla de Segur que coneix les parets de casa seva com la palma de la mà. Li hem demanat un sector fàcil per anar a l' Acampada Social del CEL del setembre. Ens ha ensenyat el racó de l'Arilla's School que ens ha semblat ideal per portar gent que no escala habitualment. Paratge equipat per no passar por. Hem fet el primer sector, ens hem deixat el que hi ha més enllà sota el pont on hi ha 4 línies. Les dues laterals deuen de ser de IV+ però les centrals piquen més, poder 6a+ m'ha comentat el nostre guia. En la via núm. 6 El nostre sector està format per 6 vies d'uns 10 metres equipades amb 6 parabolts i una cadena a la reunió. No es pot demanar més. Principalment, és una placa de conglomerat on cal jugar amb l'adherència i aprofitar les petites crostes caigudes. Les vies núm. 1, 2, 3 i 5 són de placa, bastant tombada. Les vies núm. 4 i 6 pugen per un diedre. Inici via núm. 1 La di...
Tindria 12 anys i estava acampat de colònies a la vora de l’estany Negre. De sobte em vaig sentir atret per unes roques i vaig dir als monitors que me n’anava a pujar-les. Sorpresos em van parar i em van explicar que aquelles agulles estaven molt lluny i estaria molt temps per coronar-los. Me’ls vaig mirar incrèdul. En una hora pensava que hi anava i tornava. No coneixia encara les distàncies a la muntanya. He hagut d’esperar 40 anys més tornar-hi però ara amb experiència i la bona companyia dels meus amics Lluís Olóndriz i Miquel Urbano que són els meus pares/mare en això de l’escalada i encara no es coneixien. L’atracció de les agulles de Travessany és intensa i persisten. Capitanegen plenament la contrada de l’estany Negre. Descripció de la via: 1ra agulla. Ens situem al peu de la primera agulla al costat d’un bloc pla amb una fita. El llarg de les tirades són orientatius ja que hi ha molts indrets on muntar la reunió aprofitant merlets de la roca. Fins hi tot hi ha moments q...
Entre els mesos de gener i juny està restringida l'escalada per nidificació d'ocells. Inici segon llarg La paret del Serrat del Poll deu estar de moda des de que es van obrir la via Uy ay uf on hi ha cua i la resta de gent ha anat ocupant la paret. La nostra pretensió és menor però prou interessant. Volem fer la via Cami ral però volem sortir caminant per la qual cosa hem de grimpar un tram de la cresta dels Minyons de Terrassa . Quan feu la feixa teniu nombroses possibilitats de fer alguna tirada (tipus esportiva com Canto per Soleares , Dia de la prostitució ). En Joan Alcalà ja havia fet la via i la va rapelar. Veient la combinació li ha agradat més allargar l'escalada i baixar caminant per un camí ben fressat. Relació de vies fetes per la paret del Serrat del Poll: Cresta Minyons de Terrassa (un company em va prohibir publicar-la perquè havia molta pedra trencada i era perillosa publicar-la). Via Matagalls : que sembla ser que continua per la Mola, Montserrat ( ...
Gràcies per lo d'artista amb els vídeos.... Endavant!!
ResponElimina