Pels amics/gues que frueixen tocant la roca, sense importar-los massa el grau.
ULLAL A LA MAGDALENA: VIA JOAN MANUEL o ELS COMPANYS NO M'HAN FALLAT
Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
-
Dalt de l'Ullal
(Comentari personal, perdoneu. Quan fa un temps van anar els companys a l'Aresta Joan Manel, no vaig poder anar ...avui els he dit si em voldrien portar. I m'han portat!!! Primer he pensat que eren molt bons amics i l'han repetit per amistat...però després de fer-la tinc algun dubte - poder ho han fet perquè és una via ben bonica i ja els hi anava bé repetir-la, conclusió, segurament per les dues coses. Gràcies punyeteros, us en dec una).
És l'aresta Cerdà-Rivas (1963) sembla que ha estat rebatejada com Via Joan Manel segons el vídeo que pengem al final en Joan Manel fou que va reequipar la via. En el llibre Montserrat, pam a pam de Josep Barberà hi ha molt poca informació sobre aquesta via que atribueix als germans Cerdà. . Actualment s'ha difós com a Via Joan Manel.
FITXA TÈCNICA:
DIFICULTAT: V
DESNIVELL: 110 metres
TEMPS D’APROXIMACIÓ: 16 minuts des del pla del funicular de Sant Joan
DESCENS: 1 h 6 minuts fins al Monestir
GRAU D’EXPOSICIÓ: Baix
VIA EQUIPADA
MATERIAL: 8 cintes (12 si enllacem darrers llargs) i algun tasco preventiu.
ORIENTACIÓ: Nord
VIA OBERTA PER: Sembla ser pels germans Cerdà i en Rivas i reequipada per Joan Manuel
Descripció de la via:
Primer llarg
1a tirada (II/III - 30 metres - tres parabolts de color groc): Ens situem a sota d'una marcada llastra tombada. Trobem un parabolt d'un groc descolorit i ens enfilem amunt per un terreny prou tombat i sense dificultats. Anem a quatre grapes. Arribem a una feixa terrosa que voregem i entrem planejant. Anem a la reunió que correspon a la via Ulu Apa (que ens queda pendent) que supera el sostre per la dreta. La reunió original ens queda a l'esquerra de la feixa herbosa, però fem anar la de la dreta. Coordenades UTM: 31T x=402271 y=4604854.
Segona tirada
2a tirada (IV - 25 metres - 5 parabolts que ara ja no són grocs): Sortim per l'esquerra aprofitant la vella reunió. Anem en diagonal a l'esquerra. Hem posat un tascó per assegurar la progressió. ja que les assegurances s'allunyen. Davant tenim com l'aresta es va posant vertical. Reunió rapelable.
Tercer llarg
3a tirada (IV+ - V - IV+ - 30 metres - 8 parabolts): Estem en el llarg clau de la via. De fet nosaltres, en les dues ocasions, hem fet les dues darreres tirades en una (en la primera perquè no la van trobar) i en la segona ocasió no ens va oferir gaire seguretat per material vell. Si ho feu d'una tirada sola heu de pensar agafar 12 parabolts en total. Sortim per l'esquerra i anem pujant per un tram vertical encara que tenim la sort que hi ha uns bons bolos que ens permeten anar pujant amb cura. Hi ha les preses necessàries però no en sobren... En la part de dalt, quan ja semblava més tombat he trobat a faltar alguna presa... quan menys m'ho esperava. Tirada molt bonica!!!
4a tirada (IV - III - 25 metres - 4 parabolts): Nosaltres, ja us hem dit que hem fet les dues darreres tirades en una. Ara la paret va tombant i es puja millor fins prop del cim de l'Ullal. A la part superior hi ha alguna roca que es mou.
