dissabte, 15 de febrer de 2014

JO AQUÍ NO TORNO

Sortint del 4rt llarg amb les roques de Benet 
Un nom ben estrany per una via, que a més no està gens malament. Com diu en Ismael Monsonís en el seu blog, tenien algun altre nom pensat per posar a la via però aquesta expressió no paraven de dir-la el darrer dia que equipaven la via i van decidir posar aquest nom amb tan poc màrqueting.
Crec que van posar-li perquè ja estaven farts de posar tants i tants parabolts. És una via mega assegurada. Hi ha trams que sembla que van estar pensats per fer en artificial i es poden fer en A0 i deixar els estreps a casa. Comparar ressenya inicial i la de kutrescaladors.
Malgrat la ferralla és una via per "disfrutar" encara que tingueu la sensació (real) que en alguns trams les pedres volen fugir de la paret quan les mireu.
Descripció de la via:
1r llarg (III - 55 metres): Nosaltres no el vam fer ja que venien en diagonal i ens vam trobar amb la primera reunió opcional que hi ha al mig del llarg i vam preferir pujar a l'inici del segon llarg sense encordar-nos (i mira que som prudents però aquí no calia). Les reunions intermitges opcionals amb anelles estan muntades per poder fer la via amb una corda única de 60 metres i poder rapelar-la.
2n llarg (III - 12 parabolts -55 metres): Surt un promig de 4 metres xapa que segurament no cal. Em vaig permetre el luxe de no posar totes les cintes. És com l'anterior un llom tombat. Cal anar mirant per damunt del nostre cap un sostre llarg destacat. En el proper llarg el superarem per l'esquerra on la paret es posa ja dreta.
Tercer llarg arribant al tram de V
3r llarg ( IV+ - V/A0 - 9 parabolts - 30 metres): Anem amb tendència a l'esquerra. Curiosament després de passar el primer parabolts sembla que desapareguin les xapes... ara que comencen a fer falta no n'hi ha!
Sortida del 5è llarg
Superem els 3 primers parabolts separadets, en relació amb el que havien trobat (IV+). La paret és torna dreta. La roca és dolenta. De 5 que vam pujar a tres ens va saltar alguna pedra. Però malgrat això és va amb relativa comoditat doncs les assegurances estan molt properes. Quan es faci sovint la via desapareixeran els còdols traïdors. Penseu que aquest tram estava pensat fer-lo en A1e. Fets a criticar, la reunió podria haver estat uns metres més amunt i estaríem més còmodes.

Fi de la via.
4rt llarg (IV+ - IV - 7 parabolts - 25 meters): Com venim d'un llarg brut, aquest amb bona roca esdevé una meravella. Pugem amb tendència a la dreta tot seguint les xapes. Només la sortida ens fa tibar una mica (IV+). Per disfrutar de valent.
Sortint del 4rt llarg.
Un cop a la reunió hem d'anar uns 20 metres a l'esquerra a buscar l'ombra d'una alzina on traslladem la reunió. Si fem directament la reunió aquí ens podem trobar amb el problema que no ens sentim.
5è llarg (V - 6a (A0) - 10 parabolts - 25 metres): Ara toca el llarg més bonic (exigent) de la via. Pugem aprofitant el tronc de l'arbre fent oposició i escalem dret amunt per tres parabolts (V). Ara anem travessant a la dreta, tram aeri, però amb bona presa i bona roca. Quant tornem a encarar-nos amunt la paret es posa més dreta i trobem el pas clau de la via (6a - A0). Sortim per la dreta. La reunió, sense arribar a ser incòmoda, podria haver estat millor uns metres més amunt.
Descens:
Totes les reunions estan equipades amb anelles per rapelar. Ens situem a peu de via i refem el camí d'anada. 23 minut.
Accés:
Primers llargs tombats
Sortim del poble d'Horta de Sant Joan. Creuem la carretera general i anem uns metres a la dreta cap a Arnes. Trobem una carretera estreta cap als Ports, més concretament cap a l'àrea de la Franqueta.
Trobem el monument als bombers morts en l'incendi dels Ports i després trobem la font de la Pineda.
Als 6,3 km de la carretera estreta arribem al coll de Blanco. Deixem el cotxe en un aparcament a la dreta. 
Aproximació: Prenem un senderó per damunt de la carretera. Passem per una cabana enrunada i un tram de pins de repoblació fins una tanca metàl·lica d'un camp d'oliveres que anem seguint deixant a l'esquerra les parets del Paller fins arribar a una canal a l'esquerra per on ens enfilem entre el Paller i les Gronses.
Croquis
20 min. Arribem a un coll i baixem pel vessant oposat.
Sense arribar a la part baixa de la paret anem en diagonal. Passem per sota d'un allargassat sostre que ens pot orientar. En acabar aquest trobem l'inici de la via.
27 min. Ens trobem la primera reunió intermitja de la via. 
FITXA TÈCNICA
Dificultat: MD. Pas de 6a. Els passos compromesos es poden fer en A0 deixant la màxima dificultat obligada en un modest V-.

Desnivell:  190 metres. Primera tirada evitable.
Temps d'aproximació: 27 min.
Temps de descens:  23 min.
Grau d'exposició: Molt baix.

Via  equipada. 
Material: 12 cintes i  reunions. 
Roca: Conglomerada, en alguns trams no gaire bona encara que els nombrosos parabolts permeten passar-hi amb seguretat.
Orientació: Sud-est. Alerta que el vessant est de la Gronsa té restringida l'escalada del 31 de desembre fins a l'estiu.

Via oberta per: Ismael Monsonís i companys el desembre de 2013.


Aquesta sortida es fa en el marc d'una sortida col·lectiva organitzada per la SEAM del Centre Excursionista de Lleida on van participar 13 escaladors/es.



3 comentaris:

  1. Per cert el nom normatiu seria Jo aquí no HI torno segons en Pere Joan.

    ResponElimina
  2. Pot ser ve del verb tornar. Que "guapos" que esteu tots, sobre tot lo Juanito (Pinto pa los amigos), ell ja sap per que ho dic.

    ResponElimina
  3. Ui, ui, ui que veig que aquí a dins del Gall i hi ha alguna cosa de gay... feu més por que una pedregada.

    ResponElimina