diumenge, 23 de març de 2014

AVENTURES DE TINTIN AL MONT-ROIG

En Jordi Marmolejo en la seva imprescindible/completíssima nova guia ESCALADES AL MONT-ROIG té la deferència de publicar una excursió fagilonga i amb sentit d'aventura: TINTÍN AL MONT-ROIG. Una mica recorda a les vies d'escalada d'abans. Intercala excursió i escalada: petits trams d'escalada amb d'altres de caminar per ascendir a l'Extremera situada a l'extrem llevantí de la serra de Mont-roig. La part de dalt sembla un vaixell i el nom de la Proa l'escau que ni pintat.
Terreny d'aventura que vaig compartir amb en Ramon Pach, un company amb les 7 lletres majúscules del terme company.
Descripció de l'itinerari:
El pas de V- des de baix.
1ra tirada (III - 2 ponts de roca - 20 metres): Per arribar a una marcada feixa agafem un esperó molt evident on hi ha dos ponts de roca (un ja està dalt a la feixa). Nosaltres ho vam fer sense encordar-nos.
2na tirada (II - I - 1 pont de roca - 70 metres): Anem caminant per la feixa, sense cap mena de dificultat.
3ra tirada (V- - 1 parabolt i un pont de roca - 5 metres): Ara ens toca posar els peus de gat. En el collet que forma el Castell veiem un parabolt que ens indica por on va la via. Hi ha un pas (V-) que exigeix parar compte encara que està ben protegit. Tirem amunt sense dificultat fins sortir a la cresta (IV).  Anem caminant pel llom carener (30 metres). Muntem reunió en un arbust, al costat hi ha un pont de roca.
4ta tirada (IV - 4 parabolts - 30 metres): Escalem una rampa, poc pendent. Als 20 metres sortim de la roca i anem caminant fins un arbre on muntem la reunió.
Caminem uns 50 metres cap a una canal que s'obre en el mur de la Proa.
Trobem un pont de roca en l'inici de la canal i pugem per la vegetació selvàtica fins un parabolt - es pot anar a l'ensemblee - i arribem al peu de la canal. Muntem reunió en dos ponts de roca. Per la dreta surt una altra via (V+).
Entrada canal
5na tirada (IV+ - pont de roca - 30 metres): Escalada interior, la motxilla ens dificulta la progressió ...
Va començar la pluja i el Ramon Pach decideix entenimentadament tirar avall. No sortirem per dalt sinó que rapelarem la via.

En arribar al collet del Castell decidim pujar-hi (IV) i anem per la carena fins trobar-nos amb un mur que ens obliga a fer un altre ràpel d'una savina. Seguim per la carena, vorejant els trams més compromesos fins arribar al camí a la cova del Tabac i cap al cotxe.
Accés:
En la presa de Camarasa. Creuem la resclosa i després del túnel hi ha l'aparcament per un cotxe a la mà de l'embassament.
Aproximació:
De l'aparcament  prenem un senderó que ens duu a un túnel que fa cap a l'entrada del túnel de sortida de la resclosa de Camarasa que travessem. En l'altre extrem trobem un senderó arramblat al cingle que seguim. Anem en direcció a la cova del Tabac.
18 min. Trencall. Agafem el sender de l'esquerra. Cartell.
30 min. Pou de pedra a la nostra esquerra.
40 min. Trobem un tram de cadena amb esglaons metàl·lics. En acabar-se la carena el sender fa un gir a l'esquerra. Nosaltres l'abandonem i prenem un corriol que surt entre fites.
45 min. Travessem una figuera en una canal i pugem per un esperó on comencem a grimpar.
Descens:
Un cop en al carena cimal de l'Extremera caldria seguir la carena cap a ponent fins una vall que surt a mà dreta que ens hauria de dur fins al Pas del Sastre, passem a tocar de la Cova-avenc homònima. Prenem un sender costerut, entre pins, fins la cruïlla per on hem passat al pujar. Perdoneu però no puc saber el temps ja que no vam baixar per aquí. Un altre dia serà.

FITXA TÈCNICA
Dificultat: D, amb un pas de V-

Desnivell:  85 metres.  Trams a l'ensemblee no inclosos.
Temps d'aproximació: 45 min.
Temps de descens: Pendent de realització.
Grau d'exposició: Mitja

Via  equipada. amb parabolts, nombrosos ponts de roca marcats amb baga i en el darrer llarg (tascons i friends).
Material: 5 cintes i  reunions. Tascons i friends pendents d'acabar la via.

Roca: Calcària. Bona. En la canal de la Proa hi ha alguna pedra suelta i vegetació. Terreny d'aventura.
Orientació: Est.

Via oberta per Jordi Marmolejo i Mònica Benabarre 7 de desembre de 2012.

2 comentaris:

  1. Ostres el Ramon ha tornat a escalar?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sabia que era un bon escalador en el seu temps... però ara sé que és també un bon company...
      Es manté fidel a la idea de l'escalada més pura.

      Elimina