Entrades

DESCOBRIR LA VARIANT TORRI A LA GRAN DIAGONAL DE SANTA ANNA

Imatge
La factoria Agustí Sans ha bastit al voltant del castell de Santa Anna un conjunt de línies d'escalada, senzillament fastuós. Tot va començar amb la via la Gran Diagonal  (V+)que és la línia bàsica i prou coneguda però l'equip de l'Agustí Sans obren variants de sortida com la via Nau k (V+), Diedre del Bekari  (V), i més enllà l' Espero del Salla Gran  (V/V+). Hi ha altres vies però de grau superior per nosaltres ( la  Maxicoxis , la  Mariadria  i la  Yotube  (no sé si he escrit els noms bé)). La nostra fita d'avui ha estat la via Torri que - ja us aviso - ens ha agradat molt. FITXA TÈCNICA : Dificultat : V (Pas de V+ en començar la Gran Diagonal) Desnivell : 90  metres. Temps d'aproximació : 5 minuts Temps de descens : 15 minuts Grau d'exposició : Baix Material : 8 cintes exprés i reunions. Via equipada Roca : Calcària de qualitat.  Orientació : Sud, encara que a la part inferior no toca el sol. Via oberta  per Agustí Sans amb la col·laboració d'Esth

EM CAU LA BABA: ESPERO DE LO SALLA GRAN

Imatge
Primers passos Hi ha descobertes que ens sorprenen. L' Agustí Sans ens ha tornat a meravellar amb una nova via que surt de la Gran Diagonal de Santa Anna. Els que coneixeu a l'Agustí ja sabeu com equipa les vies: ben equipades, netes...sols cal patir per escalar oblidant aspectes com la navegació per la paret, la seguretat, la neteja. De fet temporalment va repassant les seves nombroses vies per deixar-les perfectes. L'esperó d'avui és un complement diferent a la superba Gran Diagonal . La via ressegeix els dos primers llargs de la Gran Diagonal, però en arribar a l'alçada de l'esperó, molt evident, pugem pel mateix fins sortir per la cresta que ens duu a les restes del Castell de Santa Anna. No patiu per l'orientació, afortunadament hi ha una pedra empegada a la base de la via per indicar-nos la direcció. En el trencall de l'esperó precisament podeu tenir algun dubte que es vull aclarir. Hi ha dues pedres. A l'esquerra trobeu L'ESPERÓ amb la d

PUJAR DE NIVELL: ARISTA DE LOS CASTILLONES

Imatge
  Sortida de la segona tirada (V-) Ahir vam fer la Placa de los Estratos i la Chimenea de los Estratos . Avui posem la cirereta al pastís. Les vies anteriors són tècnicament fàcils però l'Arista de los Castillones piquen de veritat (pel meu modest nivell, clar). Estèticament és una via molt bonica que s'enfila per una aresta on cada llarg és diferent als altres. Màxima variació. En alguna ressenya que hem trobat posa que està semiequipada, però cal ressaltar que la via està totalment equipada i us podeu deixar a casa els trastets. El camí de baixada està perfectament indicada per punts vermells i no us caldrà patir en el descens. Una veritable meravella que fruireu de veritat. FITXA TÈCNICA: Dificultat : 6a (V+/A0) Desnivell : 185 metres. Temps d'aproximació : 1 hora Descens : 1 hora 15 minuts Grau d'exposició:  Baix Via equipada (hi ha un blog vell on diu que està semiequipada) Material : 9 cintes Roca : Calcari,  Orientació : Sud. Via oberta per : Oberta per Julio B

CONTINUA LA MERAVELLA: LA CHEMENEA DE LOS ESTRATOS

Imatge
Es tracta d'una via de baixa dificultat, ben equipada que serveix per descobrir l'interior d'un anticlinal que volta en la part superior. Curiositat geològica i divertida. Ambient pirinenc. Molt recomanable estilisticament, més que per dificultat tècnica. La primera tirada coincideix amb la via de la Placa de los Estratos . FITXA TÈCNICA: Dificultat : III+ Desnivell : 220 metres. Temps d'aproximació : 1 hora 15 minuts Descens : 1 hora 35 minuts Grau d'exposició:  Baix Via equipada Material : 10 cintes Roca : Calcari,  Orientació : Sud. Via oberta per : Equipada per Julio Benadé en solitari de 2008 Descripció de la Via : 1a tirada  (III - 35 metres - 4 parabolts de 8 mm): Al peu de la via hi ha escrit el nom d' ESTRATOS . Això ens dona molta seguretat encara que no teniem cap dubte perquè l'anticlinal no presenta cap problema per localitzar-lo ja des del  refugi de Lizarra . Pugem per una canal prou evident. Passem per un petit diedre i unes grades sense gair

MERAVELLA GEOLÒGICA: PLACA DEL ESTRATOS

Imatge
Feia temps que la colla volia anar a fer los Estratos . Jo en aquell moment no sabia que calia diferenciar la Placa de los Estratos i la Chimenea de los Estratos . Després d'algunes fallides (neu, mal temps...) avui hem pogut fer-los. La veritat és que la via de la Placa de los Estratos ha passat al llistat que tinc en aquest blog de Vies Preferides ... no cal que us digui més ...una via visualment meravellosa. Una curiositat geològica, un anticlinal que volta i permet recórrer.  Vam matinar molt i quan vam acabar la via de la Placa vam decidir rapelar (totes les reunions estan equipades amb doble anella) i vam baixar fins a baix i hem fet també la Chimenea  FITXA TÈCNICA: Dificultat : IV+ Desnivell : 185 metres. Temps d'aproximació : 1 hora 15 minuts Descens : 1 hora 35 minuts Grau d'exposició:  Baix Via equipada Material : 10 cintes Roca : Calcari,  Orientació : Sud. Via oberta per : Equipada per Julio Benadé i Luis Royo el juny de 2010 Descripció de la via : 1a tirad

NO TOT HA DE SER MERAVELLOS: ROCA DE LA PERTUSA

Imatge
Inici del rapel amb l'ermita de la Pertusa de fons Entre els meus nombrosos defectes hi ha el de ser molt tossut i tenir una visió de la muntanya una mica diferent de la norma. Fa un tems em vaig fixar que davant de l' ermita de la Pertusa , en l'entrada al congost de Mont-rebei , hi ha una roca amb una minicresta que volia explorar. Enganyo als companys (que són uns sants) i avui que tenim temps ens hi posem. No és cap meravella, però ens ho passem molt bé jugant amb la verticalitat. Permeteu-me que us expliqui per si algun dia no teniu res que fer. Inici de l'escalada Descripció de la via : Deixem el cotxe a l'aparcament d'accés del congost de Mont-rebei (uns 2 km de Corçà ).  4 min Estem en  una mena de collet. A l'esquerra baixa el corriol cap a les vies ferrades de la zona (Urquiza-Soler, Teletubbis i Cast Urquiza-Olmo... un veritable parc d'aventures a la natura). Davant tira el camí cap al Congost de Mont-rebei  i una mica més enllà a l'esquer