ESCALADA PER A TONTOS

Fa dies em va dir l'Aleix que li faria il·lusió anar a fer les agulles dels Pallers . Vaig pensar que friqui!! Crec que vol arribar a fer totes les agulles de Montserrat, encara ho que ho nega. L'altre dia parlàvem d'on podíem anar a escalar, i vaig recordar les seves paraules i li vaig dir: Anem a les agulles dels Pallers i el tio va al·lucinar. I ja ens veieu com anem a escalar d'aventura. No hi ha cap entrada a internet que ho expliqui. No crec que massa gent repeteixi la nostra fricada però ens ho hem passat molt bé. Segurament continuarem fent els Pallers del mal any  i la Tisora en properes exploracions. Portem de base el llibre d'en Josep Barberà de Montserrat, pam a pam però no ens acaba de servir de gaire cosa. En baixar-vos les fotos veureu que en el nom hi ha les explicacions. Roca de l'Era dels Pallers (785 m.): És la primera elevació que trobem des del collm de l'Era dels Pallers. Anem pel vessant de llevant. Trobem una canal que ens permet a

Hi ha moments que tens la sensació que una via esdevindrà una via molt repetida. Aquesta és la impressió que he tingut avui quan escalava aquesta nova via del col·lectiu que presideix l'Agustí Sans amb el fitxatge del Pep Godoy i acompanyats per Josep Escart. Han obert altres vies per la vora que et tocarà fer algun dia d'aquest encara que piquen una mica més. Aquesta via té el meu grau i sols he fruit. Està semiequipada però crec recordar que sols hem posat dos friends un per damunt del clau vell de l'inici i un altre a l'acabament de la primera tirada, la resta eren arbusts, ponts de roca i algun parabolt. Via molt recomanable . Encara hi ha força terra a la part inferior de la via però a nivell que es vagi fent i plovent s'anirà netejant. Ajuda a comprendre la feina que han fet per netejar aquesta via. No tindreu problemes de localitzar la via ja que han posat pedres amb el nom de les vies i la seva dificultat. Si us baixeu les fotos en el nom podreu veure una mi

 Hi ha vies on no cal anar a buscar una altra cosa de escalar i guanyar metres sense patir gaire. És una via ideal per portar a algú que està començant a agafar gust al món de la verticalitat. Podeu compartir l'experiència i fer una mica de classe sobre el terreny que és la millor forma d'aprendre. La via està potser una mica per sota del meu nivell però quan vaig arribar dalt vaig estar content del recorregut, no sempre li he de demanar al cos patiment i mals rotllos. A fruir en aquesta vida. Ara tinc  afany de posar-me a la via paral·lela de The Puretas climb , encara que no trobo gaire cosa bona per internet. Si us baixeu les fotos us trobareu alguna explicació del lloc que reflecteixen. Descripció de l'itinerari : 1a tirada (III+ - IV- - 35 metres - 4 parabolts): Costa localitzar el començament de la via i us vull donar algun consell: Baixeu la canal del collet de la Magdalena superior, tram dret, però aneu amb compte. Trobareu un parabolt vermell que està a l'ini

 Moltes gràcies. Acabo de veure que aquest modest blog porta ja més de 600.000 visites. Gràcies per xafardejar les meves escalades i si fa el cas criticar-lo per millorar.

Hi ha anys que et dona per una zona i vas i vas i tornes a anar-hi. Serà el quart dia que escalaré a Panticosa en menys d'un mes. Segurament és degut a les bones sensacions que hi tinc amb les vies equipades per Sendero Límite. Si voleu practicar el climbing love, Panticosa és un dels llocs ideals per passar l'estiu. Avui la via triada és la Via de los Jardines. No hi aneu si busqueu grau, no el trobareu, sinó que us heu de plantejar la sortida com una passejada envoltant una cascada i grimpant sense por. Ideal per portar companys/es que s'inicien en l'escalada de via llarga. No cal que porteu els peus de gat. Nosaltres vam anar amb una corda de 60 metres en doble (llargs de 30 metres) i us anirem explicant com van solucionar el tema de dur només una corda. Portava dies buscant informació de la via i no trobava res per internet fins que la casualitat, o no, va fer que vaig trobar una descripció al blog d'Escalando (un dels millors que segueixo) i ja tenia clar qu

Quan he tornat al cotxe he mirat la Torre de Marfil (Ampriu - Cerler) i he pensat quina bona estona he passat trepant per aquesta agulla. Pur plaer i penso que els pobres amb poca cosa en tenim prou. Si fos ric m'hauria de comprar un vaixell i lluir-lo en algun port de la costa francesa ... tot envoltat de noies estupendes... potser no està tan malament això de ser ric!!! El tacte del granit (algú va dir que no era estrictament parlant granit, perdoneu) és especial. Encisador. Fa uns anys vaig pujar la via del costat No te tires que hay cristales . Crec que es millor que no pas la d'avui ja que puja per un diedraco que no canvio per la vida de ric amb vaixell. Deixem-nos de tonteries i prepareu-vos per fruir. Descripció de la via : 1a tirada (IV+ - V+ - V - 30 metres - 5 parabolts): Ens situem sota de la via. Viem el diedre que forma la via No te tires que has cristales  , nosaltres anem per la dreta de la via. Les chapes per No te tires són clares mentre que les nostres

z El Midi d'Ossau és una muntanya que impressiona des de totes les seves vessants. Et captiva i tens desig boig de pujar-lo. He pujat dos cops per la seva via normal i un cop per la seva cara nord . Des  de feia temps que en la meva bossa de desitjos estava pujar per l'aresta Peygeret o per les Flammes de Pierre (més compromès). Finalment faig realitat un dels meus somnis. Primera conclusió que cal tenir clar és una gran via que passa per una gran paret i cal saber navegar-hi perquè no totes les canals i bretxes porten a l'èxit encara que hi ha moltes fites. Ja sabeu que hi ha dos fitxes per tot arreu, però també hi ha tracs per tot arreu. Al wikiloc vam consultar 4 tracs i cadascú resolia un dubte de forma diferent. No vam acabar la feina perquè al Petit Midi estàvem massa cansats i sabíem el que ens quedava i crec que cal tenir una mica de coneixement (per una vegada que en poso). Descripció de l'itinerari : Un cop passat el port de Portalet pel vessant francès