Passa al contingut principal

COMBINACIÓ DE CRESTES: MONTNOU I SAHARA LLIURE


El Solsonès és una comarca que té guanyada la fama de roca inestable. Especialment el conglomerat, sobretot si el comparem amb el montserratí. Avui anem a trepitjar la zona de calcari i la cosa no millora gaire. Això si, anem a visitar un racó meravellós que compensa amb escreix el sacrifici de tenir una pedra a la mà que vol canviar d’ubicació.
Siguem francs, la primera cresta, la de Montnou, ens va donar molta seguretat doncs havia hagut una feina de neteja. En canvi al Sahara Lliure vam fer una interpretació personal de la ressenya i vam anar per on vam voler/poder. Seria com una variant de la via. Per allí no havia passat ningú. Teníem la sensació d’anar per terreny verge i es notava en les pedres. Segurament, si feu bondat, no tindreu l’estranya sensació que vam patir nosaltres. Ja sabeu, feu bondat i seguiu els nostres consells, sobre el que no heu de fer.
Descripció de la cresta de Montnou:
1a tirada (III – IV – 25 metres – 1 espit i un clau):
Ens situem al peu d’una canal molt evident, on deixem una primera elevació de la cresta a la nostra dreta. Estem en el vessant nord de la cresta, la qual cosa es d’agrair els dies de calor.
Davant tenim clarament un espit que ens indica que hem encertat en l’accés a la via. Voltem per la dreta l’espit. Pugem per la canal que s’estreny (IV) on trobem un clau protector. Un cop superat el pas, la dificultat minva (III). Arribem a la reunió amb una anella i dos espits.
2a tirada (III + – III – 40 metres – net): La sortida és poder l’únic pas que ens farà concentrar-nos doncs la resta és anar caminant per la cresta cercant el pas més evident i la millor roca. Progressió típicament de cresta. Per evitar el fregament de les cordes vaig evitar de posar res de material. La reunió es fa igualment en una anella i dos espits. Dona confiança trobar-se les reunions tan ben muntades.
3a tirada (IV- - III – 30 metres – un clau): Sortim pel mur de davant (IV-) i continuem per la cresta (IV-), continuem per la cresta i trobem un altre ressalt. Per la dreta es veu la roca trencada però millora per l’esquerra on trobem un clau (IV-). Més endavant trobem algun pas aeri que li dona encant però no passa de III. Atenció la reunió només es sobre un espit i cal protegir-la amb un friend a l’esquerra.
4a tirada (II – 40 metres – net): Anem per la cresta que ja no presenta cap dificultat. Quan acaba la cresta s’aplana. Vaig posar una fita a l’esquerra per indicar que havien acabat de trescar per la cresta. Vaig anar a buscar un primer pi per ancorar-me encara que és innecessari l’acció.
Descens: Anem a buscar un pi més preeminent on trobem un cable amb un mallon on instal·lem un ràpel de 25 metres. Els primers metres constitueixen una baixada per una canal inestable (es podria desgrimpar amb cura). Els darrers metres són més drets.
Fem cap a una tartera i ens enfilem vers la cresta que tenim a l’esquerra. Es tracta de la Cresta de Sahara Lliure. Em fa gràcia el comentari dels aperturistes que diuen que està lliure de material com el poble sahrauí que viu en els camps sense res. Bon nom per posar a una via...
Descripció de la Cresta Sahara lliure:
Anem seguint el rastre per la tartera que ens duu fins una placa en la paret. Nosaltres, despistats vam fer una variant, però us posen les anotacions perquè vosaltres ho encerteu...
1a tirada (IV/IV+ - 25 metres): La via fa una diagonal girant per l’esquerra evitant entrar en un diedre (que qualifiquen de trampa doncs està molt descompost) i surt a un pi que hi ha darrera i no veiem des de la nostra direcció. D’aquest arbre es va caminant a un segon pi que si que està encarat a nosaltres. Nosaltres vam tirar recte a buscar el segon pi que està en el collet de la primera elevació i la cresta. La dificultat era la mateixa però la roca era molt més inestable. Vam traçar una línia recta, encara que podíem haver evitat les dificultats anant per la dreta.
2a tirada (IV – V- - 30 metres): Pujar per la cresta és molt exposat doncs la roca està podrida (pel que diuen altres ressenyes, llàstima) i agafem un corriolet que surt per la dreta. De fet podria ser un escape. Observem un tram de roca que està prou bé i pugem recte amunt (IV) es passa per la dreta d’una savina i es deu de sortir a la carena, però el meu company vol anar a passar per la vora d’un pi – error – i agafa un diedre que surt a l’esquerra.
El diedre està brut d’herba i és de mal protegir. Puja pel contrafort del diedre (V-). En acabar el contrafort i el diedre es troba amb que la roca és molt dolenta i va tirar pedres i més pedres... aviat desapareixerà la cresta si continua així. Jo encara en tiraré més i en deixo alguna per vosaltres. Ara està més net. Finalment, arriba a la cresta i munta reunió. Mirant la ressenya oficial estem damunt dels passos de III+.
3a tirada (II+ - I – 25 metres): Pujo per la cresta sense dificultat. Quan s’aplana la cresta veig per la dreta que hi ha un baixador.
Descens:
Anem baixant per un corriol fet pels animals molt pendent. Hi ha un primer pas d’adherència. Baixem per la primera canal però finalment es posa molt vertical i decideixo saltar cap a l’esquerra a cercar la principal. Hi ha un tram de boixos molestos però sense cap altra dificultat surto a la tartera principal.
7 min. Passem pel costat del ràpel. Anem baixant amb cura pel pedruscall. Passem per davant de l’inici de la Cresta de Montnou.
14 min. Fem cap al camí. Anem a la dreta.
15 min. Ens incorporem a un camí més important.
16 min. Fem cap al collet on s’inicia el camí carreter.
23 min. Cal Rat on trobem la pista que baixa a la carretera.
Aproximació:
Uns 50 metres després de la font del Vermell, en el km. 30,4 de la carretera L-401, venint de Sant Llorenç de Morunys agafem una pista a mà dreta que s’enfila muntanya amunt. Cal conduir amb cura doncs és una pista que es fa anar poc.
1 km. Arribem a les restes de Cal Rat i, pocs metres després, sortim a un antic camp, ara abandonat on aparquem. Si us estimeu molt el vostre cotxe el podeu deixar la font del Vermell i pujar caminant (uns 25 min.).
Un cop al camp el travesseu i trobareu un camí carreter que seguim.
9 min. Collet. Pel davant surt un camí que seguiu.
10 min. Bifurcació. Agafeu el camí de l’esquerra amunt.
11 min. Clariana en el bosc. Per l’esquerra davalla una tartera. Ja us ho podeu imaginar. Abandonem el camí i amunt. Tram molt desagradable de pujar pel pedruscall. HI ha un carrerany que va pujant. Contornegeu la primera elevació de la cresta, molt altiva.
20 min. Darrera d’aquesta primera elevació hi ha una canal que s’enfila a buscar la primera bretxa de la cresta. L’encert de posar un espit us orienta de l’inici de l’escalada.
FITXA TÈCNICA: Cresta de Montnou / Cresta Sahara Lliure
Dificultat: IV    /  IV+ (variant V-)
Distància: 135  metres  / 100 metres.
Temps d’aproximació: 20 minuts. S'encadenen.
Temps de descens: 23 minuts.
Via semiequipada / desequipada.
Roca: Calcària. Montnou força aceptable però sempre anant amb compte mentre que Variant Sahara lliure cal anar amb cura.
Orientació: Inici nord, després est-oest / Sud
Material: Cordes de 60 metres, cintes, friends, tricamps i reunio.
Via oberta per:  Cresta de Montnou ¿?
Antxi i Llorenç Sahara Lliure: l de maig 2010
En Rocjumper (https://www.rocjumper.com) ens oferiex el track de la sortida:


