UNA CLÀSSICA OBLIDADA A LA MOLA DEL COLLDEJOU

A la serralada pre-litoral meridional, més ben dit a les anomenades serres de Mestral pels del Camp de Tarragona, hi ha una muntanya que sembla un flam gegantí envoltat per arreu de cingles. La seva característica silueta es pot veure des de la mateixa línia de mar i és una d'aquelles contrades que atreu el nostre desig. La nostra proposta es pujar pel vessant nord i seguint una via força destacada. És la via Magí Alegre. Hi ha un grapat de vies que porten aquest nom.
En Magí Alegre fou un escalador reusenc que de molt jove va obrir algunes de les millors vies de la seva època però un malaurat accident de circulació el va allunyar del món de l'escalada. Els seus companys en J. Chaparro, T Castelló,J. Pamies i B. Vaqué el 27 de novembre de 1977 van obrir la via i li van posar el nom de l'amic. En Magí va deixar l'escalada però no pas la muntanya i amb les seves limitacions encara practica esports com el parapent.
Descripció de la via:
Ens situem al peu d'una agulla d'uns 20 metres d'alçada. Hi ha una variant que puja per la dreta de IV+ però la roca està força trencada i no ens va agradar (no ens en vam sortir). Ens situem a l'esquerra de l'agulla. A la paret hi ha pintat el nom de la via mig esborrat, de color groc.
Primera tirada: (15 m. - III) Cal remuntar una canal interior i estreta d'uns 4 metres. En la part superior ens trobem un bloc encastat que ens obliga superar-lo i que superarem per dins fins seure al seu damunt. Tram atlètic on aprofitarem el bloc per assegurar.nos, i si voleu abans un friend o excèntric ben gros (opcional). És un tram entretingut (III) propi de l'escalada clàssica cercant els passos protegits amb encastament del cos amb la paret. Remuntem un petit mur i apareixem en un petit jardí on hem de superar un auró, tot plegat una mica brut. Ens situem al coll entre l'agulla i la paret on instal·lem la reunió. Hi ha un petit pont de roca just en una vertical d'una fissura que profitarem
per reforçar.lo.Segona tirada: (30 m – IV). Si voleu podeu remuntar la fissura vertical on heu muntat reunió, vatros mateixos friends mitjanets i amunt. Natros vam pujar una mica a la dreta per anar a buscar un pitó. Pitó que trobareu si pujeu per la fissura ans esmentada. La fissura es torna díedre canaló i protegits amb algun friend anem pujat mig enquestats, mig en oposició. Trobarem alguna presa envaïda per herba però en general la roca és boníssima i els blocs que hi ha dintre el canaló no belluguen gens.
A l'esquerra trobem un segon clau. Podreu reforçarlo amb el tascó més petit que tingueu, i és que lo clau ja té una edat. El canaló continua amunt però s'estreny i és millor sortir per l'esquerra i superar el pas (IV). Seran uns passets de placa i regleta (ara que ens havíem acostumat a la seguretat del ramonage...). Sense més problemes sortim a una plataforma, on trobem un clau amb filferro. La lògica ens diu que recte amunt, però el pas, protegible amb un friend del 1, tiba bastant. Com a mínim per natros. Vam provar.ho un parell de vegades i no ens vam decidir a tibar.li d'un bidit. Potser és cinquè més. Us animem a que ho intenteu, i a que ens ho digueu.
Si no aconseguim pujar per aquí no tenim més opció que anar una mica a l'esquerra i pujar per u terreny menys vertical però bastant desagradable. Una poti poti de terra, roca i herbes ens farà passar una mala estona. Protegit per una clavilla amb un filferro podrit i un clau menys ronyós, però casi. Atenció amb el roçament de cordes. Arribem a un teix on instal·lem la reunió. Una mica a la dreta estarem prou més còmodes. Cal anar amb compte amb la corda ja que cal tots i cadascú dels 30 metres.

Tercera tirada: (25 m - II) Les dificultats de la via ja han desaparegut i remuntem una canal plena de pedruscall grimpant pels laterals rocosos i més segurs. Es pot posar un parell de bagues. Fins sortir al cingle cimal que voregem per la esquerra sense haver d'emprar la corda.
Descripció del descens:
Sortim a l'altiplà de la mola de Colldejou en l'anomenada Roca del Llamp (850 m.). Si teniu presa podeu escurçar l'excursió anant a la dreta (sud-oest) uns 350 metres i en la segona fondalada, amb algun arbre delator, anar a buscar el baixador de la costeruda canal del Mig resseguit per carreranys oberts pel bestiar. Però ja que esteu aquí dalt heu d'aprofitar l'avinentesa per conèixer el cimal de la mola. Us ho recomenem.


