Passa al contingut principal

EL DIA ABANS DEL NOU CONFINAMENT: VIA MOIX A BESTIOLES WALL


Demà ens tornen a tancar comarcalment. No sé on anar. Finalment decideixo escapar-me a Peramola a buscar una via fàcil per compartir. Aniré a la paret de la Roca de les dues en un sector que és diu Bestioles Wall. Ja hi vaig anar a a fer la via Pastoret.. No em va agradar per la pedra que es trencava. Aquí també es trenca però ja estava avisat i no he passat tanta por. Diuen que els bons escaladors saben escalar sense tirar pedres. No sé, haurem d'aprendre!! Aquí els dos primers llargs són amb roca prou acceptable. No tinc present que cap tram de la Pastoret fos tan agradable.

Descripció de la via:
1r llarg (III - IV - 50 metres - 1 parabolt i arbusts per llaçar a dojo): Des de l'aparcament miren la paret i situem la via amb claredat ja que la foto està feta des d'aquí. Es tracta d'una canal que travessa la paret. De fet deixa a la dreta una canal més evident amb més vegetació. Coordenades UTM: 31T  x=355334  y=4656525. A l'inici tenim una fita.
Sortim cap a la dreta. Hi ha una diagonal que és per on baixa el ràpel però és millor anar més a la dreta ja que hi ha la roca millor (III). Anem trobant arbres a dojo per assegurar-nos. Al final em faltaran cintes llargues. Roca bona. Anem fent ziga-zagues per les repises de la paret. En un moment trobem el parabotl que voldrà indicar-nos que és el pas més difícil (IV). Dalt llaço una savina jove que no m'ofereix cap seguretat però espero que amb els anys pugui aturar una possible caiguda. Hem escalat per l'esquerra de la canal. Emplaçament ideal per evitar la caiguda de pedres en el ràpel.
2n llarg (III - IV - III - IV - 45 metres - tres parabolts i un cordino en una savina): Pugem per la canal, caminant. Ara anirem per la dreta - un parabolt ens ho indica. Anem en flanqueig cap a buscar una savina en l'esperó per anar a buscar el segon parabolt. Tram agradable. També es podria pujar de parabolt a parabolt pujant el grau però no es veuen entre ells. Feina que deixem pel segon de cordada. Pugem mig caminant entre feixetes de roca bona... però.. de sobte hem de pujar per una mena de diedre i ja us podeu posar les mans al cap. La pedra està trencada i passareu por. No per la dificultat sinó per la pedra. Podeu posar algun friend a la fissura de la dreta però és millor no perdre el temps i passar aviat. Arribeu a una savina. Alerta la branca primera ja està cruixint pels escaladors que ens hem agafat. Hi ha un cordino que ens assegura i ens dona tranquil·litat. Reunió a l'esquerra caminant.
3r llarg (II - 50 metres - 1 parabolt i cordinos saviners): sortim per la dreta però anem a buscar l'ampla canal que tenim davant. Ara ens toca navegar. Hi ha molts arbusts però no els llacem. De sobte, trobem el parabolt. Premi. Tira amunt mig caminant i grimpant. Totes les reunions estan equipades per rapelar.
Com el darrer llarg ja el vaig fer en la via del Pastoret me la salto doncs no aporta res.

Descens: Ara ens toca muntar els ràpels. És una màster per saber muntar ràpels entre arbusts, especialment en el primer. Les reunions estan muntades en els punts fora de les vies de viatge de les pedres que tiren les pedres. En el segon hi ha un tram que rapelem per sobre de les carrasques. Tota una habilitat. Ràpels de 50, 40 i 45 metres.
Seguim el camí d'anada: 10 minuts.

Aproximació: Prenem un camí que surt de l'extrem de l'aparcament i l'anem seguint uns 5 minuts i anem ascendint. Passem per sota la via, no us poseu nerviosos, i un corriol ens duu fins a un camí més fressat pintat de blau i groc que resulta que és el GR1. Ens deixarà a 10 metres per sota de la via. 12 minuts.


FITXA TÈCNICA:

Via de baixa dificultat però en terreny d'aventura. Millor que la via Pastoret del costat.

