Passa al contingut principal

TAFANEJAR GEOGRAFIA: SOT DEL BAC

Sempre és bo, boníssim, descobrir nous indrets on escalar. L'altre dia se me va posar entre cella i cella l'idea de visitar una de les escoles d'escalada més antiga de Catalunya. El Sot de bac al Vallès.
La zona es sorprenent. Vegetació esponerosa, no us sortireu del camí, tot és selvàtic en aquest barranc. Hi ha salts d'aigua on si no teniu manies, us podeu banyar a l'estiu. Nosaltres buscàvem les vies normals a les agulles més destacades, però val a dir que hi ha parabolts (burils i espits) per tot arreu. Hi vies per un tubo. Una mica recull tota la història de l'escalada de casa nostra. Les vies velles han estat reequipades.
Al cim de l'agulla Germana Petita vaig arribar a comptar fins a 30 ferros de diferents èpoques i de diferents instal·lacions. A la Germana Gran - que malgrat el nom, no és gaire gran - potser hi pugen 10 vies.
Em va agradar encara que em cau una mica lluny de casa.Em van quedar coses per fer i penso tornar-hi.

Via Normal a la Germana Gran
Via Normal a la Germana Petita (Aresta est)
Aresta del Curset a la Germana Petita
Via Normal al Tap de Xampany

VIA NORMAL A LA GERMANA GRAN
Descripció de la via:

1a tirada (IV+ - IV - 7 parabolts - 25 metres): Ens situem entre la Germana Gran i la Germana Petita. Hi ha una placa per on pugen 4 línies. Heu d'agafar la que està situada més a la dreta. De fet sortiu del costat nord de la paret - per estalviar-vos el pas més compromès - i us incorporem a la paret lateralment. És el pas més exigent (IV+). Alerta la roca està molt "sobada". Patina que ni les mosques es poden agafar. Us poseu a la paret i pugeu per un tram vertical però perfectament assegurat. Uns metres més amunt minva la dificultat i pugem per terrasses. A la part superior tornem a trobar alguna dificultat. En Toni va pujar al dret per adherència. Jo ho vaig superar fent bavaresa. Dalt tenim una agradable plataforma on muntem el ràpel.
Podeu jugar per les altres vies de l'agulla.
Descens: Ràpel de 20 metres, com si fos una via d'esportiva.
Baixem pel camí d'anada ( 32 min.).
Accés: Ens situem al poble de Figaró. Anem a l'estació i agafem el carrer Ramon Mestre a la dreta (nord) fins a l'extrem del carrer on aparquem a la vora d'una nau. Continuem per la pista. Aquesta pista està en força mal estat per pujar en un vehicle normal. Vosaltres mateixos.
Aproximació:3 min Travessem la via del tren.
7 min Per la dreta surt un ramal. Anem recte.
10 min Gir de la pista. Recte surt el nostre camí. Fins aquí podeu pujar en cotxe, si l'estimeu poc o és un tot terreny.
En agafar el sender heu de prendre el trencall de l'esquerra que puja doncs l'altre us durà a un gorg on us podeu banyar.
26 min Deixeu a l'esquerra el sender que puja al Tap de Xampany. Continuem recte.
34 min Bifurcació. Anem a sota. Estem en una marcada barrancada de densa vegetació. Ja veiem algunes formacions rocoses.
36 min Fem cap al fons del barranc on hi ha un altre salt d'aigua. Hi ha un corriol que baixa per barranc però nosaltres agafem un que puja per l'esquerra. Primer tram força dret. Passem pel costat de l'agulla del Salt i de la Papallona.
41 min. Arribem a les formacions de les dues Germanes (Gran i Petita). Ja les hem pogut veure tot venint.
VIA NORMAL A LA GERMANA PETITA
L'agulla es troba davant de la seva germana. De dimensions reduïdes però farcida de vies per tots els costats. Per tot arreu tocareu algun parabolt.
Descripció de la via:
Puja per l'aresta est de l'agulla. Al costat tenim els parabolts blancs de la Directíssima. La roca està polidíssima. Constitueix l'única dificultat de la via.
1a tirada (III+ - 12 metres - 4 parabolts): Pugem per l'aresta amb bones preses que brillen pel pas de generacions i generacions d'escaladors locals. A la part de dalt hi ha la instal·lació de ràpel que mira cap al nord amb una sortida on cal anar amb compte si no esteu molt acostumats a descendir.
Llegir la resta de dades de la via anterior.

ARESTA DEL CURSET DE LA GERMANA PETITA

En rapelar de la via anterior baixo per un diedre que m'enamora i decideixo pujar-hi.Així que baixo fins a peu de la paret.
Descripció de la via:
1a tirada (V+/A0 - III - IV+ - 10 metres - 3 parabolts): El primer tram és totalment llis. Segur que antigament es feia amb un estrep. Un cop superat aquesta tibada de braços (els peus són inútils doncs el contacte amb al roca els "escup") la dificultat minva considerablement (III) i ens encarem vers el diedre que ens ha atret. Semblava díficil però ara que estem al costat veiem diferents preses de peus. Alguna fins i tot en l'altre vessant. Es puja prou bé a la plataforma del ràpel. Ja podem tornar a baixar.
Ens va quedar de fer la via que pujava pel vessant sud (posava pintada Via Prusik) que sembla prou original. Veiem algun parabolt i una reunió sota del bloc cimal.