La vegetació es formada per pastures sommitals, desproveït d'arbres. Anem a pujar al cap de La Mola encaminant les nostres passes vers el sud-est.
13 min. Castell de la Mola (921 m.) format per una torre protegida per un fossar. Construcció bastida per inntercomunicar-se amb altres torres i passar-se missatges mitjançant la posició de dues aspes retallades al cel. Són les anomenades torres òptiques, premonitories del telègraf, i d'utilitat preeminentment militar. esta fou aixecada durant la tercera carlinada en el tumultuós segle XIX. Anteriorment aquestes contrades foren habitades per tribus d'ibers que van saber aprofitar les immillorables circumstàncies de protecció que els oferia l'esquerpa orografia. La visió vers el Mediterrani és captivadora. Cap a l'interior destaca al nord la serra del Montsant i al sud-oest la serra de Llaveria. L'espectacle en un dia clar és magnífic.
Després d'extasiar-nos amb la panoràmica reprenem la marxa cap a ponent.
18 min. Bassa de la Mola (893 m.) on puja el Camí de les Processons procedent del poble de Colldejou. El topònim ha conservat el que segurament fou un ritus pre-cristià, ja que no es te coneixença de que hi fos bastida cap ermita. En el turó de la vora hi ha pletes per tancar el bestiar. Un metres més enllà hi ha un pou de pedra seca, malauradament sense porta. Ens decantem decididament cap al cingle, a Ponent en suau baixada, intentant seguir alguna traça de bestiar.
28 min. Inici del baixador de la canal del Mig sense cap indicació que ens senyalitzi amb claredat el pas i sense un corriol definit a part de senderols oberts per les cabres. En els primers metres cal descendir cercant les millors feixes però finalment cal baixar un tram molt dret però sense altra dificultat que les pedres inestables.
38 min. Fi de la canal. A la dreta seguim el peu de cingle fins arribar allà on tenim el fato, si és que e tenim. Si no baixar per on hem pujat intentant no llençar pedres avall.
1 h 15 min. Aparcament.


Descripció de l'aproximació:
Sortim de la vila de La Torre de Fontaubella i seguim la carretera T-322 a Colldejou. En el km. 20 i després d'un revolt molt marcat a l'esquerra aparquem el cotxe (443 m.). També es pot pujar des de l'estació de trens seguint la carretera.
Descripció de l'itinerari:
Prenem un sender senyalitzat amb un cartell que s'enfila cap a la mola de Colldejou.
8 min. Sortim a un camí carreter on anem uns metres a l'esquerra i reprendre de nou el sender a la dreta i amunt.
12 min. Deixem a l'esquerra un corral abandonat i poc després sortim de nou a un camí carreter de desforestació que travessem. Estem en el vessant obac de la muntanya i la vegetació és mostra esponerosa formada principalment per pins i carrasques.
22 min. Fi de la pujada forta, deixem un enorme contrafort a l'esquerra i ens decantem vers la canal del Mig que veiem al devant. Que serà per on baixarem dels cingles de la Mola.
El camí remunta una tartera i esdevé un xic perdedor, cal seguir les fites.
45 min. Arribem al peu de la paret de la Mola. Al llarg del camí he anant trobant marques grogues, vermelles, blaves però en els indrets conflictius no trobem cap senyal. Aquí mateix al tornar hem de tenir cura que hem de descendir la tartera. Recte el nas pujaríem cap dalt per la canal del Mig. fàcilo però sense camí. també resseguint el peu de cingle cap a ponent pujaríem per la canal del Corb. Nosaltres anem per l'esquerra resseguint el cingle, cap a sol ixent. El corriol pel bosc d'aubaga és evident.
50 min. Arribem al peu d'un gendarme molt característic on comencem l'escalada, i que hem vist despuntar abans de agafar aquet últim trencall a l'esquerra.


FITXA TÈCNICA:
Comarca: Baix Camp.
Dificultat: Difícil (IV). Pas de IV+
Temps a la paret: 2 hores.
Temps d'aproximació: 50 minuts
Temps de descens: 1 hora 15 minuts
Material: Bagues, una de ben llarga. Cordinos per ponts de roca. Corda de 60 metres. Joc de friends o tascons variats fins al número 3. Un de ben gros opcional. A la paret hi ha 4 claus.
Època recomanable: La seva orientació és nord i es possible realitzar-la a primera hora de l'estiu. Evitar els dies de fort vent.
Tipus de roca: Calcari. Molt bona roca excepte vora dels dos arbres que trobem. Un a cada tirada, just abans de cada reunió.
Observacions: Via poc repetida a la que li sobra alguna herba. Si l'anem repetint quedarà molt guapa.
Per veure més imatges:

Comentaris

  1. mireu aquest link si no l'aveu vist ja. de ser la segona ascenció en 37 anys, sou mes¡¡fanatics!! que jo.
    avant.
    http://musdatura.blogspot.com/search/label/mola%20de%20coll%20de%20Jou

    ResponElimina
  2. De fet ens vam guiar per la teva ressenya per escollir la via que volíem pujar a La Mola. és la que millor estava ressenyada, ja que teníem por de perdrens. Aquesta és bastant evident i els pitons encara hi són. Moltes mercés per publicar petites joies, naltros si podem seguirem fent primeres repeticions mundials!!jajajaja com la magiclinejajajaja
    Nus veiem...

    ResponElimina
  3. Kaixo Joan Ramon, me gustaría ponerme en contacto contigo. Escríbeme a mikelsgartzia@gmail.com porfavor, gràcies.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

ESCALADA ESPORTIVA A SOLIUS: ROCA PONÇA

LA GORRA MARINERA: VIA SARGANTANES

VIA JR - EL QUE TE COMPANYS TE UN TRESOR