LA TORTA DE TERRADETS

ON ES TROBA LA TORTA?
Aquesta pregunta us la respondrà fàcilment qualsevol escalador del Centre de més de cinquanta anys, però de ben segur que el jovent us mirarà amb cara d’estupefacció.
La Torta és una agulla que sobresurt uns quilòmetres abans de l’entrada del congost de Terradets a l’esquerra de la carretera a Tremp.
Fou una de les primeres escalades destacades a les terres de la Plana de Lleida. Fou conquerida per Albert Muñoz i Jaume Sunyol el dia 18 de maig de 1959: Eren membres del Centre Excursionista de Badalona. En la revista Cordada trobem algunes referències de la seva proesa. Van emprar 3 estreps, escarpies, pitons i tascons de fusta. Van destrepar fins al gendarme i posteriorment feren un ràpel, segurament cap al vessant entre la roca i la paret.
L’any següent, al febrer, fou escalada pels lleidatans i consocis Joan Farré i Domingo Puig. Durant uns quants anys va rebre la visita de nombroses cordades locals. Era una excursió força habitual en els cursets d’iniciació a l’escalada.
L’ascensió es realitzava aprofitant el tren de la Pobla i s’aturaven a l’estació d’Àger. Calia caminar pràcticament dues hores per arribar a peu de via.
En alguna ocasió els membres del curset d’escalada no podien completar l’ascensió a la Torta per manca de temps ja que calia tornar a l’estació de tren.
Descripció de l’aproximació:
En la cruïlla de la Passarel•la - en la carretera C-12 procedent d’Àger i la C-13 de Camarasa - aparquem i prenem el camí que ens duu fins a Terradets per la dreta hidrogràfica (oest) de la Noguera Pallaresa. Cartell a l’inici del sender. El camí havia estat arranjat en la Diada del Camí de muntanya de 2009 i va seguint la línia de les torres de la llum.
A la mitja hora arribem a la pilona 103 i abandonem aquest camí per prendre un corriol recuperat per Camins de Muntanya del Centre. Ja veiem la torre de la Torta davant nostre. 25 minuts més amunt ens trobem al peu de l’agulla. El nom de Torta li ve segurament per estar inclinada. Al fons veiem la paret de les Bagasses en el superb congost de Terradets. Caldrà vorejar-la per sota de la paret est fins situar-nos al peu. Hem d’apropar-nos per una vira penjada.
Al peu de la via veiem un espit. Un pas subterrani ens permet arribar-nos a la cara nord i després a l’extrem est on hi ha un bivac habilitat al peu de l’agulla

Descripció de l’escalada.
Són uns 30 metres d’escalada. El primer pas és de V un xic abalmat. La veritat és que l’espit no ens serveis de gaire cosa. Superada la dificultat anem a l’esquerra a buscar una canal que hi ha sota una mena de gendarme (IV+), de fet es tracta més d’una lastra situada en el vessant sud de l’agulla. Pujant ens trobem un clau. Cal dur friends i tascons per assegurar la resta de la via.
Cal posar-se dret sobre el gendarme i superar un petit desplom per una canal amb poques preses (V exigent). En el cim trobem una vella instal•lació original de filferro precari i una instal•lació moderna per fer el ràpel.
En el cim vam tenir la sorpresa de trobar un pot de vidre que feia de llibre de registre i descobrim que la secció jove del CEL, el 17 de juny de 1997 havien reequipat el ràpel. Eren en Carles Joval, Sergi (il•legible) i Joan Luque. El ràpel baixa per la cara est de la Torta fins al peu de la via. Són uns 25 metres amb algun tram volat. Alerta amb la caiguda de pedres.

La troballa del llibre de registre ens va captivar moltíssim i ens va ajudar a recollir alguna informació més. Havia una targeta de la SEAM on signava en Quim Lores (any1977), el seu fill estava entre nosaltres escalant – crec que són els que van deixar el pot. Havia una altra ascensió del Centre Excursionista de Badalona entre els que figurava en Jaume Sunyol, membre de la primera escalada a la Torta de Terradets. Un altre paper estava pràcticament fet malbé. I dos bitllets de tren que recollien sendes escalades que s’havien fet aprofitant aquest mitja de transport. En 33 anys hi havien pujat 5 cordades!!! Encara que una parella ho havien escalat no feia gaire: a l’abril de 2010.