ESCALADA PER A TONTOS

Cim de l'Agulla Sense nom inferior Avui ens hem dedicat a pujar a un conjunt d'agulles que hi ha, mig amagades, als cingles de Siurana. Envoltades de parabolts resten totalment abandonades i ens feia il·lusió coronar-les. Una mica per portar la contrària als milers d'escaladors d'esportiva que ronda per la contrada, nosaltres fem una escalada d'aventura. Aventura perquè no tenim cap referència clara que ens expliqui com i on pujar... Espero solucionar els vostres dubtes si decidiu repetir les nostres tres ascensions: Agulla Maleïda Agulla Sense nom sud-est o superior Agulla Sense nom sud-oest o inferior Si us interessa el tema de les agulles de Siurana podeu veure també la Trona . AGULLA MALEÏDA. Ens situem al peu de l'agulla, en un indret molt ombrívol, envoltat de parets. Hi ha gran quantitat de pedres despreses de la paret principal, com la mateixa agulla nostra A la vora hi ha l'agulla del Sabre que imposa. Descripció de la via : 1a tirada

Estem davant d'una de les millors vies que he fet però, tristament, i sense saber massa perquè és una via que es repeteix molt poc. Segurament perquè no la coneixeu. Aquesta és una de les fites que em vaig marcar quan vaig obrir aquest blog. Espero que us pugui ajudar a passar un dia fantàstic d'escalada. La vaig fer fa uns 10 anys i ja em va agradar encara que reconec que en la part superior vaig patir. Fa un temps que l'Agustí l'ha millorat posant més assegurances.  Vaig repetir-la ahir i la veritat és que és tot plaer. De tot, tot no... ja ho llegireu a la ressenya. Descripció de la via : 1a tirada (V - IV+ - IV - 25 metres - 5 parabolts): En l'inici de la via trobem una pedra que ens indica que ens trobem en la via correcta. Uns 5 metres més avall hi ha una altra via. L'inici és complicat doncs és dret i hi ha poques preses. Ens agafa freds. Un cop superat aquests primers metres minva la dificulta. Anem a l'esquerra i travessem una zona de b

Crec que la Gorra Frigia és una de les agulles de Montserrat que més vies la volten. N'he pujat per 10 llocs diferents i no crec que hagi fet la meitat de les vies. A la paret sud hi ha unes vies de baixa dificultat i prou ben protegides que són ideals per iniciar als excursionistes en vies de més d'un llarg. M'estic referint a l' Anna Guinovart , la GEDE - encara que sembla que han tret algun parabolt - que té l'honor de ser una via blava, una via que  hi ha entre l'Anna Guinovart i la Joan Marc (que té els parabolts de color verd - potser algú em va dir que era la Pink floyd. Avui he fet la Joan Marc que té els parabolts de color groc. La veritat era que li tenia ganes doncs és una via fàcil ideal per portar a companys a escalar i iniciar-los en l'art de l'escalada. Hi ha molta estona que anem a 4 grapes però no trauria el mèrit d'aquesta via d'iniciació. Descripció de la via : 1a tirada (II - III - 30 metres - 5 parabolts): La via come

Sembla impossible però en Juan Gutiérrez ho ha aconseguit. Ha posat una via en el sector que està més ple de vies de la Formiguera. Quan hi ha tantes vies a tocar cal anar amb molt de compte doncs podeu passar-vos fàcilment d'una a una altra. Ara mateix no hi ha problema en seguir la del Juan doncs les xapes estan encara molt brillants però d'aquí un temps!!! La via és prou ingeniosa i està molt bé per combinar amb altres del costat. Les xapes estan prou juntes menys en els llocs més exigents doncs no vol que la gent fem trampes i escalem fent A0. Així que ja ho sabeu, si ell posa V+, és V+ (o sou molt tramposos). Descripció de la via : 1a tirada (III+ - III - 35 metres - 9 parabolts): Comencem a escalar a tocar de la Memòria selectiva que ens queda a la dreta. Veiem dos parabolts des de sota (nous). Pugem un muret i anem mig caminant mig escalant seguint els parabolts. Aviat ens creuem amb la Savina Wall (o via dels Jesuso s). La reunió ens queda mig amagada per una

Podeu jugar-vos el que vulgueu que no trobareu una altra cordada a la via que avui us proposaré. Direu, clar, és una merda de via!!! No anem a fer una via xula però no hi haurà mai massificacions perquè escalem en un indret mig secret, entre màgic i sagrat. Un lloc que captiva. Del cotxe està només a 50 minuts. Mireu si està amagada que els aperturistes van anar per un altre lloc i no van descobrir que hi ha un camí d'una carbonera que deixa pràcticament davant de la via, en canvi ells van haver de fer ràpels i jo que sé més. El primer dia que vam anar vam trobar el sender i ens van situar a peu de via, però vam coincidir que millor que fer la via (estàvem esgotats) era posar fites per permetre que altres cordades podessin fruir del sender penjat de la carbonera. Avui hem tornat i els dos hem coincidit que era una via molt interessant per la zona. Una dificultat mínima, però amb poques assegurances que et fan anar amb por doncs no podràs posar gaire cosa més. Nosaltres vam re

En l'entrada anterior us hem explicat l'ascensió a l' agulla Ajaguda . Com la nostra exploració va acabar molt abans del que pensàvem, ens vam dirigir a l'agulla del costat, l'agulla de l'Avenc. No tenia altra informació que la que hi ha al llibre d'en Josep Barberà Montserrat, Pam a pam i crec que la informació no és del tot correcta. Va ser doncs una escalada d'aventura i descoberta. Veure informació referent a l'agulla del costat, l'agulla Ajaguda. Ens situem al peu de l'agulla. Davant tenim el mur però observem que 20 metres més amunt hi ha una feixa que tira a l'esquerra que serà la nostra fita. Descripció de la via : 1a tirada (III + - V - III - 23 metres - 3 parabolts): Pugem un petit muret que ens duu fins a un tram més dret, a la vora d'una petita blama. La pugem per l'esquerra. Trobem un buril vell i tres parabolts que ens indiquen per on hem de pujar (V). Un cop passat aquest tram la paret es torna a planar i pug

El 10 de setembre comença els actes de la Diada amb una activitat ben singular. Es vol il·luminar Montserrat des del cimal de 131 agulles més representatives. Tantes agulles com presidents ha tingut la Generalitat. És un esdeveniment prou rellevant perquè la meva entitat el Centre Excursionista de Lleida i la meva secció d'escalada la SEAM agafessin la responsabilitat d'agafar una agulla. La que vam triar va ser l'Agulla Ajaguda, a tocar amb el coll Mosset. Era una agulla que desconeixia. Avui he volgut anar a escalar-la per tenir les coses clares el dia 10.  No presenta gaire història l'ascensió. Descripció de la via : 1a tirada (III - 35 metres - dos arbres per llaçar): La via és prou evident doncs com el nom de l'agulla indica té un lateral tombat, envoltat de parets verticals. Es puja entre caminant i escalant. Hi ha dos arbres que aprofitem per llaçar-los i assegurar-nos. No ens vam posar els peus de gat. Al mig hi ha una mena de fissura i dalt hi ha un