LA PARET DE L'ISARD PER JUGAR AMB ELS ESTREPS
Al km 70 de la carretera C-12, poc abans de la paret de Terradets hi ha una modesta roca. En Joan Farré, en Mallol, Pepita Duesaigües i Manel Cortés van veure el cap d'un isard en l'agulla de l'esquerra. Per allà els anys 60 en Joan Farré va coronar l'agulla per la cresta (III). Es va popularitzar el nom de paret de l'Isard (en que alguns l'anomenen paret dels Isards). Algú va obrir una primera via amb burils - no sabem pas qui - i tots/totes els/les escaladors/es i no definits van aprendre a escalar en aquest racó. Era una via senzilla que va ser el bateig de molts de nosaltres. Feia anys que no hi anàvem. Tot era ple de burils d'aquells feliços anys 70. Algú ha posat algun parabolt per fer alguna cosa d'esportiva. A la dreta, sense entrar al barranc hi ha un sector d'esportiva. A l'esquerra puja l'espero de l'Isard o de la SEAM (V+, oberta per Andreu Cots i Ll. Melgosa l'agost de l'any 1972, reequipada per l. Martín i S. Vallés - 1993).
Però la via Original anava en un primer tram pel centre de la canal. Semblava el museu de l'escalada de Lleida: burils, xapes rovellades ... mirant de ser el màxim de curosos amb el material que havia, hem posat parabolts per poder fer-la amb seguretat.A l'esquerra, en el cor de la canal hi ha dalt un buril i picat a la roca posa Nica, si ningú ens diu el contrari, entendrem que aquella fou la via Nica (¿?). A la dreta, hi ha una altra línia de burils oberta per Rupi i J. Solé el 22 d'agost de 1971 que en la part superior flanqueja a l'esquerra. La resta de ferro no en sabem res.
Primera tirada via Original: 9 metres - A1e, 7 cintes. La sortida en lliure (IV). Instal·lació de rapel.
Arribem al primer replà.
La via Original segueix pel centre de la canal vam ser equipada Miquel Àngel Ferrús del CEL més conegut com Miguelito, Lo Bala o Balilla (ja veieu que molt alt no era gaire). Va morir colgat per un allau a la Pica d'Estats el 12 de maig de 1978 amb dos companys més.També va col·laborar com aperturista Juan Linares, lo Pinto.La canal es va popularitzar amb el nom de lo Pulguero (encara es pot veure el nom pintat a la base de la canal).
Hi ha una variant per l'esquerra, que passar prop d'un arbre oberta per Sergi Rosell i Xavier Florensa una freda nit de novembre de 1976.. Atenció a un pany de paret ataronjat on hi ha una via oberta amb burils que fa una mica de por de mirar i més de pujar. És la Directa de la SEAM oberta per Balcells i Charles al setembre de 1968 i que acaba amb un acrobàtic flanqueig a l'esquerra.
Segona tirada via Original:. 7 metres. 6 cintes. A1e.
Arribem al segon replà. Creix un molest esbarzer i caldria dur unes tisores de podar.
Tercera tirada via Original (opcional i no gaire recomanable): sortia per la canal, superant 3 metes de roca ben polida.Reunió en un arbust. S'escapa sortint per la barrancada girant a l'esquerra, passant per un collet que hi ha prop de l'agulla de l'Isard. Molt brut.
Però des d'aquest segon replà és millor agafar una tirada que surt per l'esquerra
Tercera tirada per la variant (no sabem qui ho va obrir):
18 metres - A1e - V 9 cintes. Pugem per un esperó. Els 5 primers metres es fan en artificial i després s'acaba en lliure havent de fer un petit flanqueig a la dreta.
Via reequipada per Lluís Olóndriz i Joan Ramon Segura de la SEAM del CELleida
juliol de 2012.CURIOSITAT:
A sota de l'agulla de l'Isard hi ha una barracota. En el temps que es va fer la carretera - algú em va dir el tren - en aquesta havia algunes donotes que donaven serveis sexuals als nombrosos treballadors que van obrir la carretera a pic i pala. Per això aquesta contrada és coneguda com les Bagasses (putes). ¿Perquè van triar els primers escaladors aquesta roca quan n'hi ha de millors?. No mal pensis. Les dades recollides aquí han estat aportades molt especialment per Mingo (moltes gràcies) encara que no sabem qui van ser els que van obrir la via Original l'any 1968.
