ESCALADA PER A TONTOS

A l'extrem de la serra del Mont-roig hi ha l'ermita de Montalegre. En Jordi Marmolejo, des de fa temps està fent una zona d'escalada esportiva que és un veritable plaer. A Lleida feia boira, els dimecres només puc escalar per la tarda i ara que el dia és curt podem anar a pocs llocs. Quan ahir en Pinto em va dir que podíem anar a escalar a Montalegre em va semblar una idea meravellosa. Precisament amb ell vaig anar a fer la via Rampes divertides  que pot complementar la proposta que fem avui. La roca te la menjaries de bona encara que dalt li ha saltat un bolo al Pinto que ens ha fet por... Descripció de la via : 1a tirada (V - 20 metres - 4 parabolts): Ens situem sota d'un bloc que ja feia temps m'havia mirat per equipar però una cosa és el pensament i l'altra l'acció que la va prendre en Jordi. Ha equipat dues línies. Com en la que està més a la dreta encara toca el sol decidim posar-nos-hi. Volíem posar-nos després a l'esquerra... És una plac

Amb el Pinto hem decidit anar a fer esportiva a les Plaques del Nas, també en diuen paret de la Roixella. En Pinto em va dir que fruiria com un tonto i la veritat és que tenia tota la raó del món. És un lloc excepcional per anar a estirar els braços. De fent moltes vies van estar equipades pel Barbes, Jesús Sánchez, un bon company que ens va deixar l'any 2012 i que pujant per les seves parets de la Riba hem recordat. Són vies que no es fan gaire, malgrat lo xules que són. Hi ha tots els graus que nosaltres podíem intentar. Estavem sols encara que els cotxes i els trens ens trencaven l'encant. Només hem trobat una ressenya digna del blog 100% Natura. I això que era un sector on s'anava molt a escalar però ja sabeu que en això del nostre mundillo hi ha també molta cosa de modes.... No patiu per localitzar les vies doncs al peu de cada via hi ha el nom en una xapeta. Què hem fet ? Com estàvem molt fluixets doncs feia dies que no feiem res de res hem decidit comença

Ja us vaig parlar del sector que hi ha damunt de l'aparcament de la Formiguera (Sant Llorenç de Montgai). Sobre hi ha les parets del Cilindre. Doncs havia un petit mur - amb alguna via ja equipada - però la Colla del dimecres hem equipat/ampliat més el sector afegint tres vies més. L'interès que té el sector d'esportiva és que és l'únic amb baixa dificultat i proper al cotxe de Sant Llorenç. Descripció : Observar la ressenya. Està feta des de l'aparcament de la Formiguera. Mireu el ressalt que hi ha sota de la paret del Cilindre. A la paret de tons més grisos clars és on heu de pujar en menys de 5 minuts, seguint el sender que puja a la  Via Vidal - Farreny . Hi ha cinc vies de parabolts. (1) Variant entrada (V+ - 5 metres -  2 parabolts): És la que està més a la dreta i enllaça amb la (2) . Puja per una fisura. Si es vol dalt també es pot sortir per la dreta cercant la dificultats. (2) Esperó (V - 15 metres - 6 parabolts): Puja per una mena diedre. Dalt gi

Des de l'aparcament de la Formiguera La colla dels dimecres encara que la tarda sigui al gener molt curta i faci molt fred ens neguem a quedar-nos a casa. Avui hem anat a uns parabolts que hi ha sota del Cilindre que dibuixen dues línies d'escalada esportiva. No sabem qui els va posar i segur que fa molt temps que ningú els aprofita malgrat l'esforç de l'equipador desconegut. Tot és anonimat però la colla hem escalat i ens ho hem passat molt bé. Segur que si molts escaladors sabessin que allí poden estirar els braços igual pujarien a passar una estoneta els dies que no es pot fer res més. Després unes canyes i unes patates braves a un bar de la plaça Mercadal de Balaguer i més contents que uns gínjols cap a caseta. Descripció : Observar la ressenya. Està feta des de l'aparcament de la Formiguera. Mireu el ressalt que hi ha sota de la paret del Cilindre. A la paret de tons més grisos clars és on heu de pujar en menys de 5 minuts, seguint el sender que puja a

Aquest estiu en Miquel Urbano, la Remei Tortosa i jo ens hem fet un fart de treballar - de fet ells més que jo - per equipar una zona on poder fer escalada esportiva quan estem passant les vacances a Tuixent. Els joves de Tuixent també sembla que els hi ha agradat aquest sectoret a peu de carretera. Encara no està acabat però ja tenia ganes de presentar-lo. Localització : És molt fàcil de trobar. Anem de La Coma a Tuixent. Uns tres-cents metres abans de Coll de Port hi ha l'agulla de Coll de Port. La paret hi ha un fotimer de parabolts i de quatre reunions amb cadena. Tenen una llargada de 25 metres. 1.- Via Tuixent - V- 2.- Via Josa - V- 3.- Via Cornellana - V 4.-Via de l'Arp (la va muntar el Josep del refugi de l'Arp) V+ (per aquí puja fins al cap de l 'Agulla de Coll de Port ) 5.- 6.- Per practicar l'artificial Ae2 - V+ La roca és calcària esquarterada. Es pot trencar en pedretes minúscules. Hi ha força passos d'adherència. Qualsevol dia farem mé

