UNA GRAN CLÀSSICA: VIA BADALONA A LA GORRA FRIGI

La via Badalona al Gorro Frigi hauria de ser una via que no hauria de faltar al carnet d'escalades dels que ens agrada escalar.
És una via que manté força l'esperit d'una època en que va arribar a ser una llegenda. És una via de navegació, cal anar buscant les assegurances que són les "justes". Altres vies l'han trepitjat, tothom va a fer la via del Carles, amb més ferralla, i amb la Màgic Line comparteix una tirada. Abaix, si no matines gaire, cal fer cua i demanar número per sortir.
Diuen que l'any 1920 Lluís Estasen va pujar per primer cop a aquesta agulla i es va considerar la primera ascensió amb dificultat a Catalunya. Anys més tard feia la via al Pedraforca i a l'Encantat Petit que estan considerades les primeres vies d'escalada a Catalunya.
La Via Badalona fou oberta per J. Casas, A. Muñoz i J. Estrada al juny de 1956. Va seguint els punts febles de la paret i no li importa fer flanqueigs a un costat o a un altre per sortejar el millor possible les dificultats.
La seva encaració est fa una bona via d'escalada de matí a l'hivern i una volta alternativa de tarda a l'estiu.

Vam pujar el 9 de març i el meu company de cordada en Lluís Olóndriz feia 59 anys. Felicitats de tot cor i agrair-li la seva inestimable amistat.

Descripció de la via:
1ra tirada: (III+ - 45 m. 5 assegurances). Busquem la via de Carles, amb uns parabolts verds despintats. A la dreta a uns 10 metres té una creu. Agafem el primer parabolt de la via Carles i tirem amunt, una mica a l'esquerra, per buscar una escletxa horitzontal on hi ha un pont de roca i iniciem un llarg flanqueig a l'esquerra per anar a buscar una balma on muntarem la reunió. En aquest exposat flanqueig trobarem tres espits de vies que passen perpendiculars. Totes les reunions estan amb doble parabolt i equipades per rapelar.

2na tirada: (IV - 20 metres 2 assegurances). Sortim per l'esquerra de la balma planejant i aviat trobem un espit, Pugem una mica més a l'esquerra. Anem pujant fins trobar un altre. Anem a pujar a la balma de l'esquerra on hi ha la reunió. Un dia vam anar a la cova de la dreta i vam trobar la reunió muntada en dos burils de xapes recuperables, o sigui millor anar a l'esquerra. Algunes cordades Enllacen aquesta tirada amb l'anterior.
3ra tirada: (IV+ - 25 metres - 2 assegurances). Sortim per la dreta de la cova i amunt. Poc després, a mà esquerra trobem una assegurança. Damunt tenim una característica placa. Passarem per damunt. Fa uns 40 anys algú va dir que qualsevol dia cauria però de moment aguanta. També serà mala sort que caigui el dia que passeu per allí. Com hi ha poques assegurances algú posa un friend al peu de la "laja"per anar més segur. És una tirada molt agraïda i mantinguda. Fem la reunió uns 3 metres damunt de la placa.
4ta tirada: (IV+ - V- - 25 metres - 4 assegurances). En aquesta tirada coincidim amb la Màgic Line, circumstància que cal tenir em compte si hi ha escaladors que l'estan fent. Ens encarem cap a uns petits desploms (IV+). Hi ha una assegurança en iniciar el pas que el protegeix. Hi ha bones preses per les mans (V-) - els alts tenim aquí una mica de avantatja. Pugem a una mena de llaví i anem un metre a l'esquerra on trobem una altra assegurança i sortim amunt. El mur perd aviat verticalitat.
5na tirada: (IV+ - 45 metres - 6 assegurances). Superem un primer mur amb molt bona presa i aviat la paret s'aplana. Anem cap a la dreta. Aviat travessem la via del Carles. Més a la dreta tenim la reunió del Water (que és optativa on hi ha un munt de parabolts ja que es troben diverses vies).. La veritat és que la temptació de pujar per la via del Carles és superior a les nostres forces ja que aquí es van trobant parabolts que són d'agrair i deixem a un metre la línia original de la Badalona, amb només 3 assegurances en 45 metres. Passem un superb "camp de patates" molt agraït, costa de creure que aquests còdols aguantin el nostre pes. Quan em vaig a dormir somnio una tirada com aquesta amb tants "bolos".
6na tirada: (III - 45 metres - 2 assegurances). Aquesta reunió és comú a la Badalona i la Carles. Seguim amunt per una mena d'aresta plana fins arribar a la visera del gorro on trobem un parabolt verd (de la Carles) que ens deixa per la dreta i vorejant la visera trobem un altre parabolt groc (de l'Opera Prima) i sortim al cap de la Gorra Frigi (1152 m.) i aprofitem la reunió de l'Opera Prima.
Dalt de l'agulla trobem una creu i una impressionant vista sobre el monestir.

Descens:
Seguim alguna fita i aviat trobem un cable i trams de cadena que ens duen al coll entre la Gorra i la Magdalena Superior. Hi ha trams que estan molt gastats pel pas d'excursionistes. Del coll prenem un corriol pendent que ens davalla fins al camí d'inici (20 min). Abans d'arribar a l'estació del funicular trobem el camí que davalla cap a l'ermita de Santa Anna,    les escales de pas del Frances i el Monestir (45 minuts més). També podeu baixar pel vessant de llevant al monestir per l'esmita de sant Miquel (45 min.) des del funicular.

Aproximació:
La forma més còmoda és des del Monestir prendre el funicular de sant Joan i preneu el camí de sant Jeroni. Travesseu les Magdalenes i en 5 minuts ja esteu al peu del Gorro Frigi.

FITXA TÈCNICA:
Dificultat: MD- 

Desnivell: 200 metres. 

Temps d'aproximació: 5 minuts (amb el funicular).

Temps de descens: 1 h 10 min. 
Grau d'exposició: MIg.
Material: 5 cintes exprés i reunions.

Roca: Conglomerada, sorprenent bona.

Orientació: Est. Al matí a l'hivern i a la tarda a l'estiu.
Via oberta per: J: Casas, A. Muñoz i J. Estrada al juny de 1956