Powered by Wikiloc

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

ESCALADA ESPORTIVA AL SECTOR DEL MIRADOR DEL MONTSEC

  L'Albert Cortés em passa una ressenya d'un sector que està equipant. Hi ha multitud de vies d'escalades de dificultat, però em diu que ha obert un tram de vies "fàcils". El seu pare, el  Mestre Manel Cortés -   qui millor coneixia el Montsec i que recentment ens ha deixat, - sempre li deia que no equipava mai vies accessibles als escaladors mediocres com nosaltres. El sector  Mirador del Montsec  es troba en les cingleres meridionals properes a la carena del Montsec de Rúbies, més exactament prop del Puig Ramader . És un racó idíl·lic, ideal pels dies de boira a Lleida. Aquí dalt hi deu de fer solet. Tranquil·litat total. No crec que us molesti l'acumulació d'escaladors. La roca és una meravella; té unes regletes horitzontals que enamoren. Escalada en molts moments d'adherència. Equipament molt amable. Tot pensat per fruir... però Però cal caminar per arribar-hi. Accés : A Vilanova de Meià agafem la carretera que ens duu a Llimiana (L-913). En el km

PLAER ENTRE FAIGs: ESPERÓ DELS LLOPS

Fer l'Esperó dels Llops al Puigsacalm és una excursió que culmina amb una brillant escalada, o una brillant escalada que culmina en una excursió... Com la roca no es gaire bona, els aperturistes van decidir reforçar-ho amb força parabolts i donar total seguretat a l'escalada. Ha quedat una via poc exigent a nivell de grau (V/A0) però és una línia d'una lògica espatarrant. He de reconèixer que hi ha passos que són més forts que el meu nivell però amb les assegurances a mà es fa molt bé. Si us agrada caminar per fagedes i grimpar amb seguretat aquesta és la vostra via.Si us agrada escalar a peu de cotxe, deixeu-ho per un altre. He vist algun blog que pugen de Joanetes pels camins dels Ganxos. No error, és millor començar la sortida des del coll de Bracons, us estalvieu més de 500 metres de desnivell. Descripció de la via : 1a tirada (IV - 20 metres - 3 parabolts): Des de terra estant veiem ja els tres parabolts. Cal pujar un mur amb força canto fins arribar a la part al

ESCALADA ESPORTIVA: SECTOR L'INDRET (CUBELLS)

M'arriba per whatsapp que han obert un nou sector d'escalada esportiva a Cubells. L'han anomenat l'Indret i com ús podeu imaginar vaig a posar-hi el nas. Primer de tot, té la particularitat que està encarat al sud per la qual cosa, si no hi ha boira, és ideal per fer a l'hivern. L'equipament de les vies és molt correcte i un paratge per fruir. Hi ha vies de tots els nivells, començant per IV fins a 7a. Veig que ha estat equipat per: Eloi Romagosa, Oriol Segura, Cosin i Ramon Solé. Com arribar-hi : Ens situem a Cubells i agafem la carretera asfaltada que va Camarasa. 0,9 km Agafem un trencall a la dreta. De fet ja es veu la paret i ens podem orientar amb facilitat. 1,2 km. Cruïlla de camins. Continuem recte, sense anar a la dreta. 1,7 km. Aparquem. Agafem un corriol que inicialment travessem un camp.10 min. Ens situem a peu de paret.