ESCALAR A ESCALES: PER NO PATIR, LA XIN XAN
Feia dies que els companys Miquel Urbano i Lluís Olóndriz - que venen a ser els meus pares en el món de l'escalada - em deien d'anar a fer la Xin Xan d'Escales que fruirira escalant. Finalment hem pogut tancar agendes. S'ha afegit en Sergi Gàmiz amb la qual cosa hem fet dues cordades. A la base també hem trobat al Jordi Marmolejo i una amcis seus forestals que anaven a fer les vies de la vora. Ja veieu un festival... les vies s'ho valen.
Alerta: Em diu en Miquel Àngel Ramos que han tret xapes de la via.
Descripció de la via:
Ens situem al peu d'una marcada placa. Observem detingudament i veurem tres línies. A la dreta, la Minha Terra Gallega, al mig la Garcia Gutiérrez i a l'esquerra la Xin Xan que és la nostra. Un cop hem trobat la línia correcta ja no caldrà patir ja que està equipada amb generositat i només és qüestió d'anar seguint els parabolts. Els tres primers llargs són molt assemblats. En les ressenyes he vist que posen V però també podrien graduar de V-.
1ra tirada (V - 13 parabols - 40 metres): Pugem per una placa que en un començament és tombada però poc a poc es va redreçant.
2na tirada (V - 11 parabols - 35 metres): Seguim la mateixa tònica que el llarg anterior. En mirar les fotos veig força herba per la paret però no tinc la sensació de molestar ni que n'hi hagués tanta.
3ra tirada (V - 17 parabols - 45 metres):
El principal problema es veure si tenim 17 cintes. La tirada tira una mica a l'esquerra - encara que no patiu que amb la brillantor metàl·lica no us perdreu. La reunió queda un xic a la dreta.
4ta tirada (IV - 6 parabols - 25 metres): Llarg de transició. Ara anem a la dreta decididament. En sortir d'un contrafort veiem dues reunions. La nostra és la primera doncs és un llarg curt.
5na tirada (V+ - 10 parabols - 45 metres): Estem a la tirada clau però la veritat és que no es veu massa bonica. Hi ha alguna roca suelta i potser més herba (V). Fins arribar a la part de dalt on hi ha un canvi de direcció amunt i més dret. Arribem a una placa sense gaires preses - ei, alerta que a l'esquerra n'hi ha - però els parabols ens fan anar recte. Hi ha un de pas de V+ que ens obliguen a estar alerta. No crec que es pugui fer tot el pas en A0 però només cal estirar-se un pam i xapar sabent que tens una altra xapa a la panxa.
Sortim a un camí de la central.
Descens:
En acabar l'escalada no s'ha acabat l'aventura. Anem a l'esquerra i ens entaforem en un túnel que es prou dret amb unes estaques de ferro per ajudar-nos en la progressió però no patineu que us les clavaríeu. Anem uns metres per la foscor (llanterna del mòbil, si voleu encara que no és necessari).
Arriben a una bifurcació dins del túnel. A la dreta, doncs per l'esquerra sortiríeu a un rapel.
Ara el sender esdevé estret i ens agafem a un passamà fins sortir a un camí. Anem a l'esquerra per arribar a la central. Ara ens cal saltar una tanca i baixar per una escala. Agafar un passamà que ens durà a unes escales que baixen fins al peu de la presa. Són escales velles i algunes trencades. Hi ha en molts trams agafadors. És una baixada curiosa que exigeix posar-hi cura.
Passem per sota de la via i anem cap a la central on hem deixar el cotxe (22 min.).
Accés:
En la carretera de Lleida a la Vall d'Aran (km 109,6 de la N-230) entrem al poble de Sopeira per la segona entrada (per la rotonda). A la sortida del poble agafem una carretera estreta a l'esquerra que ens duu fins al fons del riu. Davant tenim les parets d'Escales.
1,1 km. Aparquem a l'entrada de la Central.
En algunes descripcions he llegit que aparquem a la central. Personalment, millor aparcar a baix.
Aproximació:
Anem a l'entrada de la Central. Saltem per l'esquerra on trobem un corriol, paral·lel al riu que anem seguint.
3 min. Arribem a la base de la paret. Hi ha tres línies paral·leles. La nostra és la de l'esquerra.
FITXA TÈCNICA:
Dificultat: V (un pas de V+) que es pot fer en A0.
Desnivell: 190 metres.
Grau d'exposició: Baix
Via equipada olgadament
Material: 17 cintes i reunions.
Roca: Calcària molt bona encara que el darrer llarg no és tan bo.
Orientació: Sudoest. El sol entra una mica abans de migdia, per la qual cosa es pot escalar a l'hiverna a migdia i a l'estiu a primera hora.
Via oberta Maite Ortíz con Francis Tomas y Amelia Pueyo con Jesús Yarza 2002.
Descripció de la via:
Ens situem al peu d'una marcada placa. Observem detingudament i veurem tres línies. A la dreta, la Minha Terra Gallega, al mig la Garcia Gutiérrez i a l'esquerra la Xin Xan que és la nostra. Un cop hem trobat la línia correcta ja no caldrà patir ja que està equipada amb generositat i només és qüestió d'anar seguint els parabolts. Els tres primers llargs són molt assemblats. En les ressenyes he vist que posen V però també podrien graduar de V-.
1ra tirada (V - 13 parabols - 40 metres): Pugem per una placa que en un començament és tombada però poc a poc es va redreçant.
