divendres, 13 de maig de 2016

ESPERO DE LA PARET DE L'ISARD: VIA DE LA SEAM

Hi ha vies que en el seu moment es van posar de moda i van tenir un gran renom però que després, sense saber gaire perquè, van caient en l'oblit. Ja no apareixen per internet. En Luichi fa una guia de Terradets i recull un sector d'esportiva però no sap ni qui la va obrir perquè està en l'oblit (si que en fa menció). Aquest és el cas de la via de la SEAM (Secció d'Escalada i Alta Muntanya del Centre Excursionista de Lleida).
Avui el Lluís - que feia 40 anys que no la feia - i jo hem volgut anar a posar-hi el peu de gat.
És una via curta, s'ha convertit en una via d'esportiva, però és un recorregut interessant, atlètic, amb una roca ferma que es fa estimar, unes presses encantadores, un grau que pica... però és curta, encara que els reequipadors la podien haver equipat fins al cap de l'agulla com es feia abans, i no deixar-ho en una via esportiva com tantes altres.
Quan vaig anar a escalar per primera vegada en mà vida, va ser a la paret de l'Isard algú em va dir que per l'esquerra havia la via de l'Esperó o de la SEAM i em va dir que era molt més difícil i sempre ha estat en el meu record com una via a la que no tenia opció.
Descripció de la via:
L'espero és evidentíssim des de la carretera. Es poden fer diverses combinacions de reunió, però creiem que aquesta és la més racional.
1ra tirada (V+ - 40 metres - 12 parabolts):
Pugem per l'esperò amb facilitat (seran els únics metres en tota la tirada) i aviat la paret ja es redreça. Trobem al començar un parabolt amb una placa recuperable fixa (no sé pas). Primer pas on cal estar alerta. Als 15 metres trobem una reunió vella amb un clau. Nosaltres no la vam fer.
5 metres més amunt en trobem una altra muntada en claus - que tampoc vam fer. Ara sortim una mica de la línia de l'espero per anar a l'esquerra. Veiem alguna assegurança de la via Barna Heady que està més perduda que la nostra i que va per l'esquerra. Crec que la carretera va tallar els primers metres.
El pas després de la reunió dels dos claus sembla des d'avall ser el més exigent però la roca és força adherent i es puja millor del que em pensava.
Abans d'arribar a la reunió també hi ha una fissura que gira a l'esquerra que m'ha fet patir. En la reunió trobem una instal·lació amb cadena per rapelar.
2na tirada (IV - 15 metres - un pont de roca): A partir d'aquí no hi ha res a la paret i nosaltres volíem pujar a l'agulla i baixar per la cresta i rapelar per la via principal.
Surtim per l'esquerra a buscar un pont de roca petit i pugem amunt fins sortir a una reixa de roca. A l'esquerra hi ha una savina i anem mig caminant (III) fins arribar al cap de l'agulla. Intentem baixar per l'altre costat de la cresta però no hi ha res a la paret i no portem res per posar així que decidim anar endarrera a buscar la savina salvadora i muntar un petit ràpel de 8 metres i tornar a la instal·lació. Llàstima. Ara fem un ràpel de 33 metres fins al carretera.
FITXA TÈCNICA:
Dificultat: V+ 
Desnivell: 55 metres. 
Temps d'aproximació: 2 minuts
Temps de descens: Un rapel de 8 metres i un altre de 33 metres.
Grau d'exposició:  Primera tirada: Baix. Segona: Mig.
Material: 12 cintes exprés i reunions. Baga per fer el pont de roca.
Roca:Calcaria, molt bona. 
Orientació: Sud, encara que com està al fons de la vall no toca el sol a primera hora del matí. A l'hivern es pot fer molt bé a la tarda.
Via oberta per: Andreu Cots i Llorenç Melgosa (Xenxo) l'agost de 1971. Va ser reequipada l'any 1993 per L. Martín i S. Vallés.
En Xenxo recorda - llavors tenia 17 anys - que van anar a fer aquesta via per "celebrar" que l'Andreu aniria a fer la mili. També el Lluís recorda que un dia els va veure fer, potser el dia de l'obertura, que escalaven amb una corda de canem. El Xenxo li va dir que en el centre aquell divendres no havia una altra corda doncs les bones ja les havien agafat.
La cordada Cots - Melgosa el dia de l'obertura de la via. Foto facilitada per Xenxo:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada