Passa al contingut principal

UN DIA NO IDEAL: AGULLOLA DE RUPIT

Fa uns dies que volem anar a la'Agullola de Rupit però el temps no pinta gaire bé. En Miquel Ramos em pregunto que en penso i jo li dic que diumenge serà el dia ideal. Massa que ho he dit, va ser un dia fred i ventós. I la colla no paraven de dir-me que era el dia ideal. Finalment, els demano perdo i presento la dimissió de meteoròleg.. si, si però avui hem fet l'Agullola i mai oblidaran la visió del Salt de Sallent, la cascada més alta de Catalunya amb 115 metres d'alçària. No sempre duu aigua, però avui bramava amb tot el seu esplendor.
L'Agullola és una agulla - que llest - que atrau la vista des del llogaret turístic de Rúpit. Està separada del cingle per uns metres. L'ambient de tota l'ascensió és sensacional amb un entorn bellíssim. Té un toc de terreny d'aventura, controlada, que assegura deixar-nos contents encara que no sigui la gran escalada de la nostra vida.
Descripció de la via:
La localització de l'inici de la via és una mica complicat. Vam fer una fita per ajudar-vos a començar bé.
1a tirada (III - II - I - 25 metres - net): Ens encarem per una canal una mica terrosa (III) podem posar un friend però no cal doncs aviat hi ha una soca d'arbre on podem llaçar un cordino. Poc després pugem caminant per un corriol. Damunt tenim un altre arbust que aprofitarem i pujarem per una canaleta (II) que ens durà a una feixa d'uns 5 metres, estreta, però tampoc tan aèria com hem llegit en algun lloc. Muntem la reunió en un arbre. Damunt veiem un químic que ens indica que anem bé.
2a tirada (V- - IV - un químic - 15 metres):
Ara ens toca el pas clau de tota la via. De fet, els primers ascensionistes van fer un pas d'esquena. Les preses de mà són força romes encara que hi ha un fissura on podem encastar la mà. Cal una mica d'adherència i tirar endavant. Un cop superat aquest pas la dificultat minva (IV) i pugem un muret amb una savina a l'esquerra encara que està una mica malmesa i no fa de bon fiar. Arribem a un ressalt on hi ha un parell de parabolts per muntar reunió. Abans es feia la reunió en un arbre que hi ha més a la dreta però s'ha assecat i està a punt de trencar-se.
3a tirada (IV - IV+ - III + -  un tascó de fusta - 20 metres):
De la reunió anem a la dreta fins trobar una xemeneia. Primer trobem un mur poc tombat però que pugem amb adherència. Un cop superat anem cap a una canal on ens hem d'entafonar, en un fissura. Trobem una tascó de fusta de les primeres ascensions encara que nosaltres vam reforçar amb un friend. Passem per un pont de roca.
Dalt hi ha un forat. Si us hi fixeu hi ha un parabolt però des de correspondre a una altra via doncs nosaltres pugem per un mur que hi ha a l'esquerra (III+) amb uns còdols que no inspirem gaire confiança.
Vam muntar reunió en un arbre encara que es podria acabar de pujar però feia molt vent i teniem por de no sentir-nos.
4a tirada (IV - 2 químics - 15 metres):
Pugem per un mur on cal fer adherència (IV). Hi ha un químic. Més amunt veiem un pont de roca gegantí, podríem arribar a travessar-lo però pugem per l'esquerra. Hi ha molt cantell i es puja millor del que aparenta. Quan anem remuntant trobem un altre químic.
Arribem al cim de l'Agullola on trobem la reunió preparada  amb cadena i anella per rapelar i un químic damunt.
Descens:
Muntem un rapel de 30 metres, justos, fins a la reunió segona on hi ha els dos parabolts i un mallon que nosaltres vam deixar. Fem un altre ràpel de 25 metres que ens deixa a la base de l'agulla.
Retornem pel camí d'anada fins al cotxe (30 minuts).
Accès:
En el poble de Rupit agafem una pista asfaltada que travessa el llogarret. Aviat veiem l'Agullola en l'extrem del cingle.
3 km. Esplanada a l'esquerra. Deixem l'asfalt i aparquem uns 50 metres dins de la pista que va al salt de Sallent.
Aproximació:
Seguim un camí carreter que està tancat per una cadena en començar.
15 min. Deixem el camí principal i agafem un trencall a la dreta (fita) i ens encarem cap al precipici. Aquí comença el grau de Saltabocs on cal resseguir una feixa a l'esquerra sense practicament agafadors per les mans. Al tornar ens adonem que hi ha alguna presa de peus que ha estat repicada.
Anem per la vora del cingle, a mà esquerra, seguint un corriol a peu de paret en el punt més accessible comença la via (35 min.)
FITXA TÈCNICA
Dificultat: V-