DADA:
Al mes d'octubre farem una trobada per practicar/ensenyar al jovent l'artificial i a muntar rapels ja que és una paret ideal per fer practiques. Els que teniu canes us farà il·lusió de repetir aquesta vella via.
FITXA TÈCNICA:
Comarca: Noguera.
Dificultat: A1e - V
Temps d'escalada: 1 hora.
Temps d'aproximació: 100 metres.
Temps de descens: Ràpels instal·lats. 25 metres - 10 metres.
Llargada: 35 metres.
Material: Corda de 50 metres. 9 cintes, estreps.
Època recomanable: Tot l'any ja que dins de la canal toca l'ombra a l'estiu.
Tipus de roca: Calcària. Roca llimada pel pas de l'aigua.
Croquis i dades facilitades per Sergi Rosell 
Per aqui hem passat molta gent i difícilment sabrem qui va obrir la via, jo l'únic que sé és que la va obrir gent del Centre excursionista de Lleida l'abril del 1968, ja fa uns anyets. No m'estranya que els brils estiguin vellets
ResponEliminaApart de la via de l'espero, oberta pel Andreu Cots i LL.Melgosa l'agost del 72; de antigues hi ha la via del Rupi que va per la dreta i la van obrir el Ruppi i J. Solé el 22-08-71. Hi ha un altra via antiga que no sé massa per on va, però està molt aprop de l'orinal, és la directa Seam oberta per Balcells-Charles al setembre del 68.
ResponEliminaMingo, ets un crack. Ets una biblioteca amb peus de gat. Gràcies.
EliminaAmb el que dius la via del Rupi és una que hi ha a la dreta de l'original que acaba amb un flanqueig a l'esquerra que ja la recordo de quan jo era jove.
ResponEliminaLa directa SEAM pot ser la que hi ha a baix de tot i jo dic via Nica, o bé, la puja del primer repla per la franja ataronjada.
Hola J.R.
ResponEliminaAquesta piulada vostra m’ha arribat al anima. Com molt be diu lo nostre amic Mingo, molts de nosaltres ens vam iniciar en l’artificial en aquest bloc de paret. Jo, per exemple he fet quasi totes les vies que en aquell moment hi havia, a mes a mes, lo Xavier Florensa i jo vam obrir un nou tram des de la primera reunió sortint per l’esquerra del fantàstic canaló que surt a les vostres fotos. Cal dir que aquest canaló es deia “lo pulguero”, hi havia lo nom pintat al inici del llarg, i em sembla que el va obrir lo Miquel Farrús “lo bala” , lo Joan Linares “lo Pinto” i algú mes , però això seria millor que li preguntessis al Joan. La que no he fet es la de la esquerra , la Directa, ja que recordo que los burins estaven malament i a mes a mes es veu que tenia una sortida amb lliure que , segons los manolos d’aquella època, apretava de valent
Si que et puc dir que aquesta variant , que no se si encara existeix, (hi haure d’anar algun dia a comprovar-ho) la vam obrir de nit un Novembre del 76 amb un fred que pelava, no pas pel que picava ,que era jo, si no pel que assegurava que era lo Xavier. Recordo que vaig fer una sortida des de l’últim buril , amb lliure , cap a la dreta , a buscar la tolla de sortida del pulguero que no se com no em vaig fotre de cap , perquè allò era mes llis que l’ostia.
Em sembla que ara es pot fer amb lliure de dificultat, al llibre del Luichy tampoc hi ha referencia dels graus ni dels noms. El que si et puc dir es que en aquest bocí de paret hi he passat estones molt bones i a la barraca hi he dormit un munt de vegades, fins i tot a sobre del ciment de l’entrada per que dins era ple de gent
LO SERGI
Ei Sergi... m'agrada toca l'anima dels amics (cabró, no pas) però el que m'agrada més es recollir les batalletes d'aquells anys. Jo també vaig començar a escalar a la Paret de Pont.
ResponEliminaA la canaleta hi ha unes lletres pintades però pensava que posava Miguel... Ara ho arreglo. Li vaig posar el nom del Balilla per reconeixemnt. Ara es bo saber que també havia el Joan Linares (com tu el veus moltes vegades pregunta-li i ja em diràs més coses).
Avui mirant-me la Directa SEAM és tan dificil la sortida que pensava que no l'havien acabat ja que acaba de sobte o bé feien un flanguig molt bestia.
La pregunta és la via original de la paret dels Isards per on aniria pel Lo pulguero o la que vareu obrir vosaltres amb el Florensa??? i sobre tot qui va obrir el tram de baix???
Bones escalades.