Sortida segona tirada
Descens: Cap al vessant oposat trobem el rapel amb una anella (15 metres). Un cop a la base de l'Ullal baixem pel camí de la Miranda de Santa Magadalena. Passem per l'antiga ermita de Santa Magdalena i agafem les Escales de Jacob avall (18 min). 22 min Sortim al camí de Gorros i tirem avall. 31 min Estació del funicular de Sant Joan. Baixem per la pista de les Ermites. 1 h 06 min Monestir de Montserrat.
Sortida, segon llarg
Aproximació: A l'estació del funicular de Sant Joan agafem el camí de Gorros. 10 min Deixem a l'esquerra el camí de les Escales de Jacob per on baixarem.12 min Agafem un corriol desdibuixat que s'enfila cap a l'Ullal de la Magdalena que tenim sobre. Pugem cercant el millor pas fins situar-nos al peu de la lleixa que ascendeix a l'Ullal i localitzem un parabolt groc. (16 min). Coordenades UTM: 31T x=402271 y=4604854.
Per obtenir el track:
Per passar una bona estona, vídeo d'en Miquel Àngel Ramos i Diana Jimenez:
Darrer pas de la via Hi ha vies que quan les acabes tens la sensació de que t'ha deixat un bon regust de boca. No hi ha manera de saber perquè. Aquesta via té poca continuïtat, els aperturistes han anat a buscar les plaques boniques i les han anat enllaçant. Tens bon regust perquè hi ha passos ben bonics encara que estan entre ells intercalats. Segurament aquesta bona sensació també ha estat possible per tenir la sort que ens ha acompanyat en Joan Garcia, un dels aperturistes, i ens ha fet fruir de valent amb la via i la forma d'obrir-la "legalment", des d'avall i amb tot el material carregat. Gràcies Joan. També ens ha explicat el nom de la via, Pas de la Galleda ... (no és un nom massa bonic) però resulta que quan estaven baixant de la via van trobar en un pas clau per retornar una galleda vella penjada en un pi. Sembla si més no, misteriós trobar aquesta galleda en mig dels cingles. FITXA TÈCNICA : Dificultat : V+- A0/Ae (6b) Desnivell : 160 metres. Temps d...
Veiem que han obert un nou sector a la Serra de Canals (Oliana ): 5 vies factibles. Avui fem la primera però amb paciència les anirem fent. Equipadors de prestigi : El gran Remi Brescó (ara li fem una ola, ei !!! que té pàgina a viquipedia ), amb un estil "particular" d'equipar i en Joan Asín que no para d'escalar (i nosaltres que ens alegrem). Ja diuen que és la via més fàcil - segurament - de la paet, però com ens ha agradat, anirem fent les altres... FITXA TÈCNICA Dificultat : V- (un pas i justet) Desnivell : 145 metres. Temps d'aproximació : 5 minuts Temps de descens : 22 minuts Grau d'exposició : Baix, Material : 5 cintes exprés i reunions. Via equipada: Sud Roca : Conglomerat, malgrat la feina dels aperturistes, hi ha rocs que volen canviar de casa. Orientació : Sud. Via oberta Per Remi Brescó i Joan Asín el 31 de març de 2024 DESCRIPCIÓ DE LA VIA : A la paret podem veure escrit a la paret EO amb una fletxa , si mirem bé, veie...
Sant Miquel de la Tosca és un racó amagat de la serra de la Llena . Un lloc senzillament encisador. Havia anat fa anys a fer escalada esportiva . La Secció d'Escalada i Alta Muntanya (SEAM) del Centre Excursionista de Lleida ha decidit fer una trobada mensual d'escaladors de la secció. Aquest mes ha tocat anar precisament a Sant Miquel de la Tosca. També era l'aniversari de la Remei , la gran animadora de la secció, després de l'escalada hem fet un dinar "orgasmàtic" amb un ambient bestial. Ha estat una meravella de Trobada/aniversari. Ja estem pensant en la Trobada del juny...Us esperem!!! En Jordi Marmolejo ens ha explicat una aresta, humil, però ideal per escalar sense dificultat. L'Aresta del Sol . Té el seu encant així que les cordades que ens agrada l'escalada més clàssica i ens hi posem. La jovenalla prefereix posar-se a les vies d'esportiva que hi ha a la vora de la font . FITXA TÈCNICA Dificultat : IV+ (un pas) Desnivell : 65 metres....