Desnivell:  75 metres. 
Temps d'aproximació: 35 min.
Temps de descens:  35 min.
Grau d'exposició: Mig

Via semiequipada

Material: 5 cintes, friends, cordinos i reunions.
Roca: Gres calcari de mala qualitat.
Orientació: Sud.

Via oberta per Pere Danés i Ramon Vinyeta el 8 de novembre de 1934.

Per fruir de la nostra aventura podeu veure que bé ens ho passem:



Powered by Wikiloc

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

ESCALADA ESPORTIVA AL SECTOR DEL MIRADOR DEL MONTSEC

  L'Albert Cortés em passa una ressenya d'un sector que està equipant. Hi ha multitud de vies d'escalades de dificultat, però em diu que ha obert un tram de vies "fàcils". El seu pare, el  Mestre Manel Cortés -   qui millor coneixia el Montsec i que recentment ens ha deixat, - sempre li deia que no equipava mai vies accessibles als escaladors mediocres com nosaltres. El sector  Mirador del Montsec  es troba en les cingleres meridionals properes a la carena del Montsec de Rúbies, més exactament prop del Puig Ramader . És un racó idíl·lic, ideal pels dies de boira a Lleida. Aquí dalt hi deu de fer solet. Tranquil·litat total. No crec que us molesti l'acumulació d'escaladors. La roca és una meravella; té unes regletes horitzontals que enamoren. Escalada en molts moments d'adherència. Equipament molt amable. Tot pensat per fruir... però Però cal caminar per arribar-hi. Accés : A Vilanova de Meià agafem la carretera que ens duu a Llimiana (L-913). En el km

PLAER ENTRE FAIGs: ESPERÓ DELS LLOPS

Fer l'Esperó dels Llops al Puigsacalm és una excursió que culmina amb una brillant escalada, o una brillant escalada que culmina en una excursió... Com la roca no es gaire bona, els aperturistes van decidir reforçar-ho amb força parabolts i donar total seguretat a l'escalada. Ha quedat una via poc exigent a nivell de grau (V/A0) però és una línia d'una lògica espatarrant. He de reconèixer que hi ha passos que són més forts que el meu nivell però amb les assegurances a mà es fa molt bé. Si us agrada caminar per fagedes i grimpar amb seguretat aquesta és la vostra via.Si us agrada escalar a peu de cotxe, deixeu-ho per un altre. He vist algun blog que pugen de Joanetes pels camins dels Ganxos. No error, és millor començar la sortida des del coll de Bracons, us estalvieu més de 500 metres de desnivell. Descripció de la via : 1a tirada (IV - 20 metres - 3 parabolts): Des de terra estant veiem ja els tres parabolts. Cal pujar un mur amb força canto fins arribar a la part al

ESCALADA ESPORTIVA: SECTOR L'INDRET (CUBELLS)

M'arriba per whatsapp que han obert un nou sector d'escalada esportiva a Cubells. L'han anomenat l'Indret i com ús podeu imaginar vaig a posar-hi el nas. Primer de tot, té la particularitat que està encarat al sud per la qual cosa, si no hi ha boira, és ideal per fer a l'hivern. L'equipament de les vies és molt correcte i un paratge per fruir. Hi ha vies de tots els nivells, començant per IV fins a 7a. Veig que ha estat equipat per: Eloi Romagosa, Oriol Segura, Cosin i Ramon Solé. Com arribar-hi : Ens situem a Cubells i agafem la carretera asfaltada que va Camarasa. 0,9 km Agafem un trencall a la dreta. De fet ja es veu la paret i ens podem orientar amb facilitat. 1,2 km. Cruïlla de camins. Continuem recte, sense anar a la dreta. 1,7 km. Aparquem. Agafem un corriol que inicialment travessem un camp.10 min. Ens situem a peu de paret.