Pels amics/gues que frueixen tocant la roca, sense importar-los massa el grau.
FILMACIÓ DE LA INTEGRAL A LA TINTIN - MILU
Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
-
El Miquel Àngel està fet un professional amb això del vídeo i l'altre dia va filmar l'escalada de la Tintint Milú. Les imatges no poden captar la bona estona que ens va passar escalant...
La Factory Agustí Sans and Pep Godoy ha obert una altra sèrie de vies d'escalada a tocar de la Gran Diagonal . És l'equip que està obrint i equipant més vies a les Terres de Ponent. No em puc estar de donar-los-hi MOLTÍSSIMES GRÀCIES per la feina que estan fent. Un dels sectors de via llarga més agraïts que conec. Ara han obert una línia "fàcil" però que aviat esdevindrà una nova clàssica. El grau és assumible però compensa la visió que es té tota l'estona sobre l'entorn. Hi ha dues variants Sargantana i Llangardaix que amb una mica de sort les anirem fent per complementar el blog encara que piquen una mica més (V+). Temps al temps... FITXA TÈCNICA Dificultat : V- (un pas) Desnivell : 133 metres. Temps d'aproximació : 5 minuts Temps de descens : 15 minuts Grau d'exposició : Baix, Material : 8 cintes exprés i reunions. Via equipada Roca : Calcari Orientació : Est. Via oberta Agusti Sans i Pep Godoy, col·laboració de Remei Tortosa. Estiu de 2025...
Avui anem a fer una mena d'escalada esportiva però de dos llargs. Vies equipades, no cal dur res més que les cintes exprés. Màxim 9. No cal ni muntar la reunió ja que trobem cadena a totes les reunions. El descens sempre és rapelant la via que hem pujat. Val a dir que els equipadors van currar molt netejant les vies. Encara hi ha força vegetació - tipus boixos - però es nota la feina feta. També van netejar les vies de pedres tontes, ara quan equipaven estic segur que havia algú a la pista per traure les pedres que cauen. Nosaltres vam anar un dia festiu i per la pista passaven ciclistes, excursionistes, corredors, famílies... tranquils, tranquils no n'estàvem gaire. També havia escaladors en altres línies. Fets a trobar algun defecte hi ha moments que veus parabolts a la dreta i a l'esquerra i no saps si són de les teves línies o de les vies del costat. És fàcil desorientar-se entre tan ferro. No vam entendre algun parabolt del darrer tram de les vies Bona feina i Escalad...
Com arribar-hi ? Agafem la carretera a Platja d'Aro per la carretera C-35. Passat el km 100 i un magatzem de mobles agafem una carretera asfaltada perpendicular amb el cartell de Mas Patxot. Més enllà podem veure una benzinera. 2,9 km Aparcament als dos costats de la carretera. Agafem un sender que surt a l'esquerra, ara caminant. 22 min Collada que ens dona accés a les agulles. És bo canviar de tant en tant de zona d'escalada. Avui hem volgut anar fins al Baix Empordà per tastar aquesta escola d'escalada. Com estem prop del mar podem completar l'escalada amb un bany al mar. Aquí ens trobem amb roca granítica encara que té un to totalment diferent. Ens va costar una mica adaptar-nos a la roca. Es tracta d'un conjunt d'agulles pètites. Al peu de cada via hi ha pintada la dificultat de la via de color vermell. Això ajuda molt a saber on estàs. Ara el problema és saber en quina agulla esteu. Nosaltres no ens vam aclarir gaire. Val a dir que cal comprar La Gu...
No hi ha cap agulla comparable en bellesa a l’equilibri precari del Bisbe de Santa Linya. És una agulla perfecta com la mitra bisbal. Resta oculta en un estret de l’embassament de Camarasa. La seva contemplació roman reservada a les ments aventureres i persuasives. Tan amagada que vaig preguntar a en Manel Cortés, primer ascensionista, com la van descobrir i em va explicar que en aquell temps anàvem d’excursió amb el tren de la línea de la Pobla i es solien posar en una plataforma que havia darrera del comboi. Un dia entre túnel i túnel van veure l’espigada silueta del Bisbe. En els viatges posteriors van esperar el breu espai entre forat i forat per localitzar aquella imatge encarada al cel. Anys més tard, he tingut ocasió de compartit la visió des del tren i us puc assegurar que són uns frugals segons. Un cop van fruir de la seva contemplació, van haver d’iniciar la seva recerca i només van arribar-hi travessant els túnels del tren a peu. Aquest va esser durant anys el recorregut ...
Es tracta d’un escenari d’aventura on cal saber moure’s per terreny esquerp però no tinc la sensació que sigui difícil. És una excursió muntanyenca amb un gran ambient d’alta muntanya amb la paret nord del Pedraforca als nostres peus. Així no es tracta d’una via d’escalada sinó un contorn d’aventura, tot ple de sensacions molt fortes. Si us agrada la variació, segur que us agradarà. Descripció de la via : Hem de grimpar per una canal que hi ha a la dreta de l’agulla del Cabirol inferior (II) Arribem a una bretxa imponent. Anem trescant per la dreta. Hi ha un pas de III que podem assolir sense encordar-nos. Durant tota la travessa va anar amb bota de muntanya. Un cop superat aquest pas puntual la verticalitat davalla aviat i es grimpa amb facilitat (II). Assolim l’agulla del Cabirol inferior. Davallem pel costat oposat, caminant. Arribem a una breta i continuem la direcció que dúiem. Trobem una estilitzada agulla que anomenen la Mare de Deu. Continuem grimpant (II+) per una ...
