ESCALADA PER A TONTOS

En Guillem Arias va dedicar una trilogia de vies d’escalada fàcils a la Miranda de Sant Pere. Va posar el nom de les seves gates: Gateta, la Piula i la Nina , a les vies. Una puja per l’oest, l’altra pel sud i l’altra pel vessant est. Ja sabeu com equipa en Guillem Arias. Ja sé que els seus criteris són diferents i polèmics. M’agrada la confrontació. Jo sols diré que hi ha vies i paret per a tots. Fa un temps vaig fer la Mina . Avui volia fer la Gateta i la Piula però hem començat tard, l’aparcament del Monestir estava a petar i no es podia ni entrar i hem estat esperant. Quan ja marxava cridant, van i m’han donat entrada. Se’ns ha fet tard i només hem escalat la Gateta. Descripció de la via : 1a tirada (IV – III – 25 metres – 7 parabolts): Localitzem la primera xapa groga de les Guillem Arias. Damunt tenim la resta. No hi ha problema d’orientació, només cal seguir les xapes. Les tres primeres les trobo una mica dretes i cal escalar amb coneixement. Després la paret tom

El Triangle o el Cilindret, sota del Cilindre de Sant Llorenç de Montgai, és un pedruscall lleig però he de reconeixer que sembla que està de moda. Per allà els anys noranta els militars van equipar una munió de vies per entrenar-se. Encara es poden veure els burils. .En Joan Escuer em comenta que abans ja havien jugat per aquí escaladors com Jordi Boldú, Hildebrando Casol, Amadeu Secanell i ell mateix que van dibuixar diferents línies. Fa uns temps vaig equipar les vies per la Mainada i per la Canalla  (2012), l'aquest estiu vaig equipar Treballant per la jubilació (principis de 2019), algú va equipar una línia paral·lela que va per l'aresta, en Juan Gutierrez ha equipat aquesta via de l'Espeo i encara en queda una més a la dreta, Ja tenim feina pels propers dies. Però em faria il·lusió saber que les ha obert i com han anomenat les vies... La veritat que en acabar de fer la via els dos teniem una visió molt positiva de la via, ens ha agradat. En Juan Gutiérrez i el se

No us diré que sigui la millor escalada de la meva vida, però mira, ens ho vam passar bé. El problema va ser que només vam fer aquesta via ja que s'estava fent fosc. Anàvem preparats amb els frontals per si les mosques. Es pot combinar molt bé amb altres vies com: El Gep llarg  o la Boteruda del gra  que són d'una dificultat similar. Si rapeleu la via, podeu pujar per l'Aresta Bruc doncs resulta que nosaltres vam pujar per la via Ballenato que va una mica més a l'esquerra. Ara us ho explicarem. Descripció de la via : Inici: coordenades UTM 31T  x=398547  y=4606927 1a tirada : III - V - 30 metres - 4 parabolts: Comencem per una placa tombada, d'aquelles que si caus t'encens com un misto. Anem a quatre grapes sense patir massa per les preses... Ara heu de patir perquè no hi ha cap seguro!!! Arribem a un mur, que ja es distingeix clarament des de la base de la via. L'aresta Bruc puja per la dreta que és més fàcil. Hem llegit que IV+. Ens decantem per l

Una nova via equipada per Juan Gutierrez, el màxim equipador de la zona de Sant Llorenç de Montgai i rodalies. Aquesta via es troba a l'extrem de llevant de la paret de la Formiguera. Si, en la Formiguera. A la vora hi ha la via Bop Esponja . De fet podríem dir que no sembla Formiguera doncs podríeu dir que s'acaba a la via CATEFER . Bé, el tema era ajudar-vos a localitzar-la. Potser és millor dir-vos que des de l'aparcament de la Formiguera ja es pot veure la via que està en una petitta barrancada que forma la roca. És una via curiosa doncs tot és IV que es passa molt bé, però hi ha uns 7 metres d'un mur amb poca presa de V+. A més, com ja sabeu, en Juan Gutiérrez no us deixarà els parabolts a mà per superar el pas en A0, així que us tocarà estirar-vos. La via es fa curta, dos llargs, però calia fer-la per posar-la al sac encara que cal afirmar que n'hi ha de més boniques. DESCRIPCIÓ DE LA VIA : 1a tirada (IV - V+ - IV - 30 metres - 9 parabolts i un clau arte

He decidit que faré totes les vies blaves de Montserrat. Ja tinc fetes la GEDE al Gorro Frigi , Esperó de Llabeig al Bisbe  i la via normal de la Torta , Miranda del pas del Príncep , la Salamandra . Per als que no ho tinguin clar les vies blaves de Montserrat són un conjunt de vies que els "veterans" escaladors montserratins van decidir que equiparien per poder continuar escalant amb el pas dels anys. El promotor va ser Joan Cerdà i van començar per allà als anys 90. Hi ha 9 itineraris que tenen la distinció de vies blaves. Van triar les més boniques i de dificultat baixa. Les van equipar - no tan generosament com vam pensar inicialment - amb parabolts blaus encara que molt cops han estat arrancats pels brètols que entenen l'escalada com una activitat elitista. La Pastereta és una llarga aresta. Pels seus laterals pugen nombroses vies protegides a l'ombra o encarades al sol. La línia més bonica és la que puja per l'esmentada aresta. Cercant informació hem v

Sempre és bo, boníssim, descobrir nous indrets on escalar. L'altre dia se me va posar entre cella i cella l'idea de visitar una de les escoles d'escalada més antiga de Catalunya. El Sot de bac al Vallès. La zona es sorprenent. Vegetació esponerosa, no us sortireu del camí, tot és selvàtic en aquest barranc. Hi ha salts d'aigua on si no teniu manies, us podeu banyar a l'estiu. Nosaltres buscàvem les vies normals a les agulles més destacades, però val a dir que hi ha parabolts (burils i espits) per tot arreu. Hi vies per un tubo. Una mica recull tota la història de l'escalada de casa nostra. Les vies velles han estat reequipades. Al cim de l'agulla Germana Petita vaig arribar a comptar fins a 30 ferros de diferents èpoques i de diferents instal·lacions. A la Germana Gran - que malgrat el nom, no és gaire gran - potser hi pugen 10 vies. Em va agradar encara que em cau una mica lluny de casa.Em van quedar coses per fer i penso tornar-hi. Via Normal a la Ger

Canalda té la seva fama ben guanyada. Com sempre hi haurà partidaris i detractors però el món continuarà rodant d'oest a est cada dia malgrat les discussions dels que tenen poca feina. A Canalda no hi ha parabolts, no hi ha vies equipades. Hi ha escaladors/es que m'han dit que no hi tornaran mai. Avui he decidit anar a escalar el Ditet de Canalda, i la veritat, no hi tornaré mai més. Per això faig aquest blog per donar-vos la meva opinió i vosaltres decidiu. Ens vam posar a l'agulla sense gaire- cap - informació, teníem la sensació de ser els aperturistes. A internet no existeix... El Ditet és una agulla separada de la cinglera. No ens d'estranyar que Anselm Montraveta i Josep Cal per allà l'any 1978 pugessin aquesta agulla. DESCRIPCIÓ DE LA VIA :  1a tirada (IV+ - IV - 25 metres - un espàrrec, arbusts i un pont de roca): La via és molt evident. Puja per una canal que hi ha entre l'agulla i la paret, pel vessant oest.  Ens trobar-nos al peu de la vi