VIA DEDICADA A LA REMEI: TE REMEI A MONTALEGRE

-



Darrerament entre els companys de la colla s'ha posat de moda celebrar els aniversaris en grup (em sembla meravellós): Lluís Olondriz, Joan Ramon Segura i ahir li va tocar a la Remei Tortosa, una de les dues representants del sector femení en el nostre grup... que ens està passant, NENS, ENS HEM DE CANVIAR DE COLÒNIA!!!!  Bé, doncs festuki bestial a l'ermita de Montalegre (ella no sabia res, però ho va portar molt bé... el sopar el va dur ella, farts com a llops). Després de l'alifara la vam portar DE NIT a escalar.



La vam portar a fer la minivia TE REMEI, una via que li hem obert amb molt de carinyo. Us explico: un dia, pujant del Caputxi, passat el sector del Carquinyolí, i arribant ja quasi a la carena de dalt em diu: - Ondia aquí hi ha una placa ben xula, podríem obrir una via.

Li comento: - Remei, sortiria una vieta de IV, no sé si té massa encant.

Replica: - JR, ens fem grans i hem de començar a equipar vies, així per continuar escalant....(Tote tota una declaració de principis).

Durant uns dies anem els companys (Manel Viladrich, Antonio Balasch, Josep Maria Mirmi i jo) a equipar la minivia que no passa dels 10 metres de IV amb un pas de IV+ o V`(ja direu).. 

Com arribar: Anem cap al Carquinyoli i comencem la baixa, als 15 metres hi ha un trencall a la dreta (baixant). Caminem 5 metres i a la vora d'una alzina hi ha escrit a la paret TE REMEI. Ja veieu un parell o tres de parabols. Aproximació: 3 minuts   Coordenades UTM: 31T  x=319664  y=4640282


Per obtenir el track:

Powered by Wikiloc

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

RECORDANT L'AMIC AMADEU RIBES, HEM ANAT A FER LA SEVA VIA

-
Imatge
El sempre recordat AMADEU RIBES, un any sense tu En Lluís obrint un dels passos més exigente de la via Fa un any que ens va deixar l'estimat Amadeu Ribes. Un càncer fulminant ens el va fotre. La colla va decidir repetir la via que li van dedicar, en vida. És una via de grau superior al meu però els companys em diuen que em donaran un cop de mà. Una via fantàstica, ben buscada que puja entre els millors trams de paret deixant als costats els trams més "pedregosos". Anem pujant per panxes que recorden una mica Riglos. FITXA TÈCNICA : Dificultat : 6a+ (V+/A0) Desnivell : 130  metres. Temps d'aproximació : 5 minuts Temps de descens : 20 minuts Grau d'exposició : Baix Material : 13 cintes exprés, i reunions. Via equipada Roca : Conglomerat molt netejat, encara que sempre hi ha algun còdol traïdor. Orientació : Sud Via oberta per  Amadeu Ribes (que no sabia que li volien dedicar la via i ho va descobrir el dia que li van pasar la ressenya), Lluís Olondriz, Agustí Sans,
Read more »

AMBIENT ALPÍ: LA CRESTA DE CUBIL

-
Imatge
5a tirada (Personal - La vam clavar. La previsió del temps era molt dolenta. Ja havíem dit de suprimir la sortida però vam veure que havia una forquilla de "bon temps" pel matí. Segurament eren més les ganes que el raonament científic d'interpretar la meteo. Ens hi vam posar sabent que la roca estaria molla - havia calamarsa en alguna raconada - i que potser ens mullaríem. Doncs no, quan vam arribar al cotxe va començar a ploure de valent. La vam clavar...) Perdoneu l'opinió personal que a ningú us interessa. La cresta de Cubil (he vist escrit, Covil i totes les possibles combinacions) és una ascensió d'ambient alpí. A l'esquerra tenim la impressionant vall de Pessons farcida d'estanys. Els ulls se'n van cap a les muntanyes properes que recordeu d'altres aventures. La veritat les muntanyes d'Andorra esdevenen encisadores només cal abandonar el centre de la vall. La majoria de dificultats es poden obviar escapant-se pels laterals encara qu
Read more »

