diumenge, 11 de juliol de 2010

AGULLA MALEÏDA DE SIURANA

I no sé d'on li ve lo nom però avui s'ha lluït.

I és normal que s'hagi portat malament amb natros, ja que ha sigut la última opció, després de descartar la Roca dels Solters perquè ja hi tocava el sol i el Tossal de l'Era del Prior perquè el grau de La Portella és ben brut. Així doncs cap a la gola del llop, que té les següentes característiques tècniques segons el nostre llibre de referència, Guia d'escalada Clàssica a les Muntanyes de prades, d'en Josep Jané Vallvey, pàgina 211.
Via: Normal
1a ascensió: 1960 per Melidon Queralt i Jesús Clapés.
Dificultat: IV
Recorregut: 10 metres.
Equipament: claus i burins.
material: tascons
i ràppel instal.lat.

Ans d'introduir.nos als carrers del sublim poble de Siurana, a la dreta veiem un pal indicador que diu Cornudella. Pos per aquí avall per l'antic camí de bast. Al cap de 3 minuts un senderó marcat marxa per la dreta. Cap dintre doncs. Anireu sempre de pla i cap al Nord-Est, dins la boscúria, tot deixant camins travessers que porten cap baix a la carretera o cap dalt a les parets. Arribareu a la Font Vella, envaïda de vegetació, i aquí el camí planer es difumina i és millor anar avall, bastant al dret a trobar una pistota i uns metres a la dreta la carretera. Seguiu la carretera a la dreta, i quan porteu vora 250 metres aneu buscant una petita fita arrapada al tal.lús de la carretera. Quan la trobeu aneu amunt i recte. L'agulla maleïda és aquella d'aspecte deforme amb desploms. La de la esquerra és El Sabre, que fa honor al seu nom, una llenca finíssima i punxeguda separada del cingle. Arribareu a la paret del cingle i revolteu l'agulla Maleïda per l'esquerra, la banda contrària a la del cingle, la del barranc vaja anant a buscar el collet entre aquesta i El Sabre. Grimpareu entre blocs i arribareu a l'últim lloc on l'assegurador estigui còmode, just abans d'arribar al punt més alt entre la separació d'agulles. D'aquí ja podreu veure la placa arrampada per on heu de pujar. Tot plegat ni un quart d'hora.

Guanyeu el bloc que teniu davant per situar.vos a peu de rampa. D'aquí voreu el caos d'esquerdes i blocs que hi ha entre les agulles i la cinglera mare. Aquí ja podreu constatar el tipus d'escalada que haureu d'aplicar. La roca tot i que ferma és monolítica, sense fisures, però d'aspecte lleig i una mica brut de polsim i molsa, gens agradable al tacte. La falta de preses grans és fàcilament constatable. Per tant fareu pasos d'adherència i decisió, aprotitant les regletes que escadusserament aneu trobant. Voreu un parell de burils 5 metres més amunt, els voreu sospitosament bé. Per arribar.hi caldrà aplicar la tècnica ans descrita. Només podreu protegir el pas ficant un friend del nº1 i un merlet precaris, una mica a la dreta de la línia a seguir. Un cop fet el pas i amb l'ajuda d'un monodit voreu les vostres sospites corroborades: els burils, un sense xapa, no ofereixen massa confiança. Un cordinet finet per un "apanyo" us anirà bé. El següent pas també és decisió, amb una regleta d'esquerres boníssima. Surts a una rampota just ans del pas més dificil tècnicament. Aneu a sota la sabina que fareu servir d'assegurança. Assegurança que podreu reforçar amb un friend del 3,5 o algun altre aprofitant el bloc. Fareu el pas més vertical i atlètic de tota la via, aprofitant primer un bidit i després el caire del bloc. Esbufegareu i ja sereu dalt de l'agulla. Més enllà trobareu dues bagues ronyoses, fita de cim i una mica més enllà un solitari parabolt ni tan sols acompanyat de maillon. Este parabolt, lo millor que hem trobat per rapelar cau gairebé a l'altra banda del caire que pujes.
Tot plegat vora de 20 metres, lluny dels 10 que indica la ressenya.

Naltres vam haver de rapelar per la mateixa via, ja que Chris va tindre problemes per treure un friend. Hem tornat i podem assegurar.vos que podeu rappelar amb una corda de 60 metres cap a qualsevol dels dos vessants, tot i que si caieu cap al nord, banda del barranc, heu de tindre compte amb les herbes, savines i pedres que hi ha, casc innegociable. Mirant al cingle, tot i que el pas per començar a baixar acollona una mica , és un ràppel net i fàcil de recuperar. Hem deixat cordino i moscata de seguretat perquè rapeleu amb tranquilitat, tot i que us recomenem que si l'estat del cordino no és el adient, el canvieu.

La via no és massa bonica i la roca tampoc massa agradable. Tot i ser quart he suat molt, sobretot al primer pas, on la precarietat de l'assegurança m'ha fet patir moltíssim. M'ha costat molt aparcar la moto!!!! Però vaja, la via és fàcil, només la meva poca capacitat física, tècnica i mental són culpables de trigar mitja hora per fer 15 metres de quart. Quan el vai tornar a repetir, ara de segon, evidentment no he patit tant, però no m'ha semblat una escalada massa agradable, en canvi, al Cisco, li ha semblat una bonica via, sobre gustos...
Hi hem regraduat la via al nostre parer. creiem que els pasets de baix són gairebé de quart i dalt, el pas amb la savina quart superior, però vaja és el nostre parer.....
Resumint, una via poc recomanable a una agulla, la Maleïda de Siurana, sense gaire atractiu, això sí, estareu a l'ombra fins ben entrada la tarda, a l'estiu. A l'hivern, ni l'ensumareu, el sol...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada