Passa al contingut principal

SOLS PER A FRIQUIS: LES AGULLES DELS PALLERS


Fa dies em va dir l'Aleix que li faria il·lusió anar a fer les agulles dels Pallers. Vaig pensar que friqui!! Crec que vol arribar a fer totes les agulles de Montserrat, encara ho que ho nega. L'altre dia parlàvem d'on podíem anar a escalar, i vaig recordar les seves paraules i li vaig dir: Anem a les agulles dels Pallers i el tio va al·lucinar. I ja ens veieu com anem a escalar d'aventura. No hi ha cap entrada a internet que ho expliqui. No crec que massa gent repeteixi la nostra fricada però ens ho hem passat molt bé. Segurament continuarem fent els Pallers del mal any i la Tisora en properes exploracions. Portem de base el llibre d'en Josep Barberà de Montserrat, pam a pam però no ens acaba de servir de gaire cosa. En baixar-vos les fotos veureu que en el nom hi ha les explicacions.
Roca de l'Era dels Pallers (785 m.): És la primera elevació que trobem des del collm de l'Era dels Pallers. Anem pel vessant de llevant. Trobem una canal que ens permet ascendir. Són uns 10 metres que pugem per oposició. El terra és força terròs. Dalt vam trobar un cordino posat en un arbre per rapelar però vam preferir desgrimpar la canal (II sup.). No ens va encordar.

Voregem la Roca de l'Era dels Pallers pel costat de ponent. Voregem la primera agulla per l'altre vessant i observem que hi ha dos nivells per on escalarem.
1a agulla dels Pallers (775 m.): Sembla un queixal esberlat. Pugem al primer nivell d'un parell de metres que superem per una mena de diedre (IV). Més amunt la roca està més dreta (abalmada en la base) i decidim posar un estrep aprofitant una roca que està encastada en la roca fent un primer pas d'artificial. A la sortida hem de posar el peu en uns forats que tenim a la dreta. Cal parar compte amb la roca en la part superior.

Dalt trobem un espit que ens permet desgrimpar assegurats uns 7 metres.
Anem per l'esquerra (est) per voltar la 2a agulla dels Pallers (778 m.). Trobem un forat-finestra que ens comunica amb l'altre costat. Hi ha també una roca - aquí més gran - trabada en el forat i l'aprofitem per posar un cordino i muntar un altre estrep (pas d'artificial) i tirar amunt sortint per la dreta més fàcil en aquest cas. Dalt hem trobat també una assegurança per rapelar.

Seguem el corriol cap a la 3a agulla dels Pallers (780 m.): La voltem per l'est - esquerra en la nostra direcció i ens situem en l'extrem sud, el contrari de la nostra marxa. Anem sense lligar-nos a la corda pujant a un nivell superior. Fem un flanqueig a la dreta, evident, i sortim a una canal terrosa i anem a la dreta. En la part superior trobem un arbre amb un cordino i un maillon per rapelar però desgrimpem la via (III -). Només cal parar compte en el flanqueig.

Ens anem cap a la darrera agulla que farem avui Agulla del Giravolt (780 metres): En Josep Barberà ens diu que el nom li prové perquè per pujar-hi cal voltar-la aprofitant un flanqueig que hi ha a mig de la paret. Ell gradua tota l'escalada de III+. Nosaltres vam trobar-la molt més difícil.
1a tirada (V - III+ - V - 15 metres - 4 parabolts): Ens situem en l'extrem nord de l'agulla i hem de pujar un muret de V ja que no hi ha mans (o no les vaig trobar). Val la pena posar un friend davant per poder assegurar al company de segon ja que sinó no el podreu assegurar. Anem a l'esquerra i anem trobant parabolts. Hem d'anar aplanats per la vira. Arribem en un punt estret, cal aplanar-nos - i passar por - ja que no hi ha preses i les que hi ha són arenoses i s'escrosten. Hi ha dos parabolts practicament junts però no sobren. Uns metres més enllà hi ha la reunió.

2a tirada (IV+ - III - 8 metres - net vam posar un friend a mitja pujada): Superem un muret i anem tirant a la dreta a la part superior de l'agulla la roca perd la seva qualitat i una mica no saps gaire on agafar-te.
Un cop al cim trobem el ràpel d'uns 10 metres i ens deixa en el punt on hem començat a escalar.
Primera ascensió: JM Torras i J Nubiola el 9 de gener de 1954.

