UN PLAER DE VIA: GRAN DIAGONAL DE SANTA ANNA

Estem davant d'una de les millors vies que he fet però, tristament, i sense saber massa perquè és una via que es repeteix molt poc. Segurament perquè no la coneixeu. Aquesta és una de les fites que em vaig marcar quan vaig obrir aquest blog. Espero que us pugui ajudar a passar un dia fantàstic d'escalada.
La vaig fer fa uns 10 anys i ja em va agradar encara que reconec que en la part superior vaig patir. Fa un temps que l'Agustí l'ha millorat posant més assegurances.  Vaig repetir-la ahir i la veritat és que és tot plaer. De tot, tot no... ja ho llegireu a la ressenya.
Descripció de la via:
1a tirada (V - IV+ - IV - 25 metres - 5 parabolts): En l'inici de la via trobem una pedra que ens indica que ens trobem en la via correcta. Uns 5 metres més avall hi ha una altra via.
L'inici és complicat doncs és dret i hi ha poques preses. Ens agafa freds. Un cop superat aquests primers metres minva la dificulta. Anem a l'esquerra i travessem una zona de blocs que fan una mica de por però no passa de fer por (IV+). Arribem a un ressalt que gira a la dreta-ascendent (IV). De fet es tracta de l'inici de la diagonal. Arribem a la reunió que està muntada en una mena de contrafort.
2a tirada (III - 12 metres - 3 parabolts): Seguim la llarga diagonal que dona lloc al nom de la via.. Anem mig caminant per la diagonal ascendent. Trobem tres parabolts laterals que ens dona seguretat en el flanqueig.
Sortim per l'esquerra - potser faltaria una assegurança - i anem caminant seguint la direcció que duiem fins trobar la placa més bonica de la paret per on continuar la via. Són uns 30 metres de pateo. Tram brut.
3a tirada (V - 30 metres - 4 parabolts): Ens situem davant d'una bonica placa on les preses que hi ha són les justes i necessàries. És un llarg molt agradable i bonic. Veiem que hi ha dues línies que surten també més a l'esquerra. La nostra és la que està més a la dreta i la més llarga. A la part superior baixa la dificultat.
4a tirada (V - V+ - 22 metres - 7 parabolts): Ja estem davant del llarg clau de la via. Els primers metres són molt assemblats als que hem fet però hi ha un moment que es posa més vertical i hem de posar més cura. Hi ha un pas on han desaparegut les preses (V+). És un pas però com està molt ben equipat podeu fer perfectament A0. Muntem la reunió en l'aresta.
Encara no ens podem desencordar doncs hem de fer una quinzena de metres per una carena que sense ser dificil (II) no si val a jugar.
Descesns:
Agafem un corriol que surt a l'esquerra i baixa decidit.
4 min Ermita de Santa Anna que fou traslladada del fons l'embassament abans de ser colgada per les aigües i traslladada aquí dalt.
5 min Ens decantem a l'esquerra per unes escales.
Les escales ens duen a una pista però abans d'arribar gira a l'esquerra seguint un barranc. Passem per davant de l'inici de la via.
15 min Aparcament a la vora del túnel.
Accés:
En la carretera de Lleida a Vielha N-230 en el punt quilomètric 30,4 agafem la carretera vers la presa de Santa Anna.
0,4 km. Bifurcació. Anem a la dreta.
Passem dos túnels. En sortir del segon hi ha un pont que no cal que agafem doncs aparquem a la dreta (un parell de cotxes). Aproximadament 2, 3 km.
Aproximació:
Creuem la carretera i agafem un sender molt bonic. Arribem a un barranc.
5 min. Abandonem el camí. Caminem uns 10 metres, tot travessant el barranc i ja estem al peu de la via. És un indret amb una vegetació exuberant en ser un racó molt obac.

FITXA TÈCNICA:
Dificultat: Un pas de V+/A0 la resta de V
Desnivell: 100  metres.
Temps d'aproximació: 5 minuts
Temps de descens: 15 minuts
Grau d'exposició: Baix
Material: 7 cintes exprés i reunions.
Via equipada
Roca: Calcària de qualitat. Hi ha trams que resten bruts doncs no es fa massa la via.
Orientació: Sud, encara que a la part inferior no toca el sol.
Via oberta per Agustí Sans, César Ibàñez i Joan Carles Roca el 16 de novembre de 2008

Comentaris

  1. Genial! Moltes gràcies per la info, realment es poc coneguda aquesta. Soc el Xavi, ens vam coneixer al contrafort del Cilindre a Sant Llorenç ja fa uns mesos (Jo estava sol i tu amb una noia).
    T'envio una salutació!

    ResponElimina
  2. Segon la resenya original que hi ha al bar Los Amigos, la via va ser oberta per baix el 16/11/08 per Agustí Sans, Cesar Ibáñez i Juan Carlos Roca

    ResponElimina
  3. Es del tot cert i feia un fred del dimoni.

    ResponElimina
  4. Actualment el còdol que marca l'inici no hi és

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

ESCALADA ESPORTIVA A SOLIUS: ROCA PONÇA

LA GORRA MARINERA: VIA SARGANTANES

VIA JR - EL QUE TE COMPANYS TE UN TRESOR