Passa al contingut principal

BESTIOLES WALL: UN NOU SECTOR. AVUI LA VIA PASTORET

 

No sé d'on trac que hi ha un nou sector d'escalada a Peramola. Decidim anar a posar el nas la colla del dimecres (Joan Alcalà, Antoni Balasch i jo) però també s'apunten en Miquel i la Carol. Aviat farem un autocar...

Ja ens avisen que és un sector d'aventura que és una manera de dir que no trobareu parabolts orientatius i que hi ha un lloc on he hagut de pensar i repensar per on volia anar la via. Espero que amb els aclariments vosaltres no tingueu tants dubtes. Però la dificultat és tan baixa, i hi ha tantes savines, que pots anar una mica per allà on vols. Alerta amb les pedres. Esperem que passin moltes cordades per sanejar la roca. Avui a la paret erem 5 cordades.


Nosaltres triem la via del Pastoret. Poc a poc i pair bé.

Descripció de la via:

1a tirada (IV- - II+ - 40 metres - un parabolt i un arbust): Des de sota ja veiem un parabolt que ens indica per on comença la via. Pugem cap al parabolt i remuntem una petita aresta. Aviat arribem a un sector herbós que pugem com podem. Unes fites anirien bé per orientar-nos. Arribem a un muret tumbat que pugem sense gaires dificultats (II+).


2a tirada (IV - III - III+ - 50 metres - tres parabolt i un pot de roca): Aquest és el llarg bonic de la via, així que a fruir-lo. Sortim per la dreta. Ara el terra és dret - fins ara era tombadot - i arribem al primer parabolt (IV justet). Pugem per una mena de canal. Trobem el primer pont de roca que han fet artificialment. Una passada artesanal. Sembla que pugem per un barranc no gaire pendent però on cal anar amb compte amb alguna pedra que pot viatjar i jugar a bolos amb els companys de sota.

3a tirada (III+ - 40 metres - pont de roca - un parabolt i savines): Sortim sense veure el pont de roca però només ens cal enlairar-nos una mica i veure'l a l'esquerra. Personalment em vaig encara cap a una savina destacada que m'obliga a esforçar-me una mica però si es vol es pot contornejar. Davant hi ha una altra sabina gran. Alerta cal voltar-la per l'esquerra i darrera ... hi ha el parabolt estimat. No és fàcil de trobar. Recte amunt hi ha la reunió amb una anella per rapelar. Alerta cap de les dues cordades el vam trobar. Existeix en el punt que la paret es posa una mica més dreta.

4a tirada (I - 35 metres - savines): Anem a la dreta a buscar un contrafort que voregem i anem en diagonal cap a dalt per un pedregar de savines. La reunió es comú a la via de la Moix.

5a tirada (II+ - I - 30 metres - un parabolt): De la reunió tirem amunt fins trobar el parabolt i ara tirar a la dreta. Anem pujant atents a trobar la reunió que està més a dalt a l'esquerra.


Descens: Fem un ràpel de 25 metres fins la reunió anterior i anem a buscar la tercera caminant assegurats per evitar una patinada desagradable entre tant pedruscall. Un cop aquí muntem tres rapels ressseguint la via fins al peu de la paret. Alerta amb les pedres que cauen amb el moviment de les cordes. Del peu de via al cotxe cal  posar-hi 10 minuts.

Accés: A Peramola prenem la carretera que va a Polig. Als 2,5 km trobem una àrea de pic-nic on aparquem. Ja veiem la paret davant. Localització molt evident.

Inici de la via

Aproximació: Prenem un camí que surt de l'extrem de l'aparcament i l'anem seguint uns 5 minuts i anem ascendint. Passem per sota la via, no us poseu nerviosos, i un corriol ens duu fins a un camí més fressat pintat de blau i groc que resulta que és el GR1. Ens deixarà a 10 metres per sota de la via. 13 minuts.

FITXA TÈCNICA:

Via de baixa dificultat però en terreny d'aventura on cal navegar i vigilar la roca.

Dificultat: IV

Desnivell: 205 metres.