Ara que fa calor cal saber buscar bé les parets on toca l'ombra. És part de l'èxit. El sol comença a tocar a partir de migdia (principis de juliol). La Directa a la Núria és una via que me l'he mirat un parell de vegades quan feia la v ia de la Núria que passa pel costat. Li tenia moltes ganes, encara que el darrer llarg em feia una mica de respecte, però és una via equipada amb generositat i aquest és el motiu pel qual m'he aventurat a posar en un llarg que poder estar per damunt de les meves modestes possibilitats. És una via Guillem Ària s i molts ja sabeu el que significa ... Ara he sortit content de la via. FITXA TÈCNICA Dificultat : V/A0 - 6a Desnivell : 90 metres. Temps d'aproximació : 18 minuts Temps de descens : 33 minuts Grau d'exposició : Baix, Material : 16 cintes exprés. Via equipada Roca : Conglomerat que qualitat montserratina Orientació : Oest Via oberta Per Guillem Arias al 2010 Descripció de la via : Ens situem al primer parabolt...
Primers metres de la via Hi ha dies que vas a escalar i tot surt bé. Avui ha estat un d'aquests dies. Tinc la sensació d'haver escalat una via fantàstica. Es tracta de l'Esperó dels Elfos a la presa d'Escales. La majoria dels llargs són de placa, una placa prou vertical però farcida de bones preses. El tercer llarg segueix una fissura que li dona un to diferent a tanta placa. Tots els llargs tenen el seu encant. Ambient i bona escalada. FITXA TÈCNICA : Dificultat : MD + Desnivell : 175 metres. Temps d'aproximació : 10 minuts Temps de descens : 20 min. Grau d'exposició : Mig -baix, Material : 10 cintes exprés, friends, tascons i reunions. En la ressenya posem el material que hi ha la paret però cal autoprotegir-nos. Roca: Calcària. Excel·lent. Orientació : Sud.-oest, a l'hivern fins una mica abans del migdia no toca el sol. A l'estiu a primera hora ombra i a la tarda ombra. Via oberta per Manel Solís i Eloi Ferrer l'octubre de ...
Hi ha muntanyes que ens atrauen d'una forma entre màgica i tel·lúrica. Són les protagonistes dels nostres somnis. Hi ha força muntanyes d'aquestes però els Encantats està dins de la selecció natural. L'Encantat Petit o Xic té la particularitat que només es pot pujar escalant i que en les seves parets es van produir algunes de les gestes més destacades de les primeres escalades. Ja veieu tot són qualitats per anar-hi. Reconec que avui en dia es tracta d'una escalada que està fora dels patrons de les modes però sempre he estat fora dels patrons i més si estan de moda. Tinc la sort de compta amb l'ajuda del Miquel Àngel per fer aquestes escalades d'aventura. Descripció de la via : 1a tirada (II+ - III+ - II+ - 30 metres - un clau): Ens situem a l'Enforcadura entre els dos Encantats. Ara ens toca anar a l'esquerra si volem pujar al Xic. Els primers metres són senzills, no són gaire pitjors que els que hem fet pujant per la canal central. Ara ens toca ...
5a tirada (Personal - La vam clavar. La previsió del temps era molt dolenta. Ja havíem dit de suprimir la sortida però vam veure que havia una forquilla de "bon temps" pel matí. Segurament eren més les ganes que el raonament científic d'interpretar la meteo. Ens hi vam posar sabent que la roca estaria molla - havia calamarsa en alguna raconada - i que potser ens mullaríem. Doncs no, quan vam arribar al cotxe va començar a ploure de valent. La vam clavar...) Perdoneu l'opinió personal que a ningú us interessa. La cresta de Cubil (he vist escrit, Covil i totes les possibles combinacions) és una ascensió d'ambient alpí. A l'esquerra tenim la impressionant vall de Pessons farcida d'estanys. Els ulls se'n van cap a les muntanyes properes que recordeu d'altres aventures. La veritat les muntanyes d'Andorra esdevenen encisadores només cal abandonar el centre de la vall. La majoria de dificultats es poden obviar escapant-se pels laterals encara qu...
Tindria 12 anys i estava acampat de colònies a la vora de l’estany Negre. De sobte em vaig sentir atret per unes roques i vaig dir als monitors que me n’anava a pujar-les. Sorpresos em van parar i em van explicar que aquelles agulles estaven molt lluny i estaria molt temps per coronar-los. Me’ls vaig mirar incrèdul. En una hora pensava que hi anava i tornava. No coneixia encara les distàncies a la muntanya. He hagut d’esperar 40 anys més tornar-hi però ara amb experiència i la bona companyia dels meus amics Lluís Olóndriz i Miquel Urbano que són els meus pares/mare en això de l’escalada i encara no es coneixien. L’atracció de les agulles de Travessany és intensa i persisten. Capitanegen plenament la contrada de l’estany Negre. Descripció de la via: 1ra agulla. Ens situem al peu de la primera agulla al costat d’un bloc pla amb una fita. El llarg de les tirades són orientatius ja que hi ha molts indrets on muntar la reunió aprofitant merlets de la roca. Fins hi tot hi ha moments q...
Gràcies per lo d'artista amb els vídeos.... Endavant!!
ResponElimina