Hola J.R. La via original es el pulguero i quan sorties a la tolla continuava els tres metres pulidets fins a l'arbre. Tal com posa la ressenya que t'he enviat, a l'esquerra hi havia la variant qu'et portaba fins al cim on hi havia un pitó, despres podies seguir per la cresta fins al cim del monolit, una mica trencat, pero eram joves i ja se sap.....
ResponEliminaOstres!, he entrat de casualitat i he reviscut els vells temps, la meva primera escalada a Terradets va ser al any 73 i com no!, a la via Pulguero. Felicito als reequipadors per la tasca feta, recuperant aquesta emblemática via i per la que ven segur hem pujat tots els escaladors veterans de la provincia.
ResponEliminaEncara que amb retard, vull aportar lo que sé sobre alguns dubtes en els itineraris: el canaló amb un buril superior de la primera tirada lo vaig obrir en solitari i encara no sé com, al novembre del 81 i amb el meu nom de guerra: Nica; no crec estigués obert, algú deia que s´ havia fet algun cop assegurat des de dalt. La burilada per la placa groga que surt del primer replà (directa SEAM) li deien també via del Tac ja que el aéri flanqueix de dalt es feia amb el ajut d´ un tac de fusta clavat a una visible fissura i que després va desaparèixer. Sempre em va captivar aquest itinerari i també el novembre del 81 vaig canviar tota la ferralla (burils mig trencats i xapes de filferros petades o a punt de petar) per burils i xapes noves (material de l´ època), repetint-la varis cops; un bong a la fissura, després del flanqueig reunió a muntar amb pitons i una tirada lliure de autoprotecció fins el cim, amb algun pas "curiós". De la resta de vies, al espero SEAM es tenia que ficar tot, no hi havia res. La primera tirada original de la Pulguero es feia poc per estar molt malmès el material i sempre pujavem per la de la dreta (no recordo a quina de les dos, hi havia un tub de ferro clavat a una fissura per ajudar a entrar al replà), també, en lloc de flanquejar, es pujava amb algun pitó fins un petit replà superior amb una savina per la reunió, es clar, després tocava baixar fins la reunió original. La curta canal llisa de sortida de la Pulguero es deia via d´escapament ja que quasi sempre es continuava per la variant i que també vaig allargar un xic amb pitons i burils. Finalment dir que també recordo una via que mai vaig intentar i no se si era un intent o arribava fins el cim i que sortia del sostre de la barracota, es veien burils i un tac de fusta. En fi, batalletes per recordar la historia d´ aquesta bonica agulla.
Nica.
Ondia Nica, quina sorpresa.
EliminaPerdona que et molesti però volia saber coses perquè un dia d'aquest volia escriure un article a la revista del CEL.
La gran pregunta que em queda pendent és qui va obrir el tram de baix. De moment no he donat la solució però ja sortirà.
Quin grau creus que és la teva canal V+??
Vols dir el teu nom? I d'on ets?
Hola Josep Maria:
EliminaHe vist el llibre de Collegats i veig que ets un dels primers escaladors de la zona... avui he anat a fer una via teva.
http://escaladaperatontos.blogspot.com.es/2013/05/espero-piru-caba-collegats.html
Hola Joan Ramón, ahir vaig intentar respondre però alguna cosa devia fer malament i no es va enviar, per tant lo torno a fer.En primer lloc perdoneu per no haver-me identificat, em dic Josep Mª Tunica i soc de La Pobla de Segur; vaig començar a escalar als 14 anys i dins de poc en faré 59, per tant he viscut l´ evolució de l´ escalada a les nostres contrades i em va fer il-lusió veure ressenyada la Pulguero, quant avui sembla no mes tenen importància les vies de grau extrem. Encara que vaig fen, no m´ aclareixo molt amb les noves graduacions, en aquell moment (81) a la via del canaló li vaig donar lo que dius: V+.
ResponEliminaSobre el nom dels aperturistes de la primera tirada original, sento no poder ajudar-te, alguncop coincidiem amb altres escaladors del Centre i de Balaguér, mes ningú en sabia res.
Salutacions.
Nica
Moltes gràcies Nica per les dades. No pateixis que al final descobrirem qui van ser els primers que van posar el primer buril a la paret. Es qüestió de paciència.
EliminaHola Nica, voldria parlar amb tu. Em podríes passar el teu telèfon o correu. Vull parlar sobre les primeres vies d'escalada que es van obrir a Collegats i crec que tu hi vas participar.
EliminaEl meu correu és carreteret@yahoo.es. Moltes gràcies