Com arribar al coll de l'Era dels Pallers?
Deixem el cotxe en una esplanada que hi ha damunt de l'Hotel del Bruc (àrea de pic-nic que desconexia) i agafem un corriol que ens duu a a una pista que seguim a la dreta. Revoltem una barrancada.
14 min Creu de camins. Anem recte.
15 min Nova cruïlla amb cartell. Anem a l'esquerra, cap al refugi d'Agulles.
19 min S'acaba la pista i anem per un sender. Cartell cap al refugi.
32 min Cruïlla amb cartell. A l'esquerra el camí va al coll de la Maçana i a la dreta cap al refugi que seguim.
36 min Coll de l'Era dels Pallers. Al costat ja veiem les nostres destacades fites.

Comentaris

  1. Enhorabona ! aquestes "fricades" a mí m'agraden molt, segur que no tradaré en anar-hi, gràcies per la informació.

    ResponSuprimeix

Publica un comentari

Entrades populars d'aquest blog

PLAER ENTRE FAIGs: ESPERÓ DELS LLOPS

Fer l'Esperó dels Llops al Puigsacalm és una excursió que culmina amb una brillant escalada, o una brillant escalada que culmina en una excursió... Com la roca no es gaire bona, els aperturistes van decidir reforçar-ho amb força parabolts i donar total seguretat a l'escalada. Ha quedat una via poc exigent a nivell de grau (V/A0) però és una línia d'una lògica espatarrant. He de reconèixer que hi ha passos que són més forts que el meu nivell però amb les assegurances a mà es fa molt bé. Si us agrada caminar per fagedes i grimpar amb seguretat aquesta és la vostra via.Si us agrada escalar a peu de cotxe, deixeu-ho per un altre.
He vist algun blog que pugen de Joanetes pels camins dels Ganxos. No error, és millor començar la sortida des del coll de Bracons, us estalvieu més de 500 metres de desnivell.
Descripció de la via:
1a tirada (IV - 20 metres - 3 parabolts): Des de terra estant veiem ja els tres parabolts. Cal pujar un mur amb força canto fins arribar a la part alta d…

PLAQUES D'ORGASME: TARDOR CALENTA

En Toni Vilaseca obra una via damunt de Coll Roig (Santuari de Montgrony) i em diu que m'animi a fer la segona repetició de la via. Una idea que abans tenia certa transcendència. Però passa allò que tenia altres plans i em pispen la segona, plou, i em pispen la tercera, fa fred i la quarta, fa vent i la cinquena. Un mes després faré la 100a repetició de via, com a mínim. Ja veieu que és una via que es fa moltíssim. Nosaltres vam anar un dijous i davant nostre teniem dues cordades.
Per què una via té èxit i d'altres no? No ho sé, però segurament ajuda l'entorn, la roca, l'equipament, la neteja...
Bé, doncs Tardor calenta és repeteix per aquests elements, però jo destacaria la feina de neteja i condicionament que s'ha fet en aquesta via que la converteix en una via love climbing.
Cal destacar les plaques de dalt. Extremadament polides i que es superen amb adherència. És un orgasme veure com el peu aguanta a la paret sense que hagi cap protuberància manifesta. Val a d…

INTEGRAL AL COLL ROIG: EL FORAT DE LES BRUIXES, TARDOR CALENTA I VIA K

Una experiència ben especial és el plaer d'encadenar vies. L'altre dia vam petar-nos les tres vies de Coll Roig.Tot un plaer. En Toni Vilaseca em va castigar a fer totes les tirades de primer... quina forma de castigar-me a mi que sempre m'agrada anar de segon. I quin fart de recuperar corda i de rapelar les vies.
Vam començar per la via Tardor calenta que és la via més exigent de totes.  A destacar la placa llisa de la segona tirada que arriba a superar l'orgasme escalatori amb l'adherència pura. Hi ha un pas que va de canaló a canaló que us asseguro que no oblidaré fàcilment. La veritat és que de segon no ho frueixes tant.
Un cop superada la Tardor anem a la capçalera de la via K que rapelem. Un cop a la base ens toca pujar-la. trobareu la descripció a Via K. Una via que té la gràcia que el segon i tercer llarg són d'autoprotecció. Ara, anar amb el Toni Vilaseca que et va dient: Ara posa el friend groc en aquesta fissura, allí trobaràs una bona presa de má ..…