VIA NORMAL AL TAP DE XAMPANYA

El Tap de Xampany és una altra agulla que està separada del sector principal d'escalades del Soc de Bac. Ens va costar localitzar-la però la nostra obligació en aquest blog és precisament explicar-vos el bon camí i no feu les tonteries que nosaltres vam haver de fer.
Té una silueta elegant, estilitzada i bella. A diferencia de les agulles anteriors no està farcida de línies d'escalada. Té un to més salvatge.
La via normal té un punt d'escalada salvatge amb passos sempre diferents i compromesos.
1a tirada (IV - IV+ - IV - IV+ - 22 metres - 6 parabolts): Ens la mirem des de sota i impressiona però quan ens posen a la roca veureu que és molt agradable.
Els dos primers parabolts es puja com si anessim per unes escales. El tercer ens queda una mica més lluny. Es podria posar un friend en una marcada fissura. Sortim a la dreta per una placa penjada. Pas aeri. Arribem a un gran bloc on girem a la dreta i tirem amunt. La roca no es veu tan bona, sembla una acumulació de pedres ben cimentades (IV). Ara ens toca superar el darrer ressalt de la via. Segurament es feia amb un estrep però si palpeu bé per a les mans hi ha molt bones preses i podeu superar aquest pas amb tracció de braços (IV+) que us deixarà mega contents. Dalt hi ha una gran plataforma.
Descens: Muntem un ràpel de 20 metres pel vessant entre la paret i l'agulla. Espectacular. Baixem pel camí d'accés.
Accés: Veure anotacions inicials.
Aproximació: 3 min Travessem la via del tren.
7 min Per la dreta surt un ramal. Anem recte.
10 min Gir de la pista. Recte surt el nostre camí. Fins aquí podeu pujar en cotxe, si l'estimeu poc o és un tot terreny.
En agafar el sender heu de prendre el trencall de l'esquerra que puja doncs l'altre us durà a un gorg on us podeu banyar.
26 min Deixeu el sender principal i agafem un corriol a l'esquerra. Hi ha una fita que ens indica l'indret. El corriol no està gaire fressat però es va intuint entre el bosc.
32 min. Una fita - que nosaltres no vam saber veure a la pujada - ens indica un carrerany que s'enfila amunt.
36 min. Ens situem a la base del Tap de Xampany. La nostra via puja a tocar de la cinglera i l'agulla.
Per obtenir el track al Tap de Xampnay:

Powered by Wikiloc

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

ESCALADA ESPORTIVA AL SECTOR DEL MIRADOR DEL MONTSEC

  L'Albert Cortés em passa una ressenya d'un sector que està equipant. Hi ha multitud de vies d'escalades de dificultat, però em diu que ha obert un tram de vies "fàcils". El seu pare, el  Mestre Manel Cortés -   qui millor coneixia el Montsec i que recentment ens ha deixat, - sempre li deia que no equipava mai vies accessibles als escaladors mediocres com nosaltres. El sector  Mirador del Montsec  es troba en les cingleres meridionals properes a la carena del Montsec de Rúbies, més exactament prop del Puig Ramader . És un racó idíl·lic, ideal pels dies de boira a Lleida. Aquí dalt hi deu de fer solet. Tranquil·litat total. No crec que us molesti l'acumulació d'escaladors. La roca és una meravella; té unes regletes horitzontals que enamoren. Escalada en molts moments d'adherència. Equipament molt amable. Tot pensat per fruir... però Però cal caminar per arribar-hi. Accés : A Vilanova de Meià agafem la carretera que ens duu a Llimiana (L-913). En el km

PLAER ENTRE FAIGs: ESPERÓ DELS LLOPS

Fer l'Esperó dels Llops al Puigsacalm és una excursió que culmina amb una brillant escalada, o una brillant escalada que culmina en una excursió... Com la roca no es gaire bona, els aperturistes van decidir reforçar-ho amb força parabolts i donar total seguretat a l'escalada. Ha quedat una via poc exigent a nivell de grau (V/A0) però és una línia d'una lògica espatarrant. He de reconèixer que hi ha passos que són més forts que el meu nivell però amb les assegurances a mà es fa molt bé. Si us agrada caminar per fagedes i grimpar amb seguretat aquesta és la vostra via.Si us agrada escalar a peu de cotxe, deixeu-ho per un altre. He vist algun blog que pugen de Joanetes pels camins dels Ganxos. No error, és millor començar la sortida des del coll de Bracons, us estalvieu més de 500 metres de desnivell. Descripció de la via : 1a tirada (IV - 20 metres - 3 parabolts): Des de terra estant veiem ja els tres parabolts. Cal pujar un mur amb força canto fins arribar a la part al

ESCALADA ESPORTIVA: SECTOR L'INDRET (CUBELLS)

M'arriba per whatsapp que han obert un nou sector d'escalada esportiva a Cubells. L'han anomenat l'Indret i com ús podeu imaginar vaig a posar-hi el nas. Primer de tot, té la particularitat que està encarat al sud per la qual cosa, si no hi ha boira, és ideal per fer a l'hivern. L'equipament de les vies és molt correcte i un paratge per fruir. Hi ha vies de tots els nivells, començant per IV fins a 7a. Veig que ha estat equipat per: Eloi Romagosa, Oriol Segura, Cosin i Ramon Solé. Com arribar-hi : Ens situem a Cubells i agafem la carretera asfaltada que va Camarasa. 0,9 km Agafem un trencall a la dreta. De fet ja es veu la paret i ens podem orientar amb facilitat. 1,2 km. Cruïlla de camins. Continuem recte, sense anar a la dreta. 1,7 km. Aparquem. Agafem un corriol que inicialment travessem un camp.10 min. Ens situem a peu de paret.