diumenge, 11 de desembre de 2011

MIRANDA DE CAN JORBA: VIA SOL, SOLET



Els dies que fa boira al Pla de Lleida, una de les millor alternatives és anar a Montserrat a anar a fer la SOL SOLET,  una via de dificultat accessible però mantinguda en els tres primers llargs. Una meravella que els escaladors de Barcelona ja coneixen els dies d'hivern. Fàcilment haureu de fer una mica de cua. Especialment perquè comparteixen començament amb la Bego-Miquel - Kush i l'Escambroni Escapullini.El problema el tindreu al baixar rapelant. La forma millor es agafar la instal·lació de l'Escambroni però cal tenir que podem molestar als escaladors que hi pugin.
DESCRIPCIÓ DE LA VIA:
Ens situem sota d'uns arbres i comencem a veure parabolts. A l'esquerra hi ha un de solitari que sembla ser que és de la via de Xupetes - no equipada - la central és la nostra. La Bego i l'Escambroni surten com nosaltres, a tocar d'unes branques, però aviat marxen a la dreta.
1ra TIRADA (IV + -  30 metres). 8 parabolts. La roca conglomerada en aquests primers metres està com a molt sobada (gastada). Com no toca el sol els primers metres són humits. Ja veieu cal anar amb compte (IV+). Més amunt entrem a un diedre i la dificultat baixa (IV). Reunió a dos metres d'una savina, aprofitant una lleixa.

2na TIRADA: (IV  - 20 Metres) 5 parabolts. Pugem per una placa inclinada. La reunió està instal·lada també a uns metres d'una altra savina.

3ra TIRADA:  (IV + - 30 metres) 13 parabolts (hi ha algunsa ressenya que posa només 10).  És la tirada amb la dificultat més mantinguda però es podria anar fent A0 amb tantes xapes. Escalem amb una tendència a la dreta, tot seguint els parabolts. La reunió encara és més còmoda que les anteriors.

4ta TIRADA: (IV - 25 metres). 5 parabolts. sortim per la dreta tot passant entre dos savines - com se veu que en aquest terreny no miren tant els arbres on fer reunió o rapelar com nosaltres. Hi ha un diedre que deixarem a la dreta tot pujant per un petit esperó. La reunió, però, està situada a l'altre costat. Ens situem en la part alta de la paret. Damunt nostre corprèn un sostre per on puja una fila de parabolts.

5na TIRADA: (IV- - 25 metres) Té poc atractiu ja que pugem per una placa uns 7 metres fins situar-nos al peu del sostre i girar a l'esquerra per anar a l'esquerra cap a un gros pi i per un indret sense gaire protecció (III) pugem al cap de la Miranda de Can Jorba.

DESCENS:
Un cop situats damunt del sostre de la Miranda anem a la dreta, ben a la dreta, per cercar una instal·lació de rapel - que no baixa pel centre del sostre - sinó per la dreta. Caldrà fer tres rapels: 45 m, 30 m i 40 metres. El primer és volat i els altres dos aprofiten instal·lacions de reunions de les vies del costat per la qual cosa cal compartir el pas amb els escaladors que pugen.


ACCÉS:
Des de Lleida en el km 572 de la autovia A-II prenem un trencall que ens duu a la carretera vella N-II (prop del monument del Timbaler del Bruc) i anem a una urbanització que travessem. Aviat trobem una pista  - no senyalitzada - que seguim i ens duu a l'aparcament de Can Jorba, una gran masia, al peu del vessant sud de Montserrat.

APROXIMACIÓ:
Prenem un sender que s'encara cap a la muntanya, primer passem per uns totxos d'escalada esportiva. Arribem al final de la canal del Joc de l'Oca on hi ha una corda. La paret queda uns metres a l'esquerra, sota uns arbres (15 minuts).


CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES

DIFICULTAT: IV+

METRES: 130 metres.

Temps d'escalada: 3 hores
Temps d'aproximació: 15 min. 
Temps de descens: 30 minuts (de rapels) i 12 minuts de caminar.
Material: 2 Cordes de 60 metres, 13 cintes. Via equipada amb parabolts.
Tipus de roca: Conglomerat de qualitat.
Via oberta per: J. Oliva i T. Cespedes el 1992

Si vols veure més fotos:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada