CLASSICA DE LES CLÀSSIQUES: ESPERO SUD DE SANT LLORENÇ
Recordo que la primera vegada que vaig sortir de la paret de l'Esperó Sud vaig dir que no tornaria mai més. Estava començant a escalar i el darrer llarg se me va fer molt dur. Ara que l'he fet altres vegades crec que és una via per fruir, amb llargs molt variants. Passos dels que no s'obliden amb facilitat. És un veritable encant, té aquell tocat d'aventura alpina. Els meus companys, en Lluís Olòndriz i el Joan Pinto Linares feia anys que no la feien i no la recordaven tan mega interessant. També ells s'han meravellat de l'Esperó. Imprescindible. Descripció de la via : 1ra tirada (IV - III - IV+ - 35 metres - 7 assegurances): Practicament no hi ha aproximació. Comencem per una placa (IV) que sempre em costa d'agafar. El primer parabolt el trobo massa amunt. Després el mur s'aplana. Trobem una vella reunió. Ara el repte és una estreta xemeneia que comença està una mica sobada. Hi ha bona presa però cal saber agafar-la bé. En algun moment hem de sortir