dissabte, 2 d’abril de 2016

NOVA VIA A LA FORMIGUERA: LO PEP

La paret de la Formiguera és l'escola d'escalada esportiva de via llarga de les Terres de Ponent. Hem volgut dedicar una nova línia a l'amic Josep Molina que ja ens va deixar i que tants cops havia pujat per la via normal. Per això hem volgut obrir la via entre la via normal i la via dels Aspirants, completant el nucli central de la Formiguera tan concorregut.
És una via equipada per fruir de l'escalada i que ha de deixar bon gust de boca a les cordades que vulguin escalar aquest tipus de vies d'escalada.
L'han dissenyat en Lluís Olóndriz i Miquel Urbano que se l'han currat i netejant. El darrer dia m'han convidat a fer la primera integral i tinc la sensació de ser una paparra.


Descripció de la via:
Ens situem al peu de la via Normal de la Formiguera. La via va a la dreta de la paret abans d'arribar a la dels Aspirants. Hi ha una marca a la paret que indica la direcció correcta. Un cop localitzat el primer parabolt ja no tenim pèrdua.
1ra tirada (IV - 6 parabolts - 40 m.):
Anem seguint els parabolts, hi ha un pas que ens requereix centrar-nos en la feina però la resta es fa amb els ulls clucs. Els 10 metres finals es fan caminant per la "terrassa de la Formiguera".
2n tirada (V/V+ - 6 parabolts - 25 m.):
La paret es redreça i davant tenim un mur amb 4 parabolts. La dificultat va augmentant a mesura que pugem. Entre el segon i el tercer parabolt hi ha un pont de roca però no cal.
Abans del 4 parabolt hi ha una repisa. La via puja pel mur però si aneu justets de grau podeu anar una mica per l'esquerra i el grau baixa a V-.
El que queda del llarg és menys exigent.
3ra tirada (V/V+ - 8 parabolts i un pont de roca - 25 metres):
Seguim la lògica de la paret. Per l'esquerra veiem la canal de la darrera tirada de la via Normal. Anem cap a la dreta augmentant la sensació de pati. En acabar el "flanqueig" per uns ressalts prou agradables en toca pujar.  Ara ens toca el pas més exigent, vertical i poques preses. La roca té la sensació de no ser tan bona com en el llarg anterior però els companys s'han currat el llarg netejant-lo.
Arribem al pont de roca i descansem. Ara només ens queda una mena d'esperó que ens duu a la sortida de la paret amb la reunió de la Via Normal.

ACCÉS:

Primer hem de localitzar un aparcament que hi ha a la sortida de Sant Llorenç, direcció Camarasa, passat el restaurant L'Isard. Des d'aquí hem de seguir un senderó que s'endinsa barranc enllà. Als poc metres el travessem i anem a l'esquerra pel barranc Fondo. El camí queda travessat per la via del tren que ens obliga a fer un bon tirapits. I ja estem al peu de la paret de la Formiguera. Farcida de vies d'escalada. Les més fàcils estem a l'extrem oposat. Arribem a un marcat contrafort on iniciem l'escalada. Cal posar-hi uns 12 minuts.

FITXA TÈCNICA:

Dificultat: V/V+ (A0)
Desnivell: 90 metres. 
Temps d'aproximació: 12 minuts

Temps de descens: 20 minuts. Es pot baixar caminant pel darrera - recomanable. Però també es pot rapelar fins la terrassa de la Formiguera. 

Grau d'exposició:  Baix.
Material: 9 cintes exprés i reunions.

Roca: Calcària, bona, encara que el darrer llarg dona poca confiança però es millor del que sembla.
Orientació: Sud
1ra realització el 2 d'abril de 2016 per Lluís Olóndriz, Miquel Urbano i Joan Ramon Segura.

6 comentaris:

  1. Felicitats i moltes gràcies per obrir vies que podrem gaudir.

    Salut i a escalar

    ResponElimina
  2. Sí, es cert, em vas dir que t'avises quan anéssim a repetir-la, però es que avui anavem a la Martinetti i hem vist els parabols nous i destacant per la brillantor i ha sigut com la temptació del desert. L'hem fet el Jose Murciano, el meu germà Vis i jo, i ens ha agradat força. Te molta semblança a la Memòria Selectiva. Es una via per agafar confiança, perquè les assegurances es veuen sempre i guarden els passos més drets. La repetirem tots els anys..

    ResponElimina
  3. Avui hem fet aquesta via i ens ha agradat molt. Molt bona feina de neteja i equipament. A la tercera tirada, en el punt mes vertical, no es veu cap paràbolt per seguir la via, resulta que hi ha un pont de roca que no veureu fins haver fet el pas.
    Avui hi hem coincidit amb els aperturistes i amb lo Sergi, així que els hem pogut felicitar personalment.

    ResponElimina
  4. Avui al capvespra l'hem tornat a fer, i ens ha agradat fins i tot més. Es més mantinguda que la Memòria selectiva, i dona més sensació de pati. Un altre cop, enhorabona per saber trobar vies de plaer, que tan ens fan gaudir als que volem mantenir certa activitat malgrat els creixements laterals i temporals!!!

    ResponElimina