Temps d'aproximació: 12 minuts.

Temps de descens: 10 min. (sense incloure ràpels)

Material: 5 cintes express, cordinos per llaçar savines i reunions. No vam fer anar els friends ni tascons.

Grau d'exposició: Entre mig i baix per la caigudako de pedres.

Via pràcticament equipada 

Roca: Conglomerat conflictiu. Esperem que el pas de cordades farà que guanyi qualitat la roca.

Orientació: Sud-est

Via oberta per: Concep Miró, Jordi Quera i koki Gassiot, novembre de 2020.

Per obtenir el track:

Powered by Wikiloc

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PLAER ENTRE FAIGs: ESPERÓ DELS LLOPS

Fer l'Esperó dels Llops al Puigsacalm és una excursió que culmina amb una brillant escalada, o una brillant escalada que culmina en una excursió... Com la roca no es gaire bona, els aperturistes van decidir reforçar-ho amb força parabolts i donar total seguretat a l'escalada. Ha quedat una via poc exigent a nivell de grau (V/A0) però és una línia d'una lògica espatarrant. He de reconèixer que hi ha passos que són més forts que el meu nivell però amb les assegurances a mà es fa molt bé. Si us agrada caminar per fagedes i grimpar amb seguretat aquesta és la vostra via.Si us agrada escalar a peu de cotxe, deixeu-ho per un altre. He vist algun blog que pugen de Joanetes pels camins dels Ganxos. No error, és millor començar la sortida des del coll de Bracons, us estalvieu més de 500 metres de desnivell. Descripció de la via : 1a tirada (IV - 20 metres - 3 parabolts): Des de terra estant veiem ja els tres parabolts. Cal pujar un mur amb força canto fins arribar a la part al

INTEGRAL AL COLL ROIG: EL FORAT DE LES BRUIXES, TARDOR CALENTA I VIA K

Una experiència ben especial és el plaer d'encadenar vies. L'altre dia vam petar-nos les tres vies de Coll Roig.Tot un plaer. En Toni Vilaseca em va castigar a fer totes les tirades de primer... quina forma de castigar-me a mi que sempre m'agrada anar de segon. I quin fart de recuperar corda i de rapelar les vies. Vam començar per la via Tardor calenta  que és la via més exigent de totes.  A destacar la placa llisa de la segona tirada que arriba a superar l'orgasme escalatori amb l'adherència pura. Hi ha un pas que va de canaló a canaló que us asseguro que no oblidaré fàcilment. La veritat és que de segon no ho frueixes tant. Un cop superada la Tardor anem a la capçalera de la via K que rapelem. Un cop a la base ens toca pujar-la. trobareu la descripció a Via K . Una via que té la gràcia que el segon i tercer llarg són d'autoprotecció. Ara, anar amb el Toni Vilaseca que et va dient: Ara posa el friend groc en aquesta fissura, allí trobaràs una bona presa de

AGULLES DE TRAVESSANY, AMBIENT PIRINENC

Tindria 12 anys i estava acampat de colònies a la vora de l’estany Negre. De sobte em vaig sentir atret per unes roques i vaig dir als monitors que me n’anava a pujar-les. Sorpresos em van parar i em van explicar que aquelles agulles estaven molt lluny i estaria molt temps per coronar-los. Me’ls vaig mirar incrèdul. En una hora pensava que hi anava i tornava. No coneixia encara les distàncies a la muntanya. He hagut d’esperar 40 anys més tornar-hi però ara amb experiència i la bona companyia dels meus amics Lluís Olóndriz i Miquel Urbano que són els meus pares/mare en això de l’escalada i encara no es coneixien. L’atracció de les agulles de Travessany és intensa i persisten. Capitanegen plenament la contrada de l’estany Negre. Descripció de la via: 1ra agulla. Ens situem al peu de la primera agulla al costat d’un bloc pla amb una fita. El llarg de les tirades són orientatius ja que hi ha molts indrets on muntar la reunió aprofitant merlets de la roca. Fins hi tot hi ha moments q