Dificultat: IV

Desnivell: 170 metres.

Temps d'aproximació: 12 minuts.

Temps de descens: 10 min. (sense incloure ràpels)

Material: 6 cintes express, cordinos per llaçar savines i reunions. No vam fer anar els friends ni tascons.

Grau d'exposició: Baix, malgrat el perill de la caiguda de pedres.

Via pràcticament equipada 

Roca: Conglomerat conflictiu. Esperem que el pas de cordades farà que guanyi qualitat la roca.

Orientació: Sud-est

Via oberta per: Concep Miró, Jordi Quera i koki Gassiot, novembre de 2020.

Per obtenir el track (amb l'inici i les reunions marcades):

Powered by Wikiloc

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PLAER ENTRE FAIGs: ESPERÓ DELS LLOPS

Fer l'Esperó dels Llops al Puigsacalm és una excursió que culmina amb una brillant escalada, o una brillant escalada que culmina en una excursió... Com la roca no es gaire bona, els aperturistes van decidir reforçar-ho amb força parabolts i donar total seguretat a l'escalada. Ha quedat una via poc exigent a nivell de grau (V/A0) però és una línia d'una lògica espatarrant. He de reconèixer que hi ha passos que són més forts que el meu nivell però amb les assegurances a mà es fa molt bé. Si us agrada caminar per fagedes i grimpar amb seguretat aquesta és la vostra via.Si us agrada escalar a peu de cotxe, deixeu-ho per un altre. He vist algun blog que pugen de Joanetes pels camins dels Ganxos. No error, és millor començar la sortida des del coll de Bracons, us estalvieu més de 500 metres de desnivell. Descripció de la via : 1a tirada (IV - 20 metres - 3 parabolts): Des de terra estant veiem ja els tres parabolts. Cal pujar un mur amb força canto fins arribar a la part al

INTEGRAL AL COLL ROIG: EL FORAT DE LES BRUIXES, TARDOR CALENTA I VIA K

Una experiència ben especial és el plaer d'encadenar vies. L'altre dia vam petar-nos les tres vies de Coll Roig.Tot un plaer. En Toni Vilaseca em va castigar a fer totes les tirades de primer... quina forma de castigar-me a mi que sempre m'agrada anar de segon. I quin fart de recuperar corda i de rapelar les vies. Vam començar per la via Tardor calenta  que és la via més exigent de totes.  A destacar la placa llisa de la segona tirada que arriba a superar l'orgasme escalatori amb l'adherència pura. Hi ha un pas que va de canaló a canaló que us asseguro que no oblidaré fàcilment. La veritat és que de segon no ho frueixes tant. Un cop superada la Tardor anem a la capçalera de la via K que rapelem. Un cop a la base ens toca pujar-la. trobareu la descripció a Via K . Una via que té la gràcia que el segon i tercer llarg són d'autoprotecció. Ara, anar amb el Toni Vilaseca que et va dient: Ara posa el friend groc en aquesta fissura, allí trobaràs una bona presa de

AGULLES DE TRAVESSANY, AMBIENT PIRINENC

Tindria 12 anys i estava acampat de colònies a la vora de l’estany Negre. De sobte em vaig sentir atret per unes roques i vaig dir als monitors que me n’anava a pujar-les. Sorpresos em van parar i em van explicar que aquelles agulles estaven molt lluny i estaria molt temps per coronar-los. Me’ls vaig mirar incrèdul. En una hora pensava que hi anava i tornava. No coneixia encara les distàncies a la muntanya. He hagut d’esperar 40 anys més tornar-hi però ara amb experiència i la bona companyia dels meus amics Lluís Olóndriz i Miquel Urbano que són els meus pares/mare en això de l’escalada i encara no es coneixien. L’atracció de les agulles de Travessany és intensa i persisten. Capitanegen plenament la contrada de l’estany Negre. Descripció de la via: 1ra agulla. Ens situem al peu de la primera agulla al costat d’un bloc pla amb una fita. El llarg de les tirades són orientatius ja que hi ha molts indrets on muntar la reunió aprofitant merlets de la roca. Fins hi tot hi ha moments q