ESCALADA ESPORTIVA A SOLIUS: ROCA PONÇA

-
Imatge
  Com arribar-hi ?  Agafem la carretera a Platja d'Aro per la carretera C-35. Passat el km 100 i un magatzem de mobles agafem una carretera asfaltada perpendicular amb el cartell de Mas Patxot. Més enllà podem veure una benzinera. 2,9 km Aparcament als dos costats de la carretera. Agafem un sender que surt a l'esquerra, ara caminant. 22 min Collada que ens dona accés a les agulles. És bo canviar de tant en tant de zona d'escalada. Avui hem volgut anar fins al Baix Empordà per tastar aquesta escola d'escalada. Com estem prop del mar podem completar l'escalada amb un bany al mar. Aquí ens trobem amb roca granítica encara que té un to totalment diferent. Ens va costar una mica adaptar-nos a la roca. Es tracta d'un conjunt d'agulles pètites. Al peu de cada via hi ha pintada la dificultat de la via de color vermell. Això ajuda molt a saber on estàs. Ara el problema és saber en quina agulla esteu. Nosaltres no ens vam aclarir gaire. Val a dir que cal comprar La Gu
Read more »

LA GORRA MARINERA: VIA SARGANTANES

-
Imatge
La Gorra Marinera és la primera elevació del grup de les Gorres. Té una silueta molt característica - com tot el grup. La via de les Sargantanes fou oberta el setembre de 1981 per Manel Monsonis, Pere Lluís Regalado i Lluís Alfonso. Com està atravessada per nombroses vies pot costar una mica trobar la via correcta però per aixó volem fer aquesta descripció. En la part superior coincideix amb la via per Davant - que sembla ser que pujaven des de l'ermita de Sant Jaume que trobem en mitat de la via. DESCRIPCIÓ DE LA VIA : Originalment la via sortia a l'esquerra d'una balma i tirava 20 metres de IV fins una repisa on se muntava reunió i s'anava 10 metres a l'esquerra (III) travessant una zona d'escalada esportiva que ens genera alguna confusió. Fins una nova reunió. 1ra tirada: (V - 25 metres) Resulta més pràctic pujar per qualsevol de les vies d'escalada esportiva que ens trobem al peu del camí i superades les dificultats inicials (V) grimpem fi
Read more »

ESCALADA DIVERTIDA: SANTUARI DE CORBERA (BERGUEDÀ)

-
Imatge
Avui anem a fer una mena d'escalada esportiva però de dos llargs. Vies equipades, no cal dur res més que les cintes exprés. Màxim 9. No cal ni muntar la reunió ja que trobem cadena a totes les reunions. El descens sempre és rapelant la via que hem pujat. Val a dir que els equipadors van currar molt netejant les vies. Encara hi ha força vegetació - tipus boixos - però es nota la feina feta. També van netejar les vies de pedres tontes, ara quan equipaven estic segur que havia algú a la pista per traure les pedres que cauen. Nosaltres vam anar un dia festiu i per la pista passaven ciclistes, excursionistes, corredors, famílies... tranquils, tranquils no n'estàvem gaire. També havia escaladors en altres línies. Fets a trobar algun defecte hi ha moments que veus parabolts a la dreta i a l'esquerra i no saps si són de les teves línies o de les vies del costat. És fàcil desorientar-se entre tan ferro. No vam entendre algun parabolt del darrer tram de les vies Bona feina i Escalad
Read more »

NOU VIOTE A ALOS DE BALAGUER: VIA UY AY UF

-
Imatge
 Entre els mesos de gener i juny està restringida l'escalada per nidificació d'ocells. Diedre de la darrera tirada Segurament en Juan Linares , (a) Pinto sigui que millos coneix la paret del pic de Castellàs . Ha oberta força vies per la zona i ara ens sorprèn amb una nova via. Com és que ningú s'havia adonat d'un diedre descomunal que hi havia a la paret sense obrir. No ho sé, pel costat hi havia passat força vegades, i mai ho havia vist. He anat amb la Remei Tortosa , l'altre aperturista, que m'ha explicat les jornades de treball/neteja que han fet per la paret. Llàstima que no sempre es sàpigui veure l'esforç dels que equipen vies pels altres. La paret té trams terrossos i de caminar. L'encert es saber encadenar els trams bons que és el que fa la via. La via és una passada. M'ha agradat moltíssim. M'atreviria a senyalar tres sectors. 1r Els dos primers llargs: De placa, meravellosos, entretinguts. Hi ha les preses justes i, sols les necessàri
Read more »

