PRIMERA ESCALADA A CATALUNYA: EL CAVALL BERNAT DE SANT LLORENÇ

Malgrat la seva modesta alçària i dimensions al seu voltant hi ha més de 20 vies d'escalada que solquen les seves parets.
És tracta d'una escalada senzilla, evident i de curta aproximació. La pujada es pot complementar amb altres ascensions.

L'escalada original pujava per la dreta de la canal per un contrafort que ens duu a un pla. No és gaire complicat (III+, es pot llaçar algun merlet) però avui tothom hi puja per la marcada canal que hi ha al centre de la paret.
1ra tirada (IV - 18 m.- 2 espits - un pont de roca): Pugem per la canal on anem trobem les assegurances.A l'esquerra hi ha una petita placa metàl·lica. La roca es veu una mica polida pel pas de tants escaladors. Representa la única dificultat de la grimpada.
2na tirada (IV - IV+ - III+ - 15 metres - 2 escarpies - 1 espit): Continuem per la canal. De sobte s'estreny i es posa més vertical. Estem en el pas clau de la via (IV+) perfectament protegit. Poder és més còmode no entrar gaire al fons de la canal si no superar-ho per fora.

Descens:
Muntem primer un ràpel de 15 metres fins arribar a la primera reunió on instal·lem el segon de 18 metres fins a la base del monòlit.
Aproximació: Des de l'aparcament prenem un sender que puja fins a la base de l'agulla. La via comença al peu del camí. No us podreu amagar dels comentaris i xafarderia de la munió d'excursionistes que passen. Temps 5 minuts.
Accés:

FITXA TÈCNICA:
Dificultat: IV+
Desnivell: 33 metres.
Temps d'aproximació: 5 min.
Temps de descens: 4 min.
Grau d'exposició: baix.
Orientació: Sud-est
Roca: Conglomerada. No té la qualitat del conglomerat montserratí, però el pas dels escaladors/es durant tants anys ha deixat els còdols més ferms. Alguna pedra està un xic polida.Via equipada.Material: 3 cintes i reunions.
Història: Fou escalada el 18 de juny de 1911 per Ramon Soler i Lluch de Barcelona que va fundar el grup
Exploradores Barceloneses que fou el preàmbul dels escoltes catalans, Frederic Segués i Autonell, del Centre Excursionista de Terrassa i Antoni Cot que va arribar a fer conferències amb fotos explicant l'escalada al Cavall Bernat. És per tant la primera escalada documentada i tècnica de Catalunya.
Exploradores Barceloneses que fou el preàmbul dels escoltes catalans, Frederic Segués i Autonell, del Centre Excursionista de Terrassa i Antoni Cot que va arribar a fer conferències amb fotos explicant l'escalada al Cavall Bernat. És per tant la primera escalada documentada i tècnica de Catalunya.
Diuen, però, que l'any 1889 un pastor de Can Ferreres, conegut com el Puja-Turons es va plantar al cim amb una bandera.
Uns anys més tarda els membres del Centre Excursionista de Terrassa es van dedicar a conquerir les agulles de Sant Llorença del Munt. En alguns casos com el Morral del Drac, l'agulla de les Fogueroses o el Cavall Bernt de la Vall van ser escalades tirant una corda des de l'altre vessant i assegurant a l'escalador que hi pujava des de dalt.
L'any 1929 en Josep Tintoré i Isidre Suana van escalar la cara oposada de la roca. Amb una dificultat de IV+. Via equipada.
Uns anys més tarda els membres del Centre Excursionista de Terrassa es van dedicar a conquerir les agulles de Sant Llorença del Munt. En alguns casos com el Morral del Drac, l'agulla de les Fogueroses o el Cavall Bernt de la Vall van ser escalades tirant una corda des de l'altre vessant i assegurant a l'escalador que hi pujava des de dalt.
L'any 1929 en Josep Tintoré i Isidre Suana van escalar la cara oposada de la roca. Amb una dificultat de IV+. Via equipada.
Curiositats: En els anys de la dictadura d'en Primo de Rivera uns excursionistes van pujar també una bandera reivindicativa i la Guàrdia Civil va tenir que disparar trets fins trencar el pal que la sustentava.
Hi ha algunes agulles que tenen restringida l'escalada per defensar la natura.
Hi ha algunes agulles que tenen restringida l'escalada per defensar la natura.
El Burret com el coneixem els del Vallès és un monòlit que demana ser pujat, va ser de les meves primeres ascensions ara ja fa prou anys...recordo una vegada amb la colla de veterans de la UES, que l'Alaix, aleshores fèia anys que no escalava, es va anar enfilant com qui no vol la cosa fins la primera reunió a pel, i ho va desgrimpar !!!
ResponEliminaOndia Jaume has anat més ràpid a fer el comentari que jo a acabar la pàgina. Saps d'alguna escalada "documentada" abans del 1911 a Catalunya?? Crec que és una singularitat molt excepcional.
ResponEliminala meva 1ª escalada!
ResponEliminaEi Paca com va això? Qui ho havia de dir que vas començar fent tan poca cosa...
Elimina