dimarts, 3 de setembre de 2013

QUAN LES PEDRES PARLEN: VIA PIDAL CAINEJO:


Mai havia tingut la sensació de que les pedres em parlessin. Pujant a la Pidal - Cainejo  a l'Urriellu tot eren clams recordant-me la gesta dels primers ascensionistes. No fa gaire vaig llegir al llibre Del Teide al Naranjo. Antologia literària de muntanya la narració autobiogràfica que van protagonitzar el Marqués de Villaviciosa i Gregorio Pérez de la seva mítica escalada al Naranjo de Bulnes, o Picu Urriellu. Ja les havia llegit en un llibre monogràfic sobre el Naranjo de Bulnes de l'editorial Desnivel. Quan esgarrapava aquells cantells tot em parlava del Cainejo i de la seva recerca del millor pas. Un personatge a admirar.
No us penseu pas que és una escalada fàcil. Vaig anar amb el Roger Blasco, un jove escalador amb bon grau. També venia el Manolo Domingo. Es pensava que anava a fer una "mariconada d'escalada" però es va quedar sorprès en pujar per aquell pany de paret. I el Cainejo ho feia descalç, amb la corda penjada a l'espatlla. Només la van fer anar al baixar... increible. Una via d'escalada que és una lliçó d'història.
Descripció de la via:
1ra tirada (IV - 35 m.) Hi ha una certa polèmica sobre que van fer els aperturistes en aquest primer llarg. Cal situar-se sota una placa metal·lica que hi ha a la paret i baixar una cinquantena de metres per una feixa. Alguns fan un llarg flanqueig però els guies prefereixen tirar més avall ... hi ha els cascillos de 2 espits ... i es munta reunió allí. No hi ha cap assegurança i cal muntar-la en una fissura amb friends. Costaria poc de posar un parell de parabolts ja que la tirada que farem no és difícil, però si prou exposada. Davant tenim una cova - no es la del front sinó una que està més amunt i que pràcticament no es veu que és on farem la primera reunió. Està damunt d'un matoll d'herba.
En essència aquest llarg passa per dues llastres polides. En mig hi ha un clau salvador. Ens situem sota la balma i tirem amunt a buscar-la.
2n tirada (IV - 35 metres): Sortim per la dreta per una placa inclinada - coneguda popularment com la Llambrialina - i que el Cainejo no trobava amb la boira a la baixada. No és pas difícil. Un cop passada girem a l'esquerra i més amunt anem a la dreta fent una gran zeta. Hi ha un clau al començar i un fissurer que no es pot treure a l'altre extrem de la Z. Sortim a un contrafort. La reunió està sota amb un pont de roca i un clau.
3a tirada (II - 100 metres): Anem caminant amb molta cura de no tirar pedres amb la corda ja que uns 200 metres per sota hi ha el sender de la canal de la Celada. Ens dirigim cap a l'Hombro Norte on trobarem la propera reunió.
4ta tirada (V - 55 metres ): Segurament és la tirada més tècnica, encara que d'avall sembla tombada. Els passos no són mantinguts però cal tibar de valent com ho demostra els nombrosos claus (6) i ponts de roca. Per l'esquerra s'uneix una feixa herbosa per on arriba la via Shulze que va ser la segona que es va obrir.
Davant tenim dues xemeneies molt evidents. La via agafa la de l'esquerra.
5na tirada (V - 30 metres) Anem per dins de la xemeneia. Els que venim de l'escalada clàssica estem més acostumats a aquests passos de poc lluiment. Hi ha dos claus. Escalar per una canal antigament es considerava més segur que fer-ho per una placa, segurament aquest va ser el criteri pel qual els pioners van decidir  pujar per la xemeneia que no per la cara sud que és molt més curta i menys inclinada (veure Via Directa Hermanos Martínez). La reunió és estreta.
6na tirada (V - 20 metrs): Damunt nostre tenim el pas clau de la via. La coneguda Panza de Burra. Alguns l'anomenen la segunda Panza de Burra - però jo no recordo la primera. És un bloc que tanca la canal i cal sortir una mica abans a l'esquerra i superar-lo (V).
7na tirada (IV+ - 40 metres): Continuem per xemeneia que s'eixampla una mica. Més amunt podem anar per la dreta encara que hi ha un clau al centre que desorienta. Nosaltres vam anar per l'esquerra i em vaig trobar amb el pas més difícil de la via.
 8na tirada (III - 150 metres): La canal s'obra i la roca es torna més dolenta. Es perillós anar a l'ensemblee per la poca consistència de la roca. Cal anar posar alguna assegurança mentre anem pujant. La llegenda diu que una cordada en arribar aquí va tirar decididament amunt sabent que ja havien superat les dificultats de la via i un dels seus components va caure arrossegant la resta de companys i caient a la base de la paret. Fàcil però cal anar amb compte. Nosaltres vam marxar-nos una mica a la dreta ja que havia dues cordades per sota i ens feia por tirar-los una pedra. Vam pujar per una mena d'aresta fins sortir a la carena cimal. Quedem a 29 segons (els vaig comptar) al cim de
l'Urriellu (2519 m.)

Descens:
Trobem la instal·lació de ràpels en la mateixa línia que la via. Des la reunió 4 ens podem saltar la 3 (amb cordes de 60 m.) i de la 2 ja podem arribar a la base de la paret. Per tornar al refugi caldrà posar 50 minuts.


Accés: Abans d'arribar al poble de Sotres hi ha un trencall que surt en un marcat revolt. Als pocs metres es bifurca. Recte va al port d'Aliva, però nosaltres anem a la dreta. Hi ha algun revolt dret però la pista de terra està en bon estat.
Al peu del coll de Pandebano (1224 m.) hi ha un aparcament que generalment està ple i cal deixar el cotxe per les vores.
Aquí prenem un marc sender que passa pel refugi-bar de la Teresona i ens duu en unes 2 hores al refugi d'Urriellu (1960 m.).
Aproximació: Sortim del refugi pel camí molt marcat de la font cap a la canal de la Celada que forma un curiós jou. Anem voltant la paret del Naranjo - forta pujada fins al coll de la Celada i ens encarem cap a la paret. Anem a la dreta d'una placa metal·lica penjada a la paret i baixem un centenar de metres (1 h).

FITXA TÈCNICA
Dificultat: MD-  (passos de V)

Desnivell: 215 metres més 100  intermigs i 150 de trepada fins al cim.

Temps d'aproximació: 1 h 
Temps de descens: 50 minuts sense comptar els ràpels.
Grau d'exposició: Mig.
Via semi esequipada. Reunions muntades
Material: 10 cintes, friends i reunions. 
Roca: Calcària bona però a mesura que pugem la roca empitjora i la sortida està trencada.
Orientació: Sud.
Via oberta pel Gregorio Pérez, el Cainejo i Pedro Pidal, el marques de Villaviciosa, el 5 d'agost de 1904 en la primera ascensió al cim de l'Urriellu. 


2 comentaris:

  1. Excellent items from you, man. I have bear in mind your stuff previous
    to and you're simply too great. I really like what you have
    received right here, certainly like what you're stating and the way wherein
    you say it. You're making it enjoyable and you still care
    for to keep it wise. I cant wait to read much more from
    you. That is actually a terrific web site.

    Here is my web-site inteligator background checks (ezinearticles.com)

    ResponElimina