ESCALADA PER A TONTOS

L'estiu passat vam estar treballant i millorant la via que puja a l'Agulla de Coll de Port però entre  una cosa i l'altra no havia posat cap entrada al blog. Veure informació anterior . Descripció de la via : 1a tirada  (V+ - 40 metres - 10 parabolts i pont de roca): Pugem per la via marcada amb un 4 (que correspon a la via de l'Arp). El primer tram és dret però amb bona presa (V-) després va tombant fins arribar a un ressalt (V) que es pot evitar una mica per la dreta fins arribar a la reunió (recordeu que la tirada està muntada com via d'esportiva).  Ara perd el caire esportiu i puja en mig de vegetació cercant el tram més rocós. La roca és prou bona encara que hi ha una llastra que ens fa sospitar (IV) encara que la resta és III+ però disfruton.  2a tirada (III+ - IV+ - 35 metres - 5 parabolts A la part de dalt girem a l'esquerra, cercant el tram més desproveït de vegetació. Arribem a un balconet abans del pirulo final de l'agulla que torna a

El Solsonès és una comarca que té guanyada la fama de roca inestable. Especialment el conglomerat, sobretot si el comparem amb el montserratí. Avui anem a trepitjar la zona de calcari i la cosa no millora gaire. Això si, anem a visitar un racó meravellós que compensa amb escreix el sacrifici de tenir una pedra a la mà que vol canviar d’ubicació. Siguem francs, la primera cresta, la de Montnou , ens va donar molta seguretat doncs havia hagut una feina de neteja. En canvi al Sahara Lliure vam fer una interpretació personal de la ressenya i vam anar per on vam voler/poder. Seria com una variant de la via. Per allí no havia passat ningú. Teníem la sensació d’anar per terreny verge i es notava en les pedres. Segurament, si feu bondat, no tindreu l’estranya sensació que vam patir nosaltres. Ja sabeu, feu bondat i seguiu els nostres consells, sobre el que no heu de fer. Descripció de la cresta de Montnou : 1a tirada (III – IV – 25 metres – 1 espit i un clau): Ens situem al pe

En la nostra geografia hi ha racons perduts on pensaries que no s'hi ha escalat mai. On s'imposa la solitud. Un d'aquest paratges és el que avui us comentari. Està a la paret del riu Lacó, que no sabeu on està, no. Bé, potser us soni el poble d'Oden al Solsonès. Ja anem bé. Doncs, en un racó amagat hi ha una paret que permet fer-hi dos llargs. La roca calcària és un plaer infinit. M'ha portat el Pep del refugi de l'Arp. Gràcies... llàstima que la via sigui tant curta. M'atreviria a dir que la principal dificultat de la via és trobar-la. Així que ja tenim feina a explorar l'inici de la via... Descripció de l'itinerari : Segurament primer trobareu en la paret un clau rovellat que correspon a la via Inesperada que recorre una marcada canal/diedre. Anem bé. Ara heu de tirar una vintena de metres a la dreta i vorejar uns roures. L'inici és molt estret i incòmode doncs esteu empegats als roures. Us ajudarà a pensar que esteu en una "merda&

Avui el Pep del refugi de l'Arp pot sortir una estona a escalar i aprofitem anar de bon matí a la Paret de l'Estret a fer la via Unai. És una via curta, de dos llargs, que quan arribes dalt trobes a faltar més paret però que és ideal per fer amb combinació amb altres vies properes de la zona. Via feta per fruir i res més, doncs està equipada i de dificultat accessible sense problemes. Ideal per passar l'estona i riure. Descripció de la via : Ens situem al peu de la paret - on he posat una fita - i hem de grimpar 10 metres per situar-nos al peu de la via. A l'esquerra d'una savineta hi ha el primer parabolt, una mica més a l'esquerra hi ha el segon. Val a dir que la primera assegurança està una mica lluny del terra. 1a tirada (IV - IV+ - IV - 35 metres - 8 parabolts): Ens encarem vers la savina, podem jugar a anar per la dreta per una mena de canal (jo), o anar al recte més difícil per on passa el Pep. Ressenya treta del llibre: Escalada al Solsonès En

