divendres, 28 de desembre de 2012

MONT-ROIG: VIA DEL CURSET



















El nom d'aquesta via ha fet que hagi estat molt poc considerada pels escaladors de Ponent. Però cal reconèixer que en aquell curset la devien de fer com darrera sortida ja que si la posen en començar alguns no haguessin tornat ja que no és una via per iniciar-se al món vertical. Té passos ben agradables amb força ambient. Quan a Sant Llorenç de Montgai fa boira és el moment ideal per pujar al Mont-roig perquè la majoria de les vegades dalt us farà sol.

La via fou oberta al novembre de 1991 per A. Iturbe, Pep Godoy i Jordi Marmolejo. Els dos darrers foren uns dels aperturistes més destacats de la zona. En Jordi encara ara ens sorprèn amb grans línies. El curiós del cas és que aquí van fer una "obra menor" i a més ho van protegir molt bé. Amb la qual cosa la gent "normal" podem fer una via seva, ja per això sol seria motiu per anar-hi.
Ens vam trobar amb una altra línia de parabolts que anava un parell de metres per la dreta - és la via Psicoclimb - que no enllaça amb la via del Curset. En arribar a la reunió, hi ha una altra variant que en lloc de pujar per l'esperó se'n va per l'esquerra. La via està descrita al blog dels Escalatroncs que amb tots els nostres respectes pel millor blog d'escalada però aquí no van seguir la via original sinó una variant i uns primers metres de la Psicoclimb.
Descripció de la via:
1ra tirada (35 m. - V, amb 10 assegurances: 1 parabolt, 7 espits i dos ponts de roca). Cal pujar per l'esquerra (IV) per una roca rogenca que dona nom a la muntanya per anar a buscar un diedre on trobarem les principals dificultats de tota la via (V) amb algun pas atlètic i tècnic. En sortir del diedre fem una flanqueig a l'esquerra (IV) força aeri fins arribar a un replà damunt d'una sabina on instal·lem la reunió.
2na tirada (30 m - V amb 10 assegurances: 6 espits i quatre ponts de roca). Cal pujar un llom (IV) i enfrontar-se decididament amb una placa (V) tot resseguint un esperó.La variant surt per l'esquerra, la retrobarem a la carena uns metres a l'esquerra amb una instal·lació de la reunió.Pugem pel contrafort (IV) i després ens trobem amb una altra plaça polida per on puja la via (V) encara que cal tenir present que dalt hi ha molt més cantó del que podíem sommiar.
Descens:
Des de la reunió baixem uns metres i trobem el camí que va paral·lel a la carena i el seguim cap a la dreta.
5 min. Arribem al coll de Porta on trobem la pista que seguim per la dreta, passant per sota de la via i dels cinglers de la Pala Alta.
20 min. Prenem el trencall a l'esquerra cap a l'aparcament.
24 min. Aparcament.

Accés:
Travessem el poble de Vilanova de la Sal i a la sortida trobem un cartell cap a l'ermita de Montalegre que anem seguint deixant a l'esquerra la pista que baixa a l'estació de trens. A totes les cruïlles anem trobant un cartell indicatiu.Anem per la pista principal.
4,8 km. Deixem un trencall a la esquerra que puja a l'ermita. Nosaltres anem rectes. La pista empitjora.
5 km. Aparcament a la dreta en un revolt molt marcat. Si teniu un vehicle tot terreny, o no us estimeu gaire el vostre cotxe, podeu seguir la pista fins al coll de Porta, passada ja la via.
Aproximació:
A l'extrem de l'aparcament surt un corriol que anem seguint fins sortir a la pista (5 min) i la seguint passant per sota dels impressionants cingles de la Pala Alta de Mont-roig.
23 min. Observem la darrera canal del cingle que puja fins la carena cimal i deixem la pista i ens enfilem muntanya amunt. El carrerany surt uns metres abans d'un cartell de cotó de caça foradat pels trets. Pujada ferma amb alguna fita.
30 min. Ens situem a peu de paret a l'esquerra de la canal amb una fita destacada. Trobem un parabolt - després seran espits - i no confondre's amb la línia de la Psicoclimb que puja amb parabolts. Si mirem atentament podem veure des d'avall unes cinc assegurances. Els primers trams tenen una tonalitat rogenca. Color de roca molt habitual a la paret que acaba donant nom a la muntanya especialment quan es pon el sol.


FITXA TÈCNICA:
Dificultat: V (V- obligat, si fem anar algun A0).
Desnivell: 65 metres.
Temps d'escalada: 2 hores .
Temps d'aproximació: 30 minuts.
Temps de descens: 34 min.
Material: 10 cintes exprés, vagues per canviar alss ponts de roca i reunions.
Roca: Calcària de bona qualitat, més del que pot semblar a primer cop d'ull.
Orientació: Sud.
La via fou oberta al novembre de 1991 per A. Iturbe, Pep Godoy i Jordi Marmolejo
Observacions: La via està molt ben equipada.




2 comentaris:

  1. bona esta, si un dia puju al Montroig serà per aquí!!!!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Home, per pujar al Mont-roig hi ha un camí molt bonic... però si vols tirar de braços és una bona solució.

      Elimina