Sendero Limite (un grup d'equipadors) han aconseguit equipar una trentena llarga de vies a Balneari de Panticosa . Vies molt generosament equipades. Han aconseguit fer un veritable paradís pels escaladors. No som estranys com en tants altres llocs on semblem delinqüents. Falta el darrer llarg Altres vies de Panticosa: que hi ha també en aquest blog: Espolon del Pino , Viaje por el muro, Via de los Jardine s, via del Molondro , Libro de la Selva , Via Baloo , Aresta Mogli, Via de Nano Izquierdo , Via del Nano , Espolon Rebollon Avui hem anat a escalar la vía Nano Izquierda . Es la vía situada mes a l'esquerra de l'anomenat 1r Muro . Són vies dedicades al Nano que treballava de guarda al refugi. Són les vies més properes a la Casa de Piedra , de fet estan situades darrera mateix. Falta el darrer llarg ALERTA! ENS HEM TROBAT UN LLARG MÉS EN LA VIA QUE NO SURT EN LA RESSENYA!! ! Al peu de via trobareu un cordill amb el nom de la...
Inici de la via Tal com he explicat en l'entrada anterior el Balneari de Panticos ha esdevingut el paradís pels escaladors del love climbing... que només volen escalar i no patir... i han posat un munt de vies per fruir el col·lectiu Sendero Limite. Guardeu-vos uns dies per venir a escalar a Panticosa. No us defraudarà. Altres vies de Panticosa: que hi ha també en aquest blog: Espolon del Pino , Viaje por el muro, Via de los Jardine s, via del Molondro , Libro de la Selva , Via Baloo , Aresta Mogli, Via de Nano Izquierdo , Via Nano Negra, Via del Nano , Espolon Rebollon La via que ara explicarem està a tocar de la via del Nano Izquierda (poder aquesta menys coneguda). Segons el bloc de referència Escalando fa coincidir la primera via, però vam veure una línea que passades les primeres assegurances ens fa pensar que la Nano Negra va per la dreta, però nosaltres vam fer la tirada de l'esquerra que pensaria que es t...
L'Óscar em diu que han obert una "vieta" a una agulla que hi ha damunt del santuari de Pedra (Àger - Montsec) . Primer penso que es tracta de l' agulla del Castell de Pedra però m'explica que és una altra que està damunt. Quan ho descobreixo tinc desig de pujar-hi. M'agrada escalar agulles - estil clàssic - enlloc d'escalar parets. Avui he anat. És una escalada petita, d'uns 18 metres, de grau molt modest ...un pas de IV+ i la resta de III però m'ha agradat (Montsec estimat). Una matinal ben aprofitada. A veure si n'equipen més pel voltant i fan una zona ben agraïda per combinar esportiva i clàssica. . FITXA TÈCNICA Dificultat : IV+ (un pas) Desnivell : 18 metres. Temps d'aproximació : 20 minuts Temps de descens : 18 minuts Grau d'exposició : Baix, Material : 4 cintes exprés. Via equipada Roca : Calcària Orientació : Oest Via oberta Per Óscar Martínez i Antonio Cots el 24 de febrer de 2025 DESCRIPCIO DE LA VIA : La via puja per ...