Inici de la via Primer llarg Veure actualització de la via. L'any passat vam estar equipant vies esportives a l' agulla de Coll de Port (a la carretera de la Coma a Tuixent). Sempre m'havia fet il·lusió pujar fins a l'agulla que és la més alta i destacada de la zona. L'altre dia parlant amb el Pep del refugi de l'Arp em va dir que ell i el Dani Terrers de Cornellana ja havien pujat. Al moment vam quedar amb el Pep per repetir-la el dia següent. La veritat és que és una via prou interessant, potser li falta metres i està a tocar de la carretera, però la veritat és que vaig passar un estona molt agradable. (Personalment, em va agradar molt poder escalar amb gent jove com el Pep que també estima la muntanya amb passió, fins al punt que ha pres la decisió de cuidar del meravellós refugi de l'Arp per poder estar més temps a la natura). Segona tirada Descripció de la via : 1ra tirada (V+ - 20 metres - 6 parabolts): Pugem per la via marcada amb u

Situació de la via No havia manera d'enganyar als companys per venir aquesta via. Feia molt temps que la tenia entre cella i cella. Finalment he estat valent i l'he anat a fer en solitari. Bé, no sóc un imprudent i el que he fet és rapelar-la des de dalt i fer-la amb la corda per dalt. Crec que és interessant sentir la sensació que tu estàs sol a la paret i hauràs de traginar-te els possibles problemes que puguin aparèixer. No he pogut tenir la sensació d'escalada amb ritme doncs cada metre havia d'anar recuperant la corda. Ara la via és interessant i de dificultat discreta però el pas d'artificial/A0 te les fa veure. Ja havia fet d'altres per a la zona del Clot de Vilamala, doncs una mica es va posar de moda, i de sobte van començar a obrir-se vies: El camí dels Amalalivons , el Mussol Gris  i, com no, Detritus quirúrgics  que vam equipar nosaltres. Ull de falcó va ser la primera del sector. No és la més interessant però s'hi ha d'anar. Descr

Sortida del quart llarg Som del club de Fans de Guillem Arias i avui hem decidit anar a fer la via que el Mestre va fer a la serra de Turp. Un paratge màgic, amagat de l'Alt Urgell meridional. Té l'encant que la via surt precisament en el vèrtex de la serra, el Cogullo, visible des de tota la plana del Segre. Mestre, si llegeixes aquestes línies, recorda que els teus seguidors estan esperant els teus parabolts grocs en alguna nova paret (encara que ara no pugui ser a Montserrat). Sé que genera molta polèmica l'equipament de les vies però les vies del Guillem Arias són les que més escaladors/es acullen encara que després alguns les critiquen. Pura enveja. La via que avui comenten és genial, directa, equipada per dalt, però ideal per "disfrutar" abans que arribi la calor. Ressenya de Col·leccionista de vies Descripció de la via : 1r llarg (IV+ - V - IV  - 15 metres - 7 parabolts): Veiem un rastre de parabolts que ens indicaran perfectament per on va la

Pas de sortida Els aperturistes d'aquesta via hem passat en algun moment de la nostra vida per un quiròfan i ningú donava gaire per la nostra tornada a la muntanya. Però els Detritus quirúrgics (hem pogut tirar endavant i en aquesta via ho hem demostrat). - Si, si però dins on està aquesta via? Molt fàcil, es troba al Clot de Vilamala, al Solsonès, segur que us ha de sonar vies com el Camí dels Alamalivons , el Mussol gris , Arantxa al país dels somnis trobats ... doncs quan feiem la primer via (el camí i el mussol) en Miquel Urbano i jo ens vam plantejar una línia molt evident que forma una regatera evident que seguirem. En un principi ens la vam plantejar com alternativa de sortida del Camí dels Alamalivons però finalment vam baixar a la canal trobant-nos amb un mur sever que em deixat per fer en artificial, i els més manolos, en lliure. Segon llarg Descripcions de la via : Provant la sortida de la via 1r llarg ( Ae/6a+ - 45 metres - 21 parabols): La sortida de