TORNAR ALS BONS RACONS: CAPUTXI I LLASTRA

-

Diedre Central
L'altre dia vam anar al Caputxí i a la Llastra i ens va deixar molt bon regust de boca. Ens quedaven línies per fer. La jovenalla prefereix el Carquinyoli o el Retaule, així que els seniors anem a un raconet més tranquil. Avui, la meteo deia que a la tarda plouria. així que la colla hem decidit tornar al Caputxí i hem fet totes les de grau "fàcil" (Vb i Vc).

Fotografies del Manel Viladrich, que m'ha posat molt difícil escollir les millors entre les millors.


He fet les vies:

DIEDRE CENTRAL (5b): Via que puja per la zona central de l'agulla. Una de les més llargues juntament amb la del Capuccino. El primer tram és exigent, es pot recolzar a l'agulla de la Llastra. Seguidament anem a buscar el diedre (finet) i el darrer pas - segurament el més exigent - és el que ens fa arribar a la reunió. 

Inici de la via del Diedre Central

LA CANTONADA (5c): Ja la vaig fer l'altre dia i em va agradar molt. Puja pel cantell de l'agulla de la Llastra. El pas de sota és exigent però es pot fer trampa pujant un metre per l'esquerre - que farem, els dolents!!!). Dalt quan s'acaba la cantonada ens exigeix de nou. Hem d'anar a l'esquerra fent uns passos d'adherència.

Escalant per la Cantonada i assegurant al Diedre Central

TOTEM (5b): Segurament és la via més fàcil del sector, si le poseu un 5a no li passaria res. Sortir del terra poder ens fa tibar una mica però després pugem pel llom de l'agulla. Si tireu a la dreta no arriba ni a IV+. Finalment heu de tornar a la paret del darrer (generalment amb ombra) i pujar pràcticament al cap de la Llastra.

Per obtenir el track des del bar on hem fet la cervesa:

Powered by Wikiloc


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

ESCALADA ESPORTIVA A SOLIUS: ROCA PONÇA

-
Imatge
  Com arribar-hi ?  Agafem la carretera a Platja d'Aro per la carretera C-35. Passat el km 100 i un magatzem de mobles agafem una carretera asfaltada perpendicular amb el cartell de Mas Patxot. Més enllà podem veure una benzinera. 2,9 km Aparcament als dos costats de la carretera. Agafem un sender que surt a l'esquerra, ara caminant. 22 min Collada que ens dona accés a les agulles. És bo canviar de tant en tant de zona d'escalada. Avui hem volgut anar fins al Baix Empordà per tastar aquesta escola d'escalada. Com estem prop del mar podem completar l'escalada amb un bany al mar. Aquí ens trobem amb roca granítica encara que té un to totalment diferent. Ens va costar una mica adaptar-nos a la roca. Es tracta d'un conjunt d'agulles pètites. Al peu de cada via hi ha pintada la dificultat de la via de color vermell. Això ajuda molt a saber on estàs. Ara el problema és saber en quina agulla esteu. Nosaltres no ens vam aclarir gaire. Val a dir que cal comprar La Gu
Read more »

LA GORRA MARINERA: VIA SARGANTANES

-
Imatge
La Gorra Marinera és la primera elevació del grup de les Gorres. Té una silueta molt característica - com tot el grup. La via de les Sargantanes fou oberta el setembre de 1981 per Manel Monsonis, Pere Lluís Regalado i Lluís Alfonso. Com està atravessada per nombroses vies pot costar una mica trobar la via correcta però per aixó volem fer aquesta descripció. En la part superior coincideix amb la via per Davant - que sembla ser que pujaven des de l'ermita de Sant Jaume que trobem en mitat de la via. DESCRIPCIÓ DE LA VIA : Originalment la via sortia a l'esquerra d'una balma i tirava 20 metres de IV fins una repisa on se muntava reunió i s'anava 10 metres a l'esquerra (III) travessant una zona d'escalada esportiva que ens genera alguna confusió. Fins una nova reunió. 1ra tirada: (V - 25 metres) Resulta més pràctic pujar per qualsevol de les vies d'escalada esportiva que ens trobem al peu del camí i superades les dificultats inicials (V) grimpem fi
Read more »

PEDRAFORCA: VIA PANY

-
Imatge
Una de les vies més conegudes a la cara nord del Pedraforca és la via Pany al Calderer. Malgrat això, és una via històrica molt poc concorreguda. Segurament la seva escassa dificultat fa que els escaladors amb cert nivell prefereixin enfrontar-se a vies de més graduació. Però nosaltres - que som "raros" - creiem que és ideal per endinsar-se per primer cop en el complex món de la paret nord del Pedraforca. Una paret immensa on es perdent els ulls i l'enteniment entre canals, parets, feixes i camps per llaurar. En Jordi Panyella, conegut popularment com Pany, era un escalador empegat a un bigoti i a les parets de Montserrat, Pedraforca i Riglos entre d'altres indrets. Durant els anys 40 í 50 va ser dels capdavanters de l'escalada a casa nostra. El 14 de maig de 2008 va emprendre la darrera escalada amb 92 anys a la motxilla. La via fou oberta per Jordi Panyella, Lluís Morera i Joan Rodríguez el 20 de juliol de 1941. Com a descripció general de l'ascensió v
Read more »