Avui toca escalada esportiva i en Miquel Urbano m'ha portat a un lloc diferent. Com feia una mica de vent i estavem elevats la visió era excepcionalment bona. Són vies curtes i de dificultat en general baixa... tot per entrenar còmodament. Al peu de les vies hi ha el nom i, en algunes, el grau. Valcheladas és l'escola d'escalada de Barbastro, a tocar de l'altiu monestir de Pueyo. Com arribar-hi? Des de Lleida prenem l'autovia cap a Osca (A-22). A la sortida del km 62 sortim a la dreta, ja hem vist el santuari del Pueyo dalt d'un destacat tossal i una mica més enllà un modest turó on havia hagut una pedrera on es troba la paret que de lluny sembla lletja. Croquis Sortim a la carretera vella a Osca i anem a l'esquerra (vers a Osca). Arribem al km 166 i poc després surt a la dreta una carretera estreta, però asfaltada, que ens duu fins al peu de l'antiga pedrera. Trencall a l'esquerra i poc després aparquem (camí tallat) i comencem a caminar c

  La setmana passada vam anar al sector de Dalt al costat oest o de Roca Foradada . Avui hem decidit anar a l'est - esquerra baixant - on també l'Agustí Sans ha equipat un futimer de vies. Déu ni do les hores que hi ha passat treballant ... Crec que els escaladors de Ponent no ens podem pas avorrit repetint sempre les mateixes vies. Al sector de la Roca Foradada dominen les vies de 6a, aquí poder el grau baixa a V (en general). Les vies són de placa fina. També és un sector d'hivern ja que està encarat al sud. A la base de cada via hi ha la pedra amb el nom de la via i la Visó general que hem aprofitat  per fer les nostres correccions. graduació. Detall d'agrair, encara que falten les pedres de les primeres vies. El dibuix no representa les vies del final ja que anava una mica liat però no hi ha confusió. Relació de vies : (1) Polete IV+ (puja per l'aresta). (2) ¿? (sense pedra) Dificultat al voltant de V (3)  ¿? (sense pedra) (4) ¿? (sense pedra) (

Avui hem anat a escalar a Castellonroi al sector de Dalt de la Roca Foradada. Al peu de les vies hi ha una pedra amb el nom de la via i la dificultat (molt bé) i sembla que ho han fet els mateixos del sector de l'Ombra Mala  al peu del Sector dels Amigos. Ens permetrem posar el nom de les vies i la graduació per si voleu anar a tibar i canviar una mica (que no fa polls). Sector obert per Agustí Sans de Les Borges Blanques. Relació de vies : (1) Agustí: IV+ (2) Jesús de Pomar: 6a (3) Mola Mazo V+ (4) Pensar es gratis 6a (5) Si sueñas te caerás 6b (6) Obert de cames V+ (7) La roca foradada IV+ (molt característica i que dona nom al sector). (8) Vane 6a (9) Viki 6a+ (10) Yoli 6a (11) Maze 6a (12) Chus 6a (13) Pilar IV (14) Eva IV+ (15) Cris V (16) ¿? (17) ¿? (18) ¿? (vam pujar a tocar de la fissura de l'agulleta final, diríem de V). Visó general que hem aprofitat  per fer les nostres correccions. (19) Manin 6b+/c (puja per davant d'una darrera agulle

Els dijous la colla anem a fer esportiva. Molts cops hem anat a Castellonroi al sector de los Amigos on hi ha un bon grapat de vies de totes les dificultats i ben equipades. Però feia temps que ens miràvem/grimpàvem  una variant en  la part central de la paret. Finalment avui l'hem equipat perquè ens ha semblat que èrem uns egoistes de no permetre fruir als altres d'un bell tram abalmat on calia tibar. L'hem considerat de V+ encara que es pot evitar el forat central pels costats. Cal bon posicionament de peus i força de braços. Res dos parabolts per enllaçar amb l'Amelie (IV+),  o amb la Giusseppe (V). Uns 5 metres que ofereixen més possibilitats per fruir ....

No m'agrada gaire anar a fer escalada esportiva però avui era un dia especial. He acompanyat al Miquel Urbano a escalar al sectors dels Amigos de Castellonroi (Llitera) en la carretera de Lleida a la Vall d'Aran. Ell em va portar un fotimer de vegades. D'alguna formar l'havia havia d'anar a escalar amb un bon amic després de 6 mesos en el "dique seco", ja que va patir un accident de muntanya acompanyar-me en aquelles exploracions/aventura que t'han m'agraden. El sector dels Amigos/Amics està perfectament equipat, de fet en Miquel va col·laborar amb el Jordi Marmolejo a acondicionar aquest sector. Està a peu de cotxe - tot terreny - (1 minut) i hi ha molta tranquil·litat encara que està molt concorregut per escaladors de Lleida. Sector d'hivern ja que està encarat cap al sud. Vies per a tots els justos des de IV+ a 7a. El Miquel s'ha trobat molt bé retrobant-se amb la roca... ara li cal agafar una mica de força i d'aquí 4 dies

Al voltant de la pesa de Cavallers en la vall de Boi hi ha potser la major concentració de vies equipades del Pirineu. No us les acabareu!!. Mireu el llibre Roca caliente en los Pirineos vol. 2 Cavallers . i veureu que no exagero. Al setembre vam fer el Campament del CELleida i vam anar a fer uns blocs. Ideals per practicar adherència en el granit: seguretat en els peus, mugronets .... No vam fer vies difícils (al menys jo) però si que vam "disbrutar". El dissabte vam portar la mainada al sector de La Kanalla i van demostrar que ja ens peguen pallissa. El diumenge vam anar a un sector que hi ha a tocar de les escales - molt senzill - i després vam pujar dalt a buscar  l'ombra i vam pujar per dues vies que picaven més però que no estan ressenyades al llibre del Luichi. Com arribar-hi : Deixem el cotxe a l'aparcament superior de la presa de Cavallers en l'extrem nord de la vall de Boi. Passem la presa i prenem una escala que hi ha a l'esquerra. Baixem dos t