LA LLEGENDA ENTRE LES MANS: EL MONÒLIT DE LA ROCA LLARGA
Hi ha dies que tinc la sensació de palpar la roca que va tocar l'aperturista de la via i amb ell sento la mateixa por i dubtes que ell. Especialment si no trobo una ressenya actual que em diu com està la via. Vaig a l'aventura com el primer que hi va pujar.
L’any 1945 en Ignasi Capeta va
assolir el monolit de Roca Llarga. Va morir al Midi d’Osseau quan en
una caiguda se li va trencar la corda de cànem. Era un prestigiós
escalador al que se li va dedicar una agulla a Montserrat i a la cara
nord del Pedraforca.
Avui hem anat amb en Toni Vilaseca que
m’ha ensenyat el plaer de l’escalada d’aquesta petita agulla.
Poder combinar el dia amb la Via Àpia
o la Cresta del Ninet.
Descripció de la via:

2a tirada (IV+ - V – III – 20
metres – tres claus i dos parabolts): La paret és vertical i dreta
amb preses. Trobem un primer clau rovellat que no inspira cap
confiança. Un metre més amunt hi ha un parabolt. S’adreça més
la paret. Trobem dos claus vells propers. El de dalt es veu
relativament més resistent. Hi ha un mur vertical i sense preses
(V). Aquí en Capeta va fer un pas d’estreps. A l’esquerra hi ha
un bon forat on posar el peu – una bota no entra – i que és
vital per superar el pas. Un cop superat la verticalitat decreix i es
puja amb facilitat fins al cim.
Ràpel de 12 metres que ens
deixa on hem començat l’escalada. Seguim el camí d'anda fins al cotxe (12 min.).
Accés:
El millor consell es buscar els Mollons des de la carretera d'Igualada a la Pobla de Claramunt situats a l'esquerra. Aquesta localització ens ajudarà a seguir les indicacions.
Travessem la benzinera que hi ha a la sortida del poble en direcció a Vilafranca. Agafem un trencall que surt a l'esquerra. Anem seguint en tot moment les marques blanques i grogues d'un sender de petit recorregut.
Creuem un pont sobre el riu Anoia.
0,4 km. Estació de trens d'els Ferrocarrils Catalans. Passem per damunt de les vies.
Anem per l'Avinguda de Guimersind Bisbal. En el 5è carrer, el darrer abans del Parc del Mil·lenari, l'agafem l'agafem a l'esquerra.
0,9 km. Sortim al carrer del Comte Borrell II on trobem un cartell que ens dirigeix cap Els Mollons a la dreta. Sortim del poble i anem per una pista de terra que seguirem tota l'estona anant sempre pel ramal més fressat.
1 km Bifurcació de camins. Per la dreta anem als Masets. Nosaltres anem recte amunt.
1,2 km Túnel per sota de la carretera.
1,5 km. Trencall a la dreta. Anem recte, paral·lels a la carretera.
1,8 km. Abandonem la carretera i ens enfilem amunt.
2 km. Cruïlla de camins. Anem recte.
2,3 km. Aparcament per anar a la via Àpia i a la Cresta del Ninet on podem observar la base d'un pi tallada que ens pot servir de referència.
2,5 km. Aparcament a la dreta.
Aproximació:
2 min. Cruïlla a l’esquerra. Anem
recte amunt per un camí carreter que aviat esdevé una sender. A la
vora hi ha una petita cabana.
9 min. Deixem el sender per agafar un
corriol que surt a l’esquerra encarant-se cap a la paret que ja hem
albirat abans encara que ara el bosc ens tapa la visió. Aviat
arribem al peu de la paret i anem a l’esquerra vorejant el cingle
fins trobar un pas que exigeix emprat les mans per superar un mur
d’uns 4 metres (III). Un cop hem superat el primer ressalt ens
trobem amb un altre muret, aquest més curt i més factible. Ara ja
estem a l’alçada de l’agulla. Ho passem per sota d’un bloc o
revoltem una pedra amb un pas estret.

Dificultat: V
Desnivell: 25 metres.
Temps d'aproximació: 15 minuts.
Descens: 12 min.
Grau d'exposició: Mig - baix..
Via pràcticament equipada
Roca: Calcària, no sempre bona.
Orientació: Sud.
Via oberta per: Aquí ens trobem amb una certa polèmica. Tradicionalment, s'ha dit que l'any 1945 hi va pujar en Ignasi Capeta en solitari. Mentre que en Gener Aymami en el seu llibre Caminat per l'Anoia afirma que hi va pujar amb Salvador March i Salvador Carretero. A la via que hem fet avui li van posar via Salvador March. Aquí queda el misteri.
Si en Capeta va fer aquesta agulla en solitari, seria a la edat de 13 anys, ja que va néixer el 1932, una mica precoç el nano.
ResponEliminaManuel em baso en el apareix escrit en el llibre Tres Escoles d'escalada de Jaume Ramon i Per la Comarca de l'Anoia de GEner Aymami que afirma que va anar amb Salvador March i Salvador Carretero. En el primer llibre van escriure que va pujar en solitari. La gent d'Igualada em va confirmar aquesta data. A més la via que puja per la base de l'agulla es diu Icària que crec que era l'entitat d'Ignasi Capeta.
ResponElimina