Avui anem a fer una mena d'escalada esportiva però de dos llargs. Vies equipades, no cal dur res més que les cintes exprés. Màxim 9. No cal ni muntar la reunió ja que trobem cadena a totes les reunions. El descens sempre és rapelant la via que hem pujat. Val a dir que els equipadors van currar molt netejant les vies. Encara hi ha força vegetació - tipus boixos - però es nota la feina feta. També van netejar les vies de pedres tontes, ara quan equipaven estic segur que havia algú a la pista per traure les pedres que cauen. Nosaltres vam anar un dia festiu i per la pista passaven ciclistes, excursionistes, corredors, famílies... tranquils, tranquils no n'estàvem gaire. També havia escaladors en altres línies. Fets a trobar algun defecte hi ha moments que veus parabolts a la dreta i a l'esquerra i no saps si són de les teves línies o de les vies del costat. És fàcil desorientar-se entre tan ferro. No vam entendre algun parabolt del darrer tram de les vies Bona feina i Escalad...
Sant Miquel de la Tosca és una bella raconada entre els pobles de Vilosell i La Pobla de Cérvoles. Constitueix un indret paradisíac on escalar entre la solitud. A l'estiu en el sector de la Font hi toca l'ombra. En aquest bell paratge naix el riu Set que aviat desapareix per les nombroses captacions que pateix. En Jordi Marmolejo i la seva colla van tenir l'encert d'equipar unes vies per entretenir-nos. Hi ha de totes els nivells (III+ fins a 6b) per la qual cosa el fruir està assegurat. De fet, per les rodalies han equipat més vies però no tinc ressenyes i piquen més. La roca és conglomerada però no de la qualitat montserratina. Hi ha segurament més molsa però la bellesa de l'entorn ho justifica. Equipament perfecte. He anat amb el Sergi Gàmiz amb qui feia molt de temps que no escalava, hem passat una bona tarda. Principalment perquè sabíem que havia de ploure i teniem poc temps per moure'ns. Ha estat una elecció ideal. Hem de tornar perquè ens han quedat...
El nom de la via ja ens dona pistes: Héroes abstenerse . No cal ser cap superheroi per gaudir d’aquesta línia senzilla però encantadora, amb tres llargs que ronden el V, cadascun amb el seu caràcter diferent. La via està ben equipada i la roca és prou ferma, cosa que la fa especialment agraïda. Els Ports - i la zona dels Estrets d'Arnes - sempre ens ha encantat. Al seu voltant hi ha altres vies, moltes de les quals desconeixem el nom i la graduació. Fa temps semblava que havien enganxat pedres amb el nom, però el pas dels anys les ha esborrat. Com que avui érem força escaladors, hem escalat les tres vies més a l’esquerra del pany de paret, amb l’objectiu de documentar-les una mica més. Això sí, n’hi ha almenys quatre més cap a la dreta. Aprofitant una foto d'eskalatzencas.blogspot.com/ SI ALGÚ CONEIX EL NOM I LA DIFICULTAT de les vies pendents ens faria molta il·lusió i un gran favor compartint-ho! (a sota podeu fer comentaris) Tenim pensat tornar-hi a la tardor per completa...
Una de les vies més conegudes a la cara nord del Pedraforca és la via Pany al Calderer. Malgrat això, és una via històrica molt poc concorreguda. Segurament la seva escassa dificultat fa que els escaladors amb cert nivell prefereixin enfrontar-se a vies de més graduació. Però nosaltres - que som "raros" - creiem que és ideal per endinsar-se per primer cop en el complex món de la paret nord del Pedraforca. Una paret immensa on es perdent els ulls i l'enteniment entre canals, parets, feixes i camps per llaurar. En Jordi Panyella, conegut popularment com Pany, era un escalador empegat a un bigoti i a les parets de Montserrat, Pedraforca i Riglos entre d'altres indrets. Durant els anys 40 í 50 va ser dels capdavanters de l'escalada a casa nostra. El 14 de maig de 2008 va emprendre la darrera escalada amb 92 anys a la motxilla. La via fou oberta per Jordi Panyella, Lluís Morera i Joan Rodríguez el 20 de juliol de 1941. Com a descripció general de l'ascensió v...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada