Passa al contingut principal

QUÈ PENSA EL COMPANY DE CORDADA?

La cresta de la Coma de Geli només té una tirada on cal pensar-s'ho, les altres es fan d'esme (Veure pàgina inferior). L'Estivi - per tocar-me - allò que si que sona - em va dir que la descripció era massa formal - sols per tocar-me-la - li fotre una ... i em va fer un exercici de redacció de text subjectiu i escolta que estava bé, reflecteix com pateix el company de cordada i he decidir posar-ho. Sé que s'emprenyarà però ja se li passarà. Clar que amb aquest text no us fareu ni punyetera idea del pas però veureu el que és patir:
- " Bé, ja estem en la tirada més difícil de la cresta, la que a la ressenya del Marmo hi diu quart. És un mur vertical de roca pàl·lida trencada a l'esquerra per una canal amb força herba, és el lloc més adient per pujar-hi, però segur que no arriba ni a quart. Vaig a guaitar a la dreta, al caire del cingle. Eiiiiiii!!! ja m'estranyava a mi... Hi ha una baga que penja d'aquella fissura vertical. En Joan Ramon no ho té clar, per la canal s'hi pujaria còmodament, s'ofereix a anar de primer. Refuso el seu oferiment i busco lloc on fer una reunió decent. Ens hi passem una bona estona. Finalment aconsegueixo col·locar el friend més petit que tinc. No dubteu a portar algun pitó curt, trobareu molts emplaçaments on col·locar-lo. Em lligo els gats per primera i última vegada en tot lo dia i amb aquella assegurança precària m'hi poso. Els primers metres fins a la baga en qüestió són dos passos de quart finets sobre roca excel·lent. Enllaço una savineta molt apurada i m'arribo a la baga. PUFFFF!!! un pitó de maria castanya, mig afonat, a dins de la fissura xemeneia. Hi passo un cordinet per treure-li el braç de palanca, i tibo, no belluga. No hi he posat massa ènfasi, no ens enganyem. Bé mirem amunt que és el que interessa. L'assumpte és posa vertical, i la roca ja no acompanya tant. Hi ha preses, però incòmodes, el passet és seriós. Estic molt mal equilibrat, vet aquí el problema de no saber escalar!!!. Pujo una mica de peus i trec un friend, un cassin 2,5, merda no entra bé, baixem i tornem a provar una altre vegada, ara més avall millor, potser el del número 3, que no tinc, hagués anat perfecte. M'està començant a agafar la moto, mai de decidir ja, merda!!! me marxa una pedra del peu esquerre, bé ara tinc una repiseta de terra esmicoladissa, tot un luxe. Ànim!!!, m'agarro a la fissura, pujo de peus dintre la esquerda i ja tinc una presa bona per aixecar els peus. No, no, no!!!! això és lamentable. Quina merda de roca!!, amb tant de canto i no podré tibar-hi. Tampoc no puc col·locar res. És un perfecte i fràgil puzzle de rocam. No em puc quedar aquí massa temps. Així que suau i amunt, sort què és una rampa i els peus és col·loquen bé en oposició. Buff, savina i reunió!!!"

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

ESCALADA ESPORTIVA AL SECTOR DEL MIRADOR DEL MONTSEC

  L'Albert Cortés em passa una ressenya d'un sector que està equipant. Hi ha multitud de vies d'escalades de dificultat, però em diu que ha obert un tram de vies "fàcils". El seu pare, el  Mestre Manel Cortés -   qui millor coneixia el Montsec i que recentment ens ha deixat, - sempre li deia que no equipava mai vies accessibles als escaladors mediocres com nosaltres. El sector  Mirador del Montsec  es troba en les cingleres meridionals properes a la carena del Montsec de Rúbies, més exactament prop del Puig Ramader . És un racó idíl·lic, ideal pels dies de boira a Lleida. Aquí dalt hi deu de fer solet. Tranquil·litat total. No crec que us molesti l'acumulació d'escaladors. La roca és una meravella; té unes regletes horitzontals que enamoren. Escalada en molts moments d'adherència. Equipament molt amable. Tot pensat per fruir... però Però cal caminar per arribar-hi. Accés : A Vilanova de Meià agafem la carretera que ens duu a Llimiana (L-913). En el km

PLAER ENTRE FAIGs: ESPERÓ DELS LLOPS

Fer l'Esperó dels Llops al Puigsacalm és una excursió que culmina amb una brillant escalada, o una brillant escalada que culmina en una excursió... Com la roca no es gaire bona, els aperturistes van decidir reforçar-ho amb força parabolts i donar total seguretat a l'escalada. Ha quedat una via poc exigent a nivell de grau (V/A0) però és una línia d'una lògica espatarrant. He de reconèixer que hi ha passos que són més forts que el meu nivell però amb les assegurances a mà es fa molt bé. Si us agrada caminar per fagedes i grimpar amb seguretat aquesta és la vostra via.Si us agrada escalar a peu de cotxe, deixeu-ho per un altre. He vist algun blog que pugen de Joanetes pels camins dels Ganxos. No error, és millor començar la sortida des del coll de Bracons, us estalvieu més de 500 metres de desnivell. Descripció de la via : 1a tirada (IV - 20 metres - 3 parabolts): Des de terra estant veiem ja els tres parabolts. Cal pujar un mur amb força canto fins arribar a la part al

ESCALADA ESPORTIVA: SECTOR L'INDRET (CUBELLS)

M'arriba per whatsapp que han obert un nou sector d'escalada esportiva a Cubells. L'han anomenat l'Indret i com ús podeu imaginar vaig a posar-hi el nas. Primer de tot, té la particularitat que està encarat al sud per la qual cosa, si no hi ha boira, és ideal per fer a l'hivern. L'equipament de les vies és molt correcte i un paratge per fruir. Hi ha vies de tots els nivells, començant per IV fins a 7a. Veig que ha estat equipat per: Eloi Romagosa, Oriol Segura, Cosin i Ramon Solé. Com arribar-hi : Ens situem a Cubells i agafem la carretera asfaltada que va Camarasa. 0,9 km Agafem un trencall a la dreta. De fet ja es veu la paret i ens podem orientar amb facilitat. 1,2 km. Cruïlla de camins. Continuem recte, sense anar a la dreta. 1,7 km. Aparquem. Agafem un corriol que inicialment travessem un camp.10 min. Ens situem a peu de paret.