dijous, 9 de juliol de 2009

SARDENYA: LA GORJA DEL GORROPPU

Diuen que és el congost més profund d’Europa. No portava la cinta mètrica però el congost de Mont-rebei al Montsec no es queda pas al darrera.
Per arribar-hi cal anar al poble de Dorgali (al centre-est de l’illa) on prenem una carretera estreta asfaltada per anar a cercar la vall del riu Fiumineddu. Són 13 quilòmetres. Poques indicacions però preguntant la gent arriba a Roma.
Passareu prop del refugi de Gorroppu. Mireu bé el trencall perquè a la sortida us recomano que pareu i feu un most. No us ho deixeu perdre. Es menja bé, productes cassolats i el servei és autèntic no com aquells restaurants on et pregunten si t’ha agradat el menjar per poder-te fer una clavada.
L’aparcament és una mica justet. No erem en plena temporada i ja estava tot ple i calia fer alguna maniobra.
Es creua a gual el riu i tota l’estona anirem endinsant-nos en la vall. El camí està ben marcat. El poble nuraghe de Tiscalí queda a una hora i mitja d’aquí encara que la forma més interessant d’arribar-hi és des del poble d’Oliena (1 h.).
Als deu minuts trobareu una granja que ofereix formatge i vi. Us recomano que pareu a la tornada. L’encarregat s’enrotlla força bé i és d’agrair el descanset. El vi és negre i fort. El formatge està prou bo i és de producció local. També treu unes olives, salades però molt bones. També té unes cabanes sardes amb el teulat com una mena de tipi indi amb la base de pedra i el sostre de branques. El tio fa negoci però és autèntic i ho prefereixo als xiringuitos plaieros.
Sempre anirem per l’esquerra del riu que no tocarem fins arribar a les gorges. Hi ha caminets que hi baixen perquè fer una cabussada.
Una hora més enllà tenim una font (que ens va anar de meravella, perquè feia molta calor). La meva filla i el Gerard des d’aquí van baixar per la llera del riu fins una àrea de pic-nic tot saltant pels còdols i banyant-se. Gent jove, pa tou.
En dues hores arribem a l’inici de la gorja. Ara el riu ha desaparegut – hi ha una tolla al començament – però cal anar superant pedrots arrodonits. Es pot estar 40 minuts endinsant-se per dins. Hi ha algun tros de corda que facilita la progressió.
El meu termòmetre del rellotge (que no és gaire precís) em marcava en la fondalada 38,6 graus !!!
Quan estàs cansat mitja volta i cap a la granja a fer un beure i a dinar al refugi ...
Veure imatges de la nostra travessa:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada