divendres, 17 de juliol de 2009

CRESTA DEL MALH DE BOLARD

Associem la Vall d'Aran amb brogit, gent, snobisme però no ho podem generalitzar, hi ha valls ben feréstecs, reservades als aventures tenaços. La vall d'Horcalh seria un magnífic exponent de comarcalada agrest i dura malgrat el tou de prats que l'encatifen. Es troba a l'extrem nord-est de la Vall. És una garantia de solitud i de bellesa.
En la seva capçalera hi ha les restes de les mines de zinc que explotava una empresa francesa que es feia portar la blenda fins al port de l'Orla en la frontera per un "camí de ferro"amb vagonetes. Les condicions de vida dels "meners" eren extremadament dures. Només es treballaven els mesos d'estiu i tardor. El poblat està situat a 2358 metres d'alçada i encara hi ha prous vestigis que fan recomanable la visita detallada de la contrada.

Per aprofitar la descobert us proposem una excursió que passa per la cresta del Malh de Bolard.

CRESTA DE MALH DE BOLARD:
Descripció de la via:
Des del port d'Orla (2318 m.) en dirigim cap al nord on una paret ens impedeix l'accés a la cresta. Una canal herba hi puja per l'esquerra però és un terreny poc agradable. En la paret hi ha dos pins on farem dues reunions de 30 metres.
Entre roca i matolls ens dirigim cap al primer pi on instal·lem la primera reunió (30 metres - II +).
Girem a la dreta per anar a cercar l'esperó que superem (pas de III sup - a mig protegir amb un friend mitjà-gros) i anem a cercar el pi superior (30 m.).
Assolim la cresta i seguim per unes llastres menys inclinades que superem sense necessitat de fer reunions.















Passem una primera cota (2512 m.) i descendim a una marca bretxa que exigeix prendre certes precaucions (herbosa). Aquesta serà la tendència de tota la travessia amb nombrosos passos de II per una aresta aèria, de vegades descomposta i amb trams herbosos però sempre espectacular. Són 2,5 quilòmetres de carena.
Hi ha una lleixa de roca llisa que ens obliga a superar-la en ramonage abans d'assolir al tuc des Cingles (2570 m.). Sseguim per la retallada aresta amb alguna escapatòria cap a l'estany de Pietà que està als nostres peus.
En la darrera bretxa profunda abans de la pujada final al tuc de Pietà ens veiem obligats a muntar una reunió (tram descompost i aeri) i fer una tirada de 30 m., per un esperó que superem per la dreta (III - a protegir amb un frien o excèntric gros). El cim de Pietà està formada per tres cimals (2604 m. el més alt). En pujar al primer ja anem caminant. La pujada al Malh de Bolard (2750 m.) és dreta però sense cap dificultat. En el cim hi ha una cabana de pedra.


Durada aprox: De 5 a 6 hores.
Dificultat: II sup, on només haurem de muntar reunió en els dos primers llargs i en la sortida de la última bretxa important.
Material: Corda de 60 metres, vagues grans, petit joc d'encastadors que incloguin algun friend mitjà i un altre de gros pels passos claus.

No recomanable amb pluja o mullena. Roca a voltes delicada, sobretot a les bretxes.
APROXIMACIÓ: DE MONTGARRI AL PORT D’ORLA
Sortim de Montgarri (1658 m.), aigües amunt, per un bell prat de muntanya.
6 min. Pilaret de Santa Anna, a la dreta del camí, tot just abans d’iniciar la pujada per marcat carreter.

10 min. Creu de Montgarri que assanyala el darrer indret des d’on s’albira el santuari.
22 min. Borda de Cabau (1715 m.) Abans d’arribar-hi prenem un trencall a la dreta, on deixem la vall principal per endinsar-nos en l’arriu d’Horcalh. Cartell informatiu. Seguim el GR-211. Baixant del pla de Beret estarem mitja hora.
54 min. El sender s’enfila amunt abandonant el fons de la vall que queda tallada per un engorjat. Bifurcació de valls. Per l’esquerra se’n va la vall de l’arriu de Vernatar. 1 h 30 min. Pas estret sobre l’esmentat engorjat. Hi ha algun tram empedrat.
Ens decantem ver la dreta (NE) tot deixant la vall principal. Pujada ferma.
2 h 30 min. Passem a tocar del port d’Orla. Vista panoràmica sobre les pistes d’esquí de Vaqueira-Beret. Al fons els tucs de Ratera, Colomers, Creu de Colomers i la punt Alta. El Port d’Orla comunica la vall d’Aran amb l’Arieja. Prop del port, però en el vessant francès, hi ha la cabana des Chasseurs. Aquest fou el pas que emprà en la fugida el bisbe de la Seu d’Urgell, Ramon Iglesias Navarri, l’agost de 1936 davant de la persecució eclesiàstica dels radicals revolucionaris. També, fou utilitzat tradicionalment pels ramaders del país gal que a l’estiu portaven els seus ramats a pèixer al pla de Beret ja que era el pas més accessible.
DESCENS:
Ens decantem cap al sud-oest per una lloma amb herbei fins creuar el barranc i anar a veure les restes del vell poblat miner (50 min.) des del cim. Seguidament prenem el camí de les vagonetes fins al port d'Orla (1 h. 26 min.) on hem iniciat l'escalada.




Si voleu veure fotos de l'escalada ja sabeu on les teniu:

2 comentaris:

  1. Ep Joan Ramon !!! t'he trobat, em sembla que et podries dedicar MÉS a escriure resenyes de rutes; un dia d'aquest m'has d'explicar com es penja al youtube les fotos, primer, i després com es penja al bloc.
    Apa, ens veiem al ciberespai!!! a veure quan tinc una estona i penjo la sortida al Perdut.

    ResponElimina
  2. Molt be. Aquest estiu he rondat diverses vegades veient les mines del Horcalh i del Malh de Bolard. El "camí de ferro" es diu "via Decauville" i de les vagonetes a vegades en diuen "limousines". Un racó molt interessant i solitari.

    ResponElimina