ESCALAR AMB UN MESTRE: TUNICA SECTOR INFANTIL DE LA ROCA BONATI

-
Imatge
En Josep María Túnica , és un dels grans escaladors de casa nostra, però no fa soroll...la majoria de les vies, de Collegats amb regust d'anys, són seves. Segurament els escaladors de comarques tenen més dificultats per ser populars. Es un escalador, autodidacta que va aprendre les tècniques d'escalada consultant les revistes de l'época i el manual Escalada d' Ernest Mallafré . Ha obert moltissimes vies i ara que té una anys continua obrint més coses. No vol fer anar el trepant sinó que fa anar el burilador. Una hora per forat... així li dura més la vía i el plaer d'obrir. Tota una filosofía de vida. Amb motiu de l' Acampada social'24 del Centre Excursionista de Lleida tinc ocasió d'anar a escalar a un sector infantil que ha obert al peu de la roca Bonatti on va obrir la primera vía a Collegats . Un sector d'esportiva divertit ideal per portar als meus nets. Ben assegurada. Només has de patir per escalar...sense perill. Segurament portaré a escala
Read more »

ESPERO DOPPELMAYR O UNA VIA BENPARIDA

-
Imatge
Un company en diu que Doppelmayr és la marca dels telecadires de les pistesd’esquí. Encara m’ho posa més difícil. Quins noms de posar a les vies, sembla que vulguin jugar amb la memoria dels jubiletes que tot just recordem el nostre nom. A part del nom, la via és sencillament espectacular . Exigent, per pujar el grau. Penso que són V dels d’abans. La veritat estan sota m’he acollonit i ho he deixat per un altre dia. Primer llarg - Quin morro, fer una entrada a internet sense haver fet la via…!!! - No del tot, tinc bons companys que m’han explicat detingudament la via. Deu ser la primera ressenya participativa. Es una via curta (tres llargs), però vertical, amb una roca (gneis, estranya per nosaltres: poc adherent i de poc fiar encara que és prou bona, sembla pissarra). Assegurances allunyades que cal protegir amb flotants. Ambient d’alta muntanya malgrat les pistes d’esquí que ens envolten. FITXA TÈCNICA : Dificultat : V (Un V dels d'abans) Desnivell : 105  metres. Temps d'a
Read more »

AGULLES DE TRAVESSANY, AMBIENT PIRINENC

-
Imatge
Tindria 12 anys i estava acampat de colònies a la vora de l’estany Negre. De sobte em vaig sentir atret per unes roques i vaig dir als monitors que me n’anava a pujar-les. Sorpresos em van parar i em van explicar que aquelles agulles estaven molt lluny i estaria molt temps per coronar-los. Me’ls vaig mirar incrèdul. En una hora pensava que hi anava i tornava. No coneixia encara les distàncies a la muntanya. He hagut d’esperar 40 anys més tornar-hi però ara amb experiència i la bona companyia dels meus amics Lluís Olóndriz i Miquel Urbano que són els meus pares/mare en això de l’escalada i encara no es coneixien. L’atracció de les agulles de Travessany és intensa i persisten. Capitanegen plenament la contrada de l’estany Negre. Descripció de la via: 1ra agulla. Ens situem al peu de la primera agulla al costat d’un bloc pla amb una fita. El llarg de les tirades són orientatius ja que hi ha molts indrets on muntar la reunió aprofitant merlets de la roca. Fins hi tot hi ha moments q
Read more »

ENCANTATS DE L'ENCANTAT XIC: PER L'ENFORCADURA

-
Imatge
Hi ha muntanyes que ens atrauen d'una forma entre màgica i tel·lúrica. Són les protagonistes dels nostres somnis. Hi ha força muntanyes d'aquestes però els Encantats està dins de la selecció natural. L'Encantat Petit o Xic té la particularitat que només es pot pujar escalant i que en les seves parets es van produir algunes de les gestes més destacades de les primeres escalades. Ja veieu tot són qualitats per anar-hi. Reconec que avui en dia es tracta d'una escalada que està fora dels patrons de les modes però sempre he estat fora dels patrons i més si estan de moda. Tinc la sort de compta amb l'ajuda del Miquel Àngel per fer aquestes escalades d'aventura. Descripció de la via : 1a tirada (II+ - III+ - II+ - 30 metres - un clau): Ens situem a l'Enforcadura entre els dos Encantats. Ara ens toca anar a l'esquerra si volem pujar al Xic. Els primers metres són senzills, no són gaire pitjors que els que hem fet pujant per la canal central. Ara ens toca
Read more »