2na tirada (V - 11 parabols - 35 metres): Seguim la mateixa tònica que el llarg anterior. En mirar les fotos veig força herba per la paret però no tinc la sensació de molestar ni que n'hi hagués tanta.
3ra tirada (V - 17 parabols - 45 metres):
El principal problema es veure si tenim 17 cintes. La tirada tira una mica a l'esquerra - encara que no patiu que amb la brillantor metàl·lica no us perdreu. La reunió queda un xic a la dreta.
4ta tirada (IV - 6 parabols - 25 metres): Llarg de transició. Ara anem a la dreta decididament. En sortir d'un contrafort veiem dues reunions. La nostra és la primera doncs és un llarg curt.
5na tirada (V+ - 10 parabols - 45 metres): Estem a la tirada clau però la veritat és que no es veu massa bonica. Hi ha alguna roca suelta i potser més herba (V). Fins arribar a la part de dalt on hi ha un canvi de direcció amunt i més dret. Arribem a una placa sense gaires preses - ei, alerta que a l'esquerra n'hi ha - però els parabols ens fan anar recte. Hi ha un de pas de V+ que ens obliguen a estar alerta. No crec que es pugui fer tot el pas en A0 però només cal estirar-se un pam i xapar sabent que tens una altra xapa a la panxa.
Sortim a un camí de la central.
Descens:
En acabar l'escalada no s'ha acabat l'aventura. Anem a l'esquerra i ens entaforem en un túnel que es prou dret amb unes estaques de ferro per ajudar-nos en la progressió però no patineu que us les clavaríeu. Anem uns metres per la foscor (llanterna del mòbil, si voleu encara que no és necessari).
Arriben a una bifurcació dins del túnel. A la dreta, doncs per l'esquerra sortiríeu a un rapel.
Ara el sender esdevé estret i ens agafem a un passamà fins sortir a un camí. Anem a l'esquerra per arribar a la central. Ara ens cal saltar una tanca i baixar per una escala. Agafar un passamà que ens durà a unes escales que baixen fins al peu de la presa. Són escales velles i algunes trencades. Hi ha en molts trams agafadors. És una baixada curiosa que exigeix posar-hi cura.
Passem per sota de la via i anem cap a la central on hem deixar el cotxe (22 min.).
Accés:
En la carretera de Lleida a la Vall d'Aran (km 109,6 de la N-230) entrem al poble de Sopeira per la segona entrada (per la rotonda). A la sortida del poble agafem una carretera estreta a l'esquerra que ens duu fins al fons del riu. Davant tenim les parets d'Escales.
1,1 km. Aparquem a l'entrada de la Central.
En algunes descripcions he llegit que aparquem a la central. Personalment, millor aparcar a baix.
El company arribant al V+ |
Aproximació:
Anem a l'entrada de la Central. Saltem per l'esquerra on trobem un corriol, paral·lel al riu que anem seguint.
3 min. Arribem a la base de la paret. Hi ha tres línies paral·leles. La nostra és la de l'esquerra.
FITXA TÈCNICA:
Dificultat: V (un pas de V+) que es pot fer en A0.
Desnivell: 190 metres.
Temps d'aproximació: 3 min.
Temps de descens: 22 min.Grau d'exposició: Baix
Via equipada olgadament
Material: 17 cintes i reunions.
Roca: Calcària molt bona encara que el darrer llarg no és tan bo.
Orientació: Sudoest. El sol entra una mica abans de migdia, per la qual cosa es pot escalar a l'hiverna a migdia i a l'estiu a primera hora.
Via oberta Maite Ortíz con Francis Tomas y Amelia Pueyo con Jesús Yarza 2002.
Efectivament, el nom escau al blog.
ResponEliminaAqui hi ha una resenya de la via amb els autors de veritat
http://escaladaparatodos.blogspot.com.es/2013/09/via-xin-xan-200m-v-escales-lleida.html
Salutacions cordials
No sé si el nom escau al blog és un insult o una galania (tampoc em preocupa). El que em preocupa es saber el nom dels autèntics autors de la via i en l'adreça que em posen no hi ha cap referència...
EliminaJa em diràs
En la ressenya que penjas en aquest mateix post, abaix de tot apareixen els equipadors de la via.
ResponEliminaSalut
Em pensava que volies dir que m'havia confòs
EliminaBona informació! a Escales no hi he anat encara, fa mandra...però amb la de línies que hi ha caldrà fer-hi una visita.
ResponEliminaBon dia Joan Ramon, diumenge 9 d'abril vam fer la via i hem constatat que al llarg 2 han tret un seguro, al tercer llarg quatre!!! i al quart llarg una assegurança!!!
ResponEliminavull que quedi constància, ja que si hi vas amb la idea de super-xapat, que no us pilli de sorpressa.. i si aneu justos de grau, algun friend pot anar bé sobretot pel tercer llarg.
Voldria saber qui ha tret les xapes i ha deixat sols els espàrregs... no ho entendré mai!!!
Efectivamente ayer hice la vía en cuestión y me sorprendió que faltarán chapas, en el 2 largo una o dos( no lo recuerdo) en el 3 faltan más de 4 ya que se iban alternando chapa si chapa no, en el 4 falta la primera que estaba a 4 metros de la reunión, aunque muy sencillo pero no te puedes caer y menos sin seguro y en el 5 largo también faltaba una. La verdad no entiendo cómo pueden hacer estas cosas.
ResponElimina