VIA OPTIMA PER L'ESTIU

Feia dies que teniem aquesta via mirada però amb molt d'encert vam creure que era una via d'estiu a la Gorra Frigi, així que hem esperat que arribi la calor ... i a por ella. És una via disfrutona on sols han de patir per escalar - i mirar algun còdol que es mou, però això ja us ho comentarem després. Molts ja coneixeu les vies del Santum Santorum Guillem Arias que treballa per la seva jubilació i pel nostre plaer. El problema es tenir 16 cintes per assegurar les tirades.

 Descripció de la via:
1ra tirada (V - 16 parabolts - 35 m.). Sortim a tocar d'un boix d'uns 4 metres que ens pot ajudar en un primer moment. El mur és vertical, potser hi ha algun V+ però també hi ha la temptació de fer un A0. Als 10 metres baixa el pendent i la dificultat. Anem seguint els parabolts pintats de groc.
2na tirada (IV- - 11 parabolts - 45 m.). Comencem amb un flanqueig a la dreta, superem un muret (IV-)  i tirem amunt per una placa amb poc compromís (III).
3ra tirada (IV - 15 parabolts - 30 metres). Ara sortim per l'esquerra. El primer parabolt no es veu de la reunió fins haver fet un parell de passos. Aviat entrem a una canal "podrida" encara que és una via que ha estat molt repetida i cal mirar no quina és la millor presa sinó quina és la més segura. Si dubte sempre teniu el parabolt per agafar-vos amb seguretat.

4ta tirada (IV+ - IV - 13 parabolts - 30 metres). Comencem amb un mur exigent (IV+) però aviat perd verticalitat i baixa de nou el grau. Anem per un camp de patates agradable amb presa per tot arreu. Dalt hi ha un petit mur no tant sòlid però es deixa fer. La reunió-cim està a l'esquerra però és millor revoltar per la dreta ja que els darrers metres estan desfets. Ja heu arribat a una de les agulles més emblemàtiques de Montserrat i que no ha de faltar a cap carnet d'escalador montserratí.
Descens:
Seguim alguna fita i aviat trobem un cable i trams de cadena que ens duen al coll entre la Gorra i la Magdalena Superior. Hi ha trams que estan molt gastats pel pas d'excursionistes. Del coll prenem un corriol pendent que ens davalla fins al camí principal (20 min). Abans d'arribar a l'estació del funicular trobem el camí que davalla cap a l'ermita de Santa Anna,    les escales de pas del Frances i el Monestir (45 minuts més). També podeu baixar pel vessant de llevant al monestir per l'esmita de sant Miquel (45 min.) des del funicular.

Aproximació:
Des del funicular de Sant Joan prenem el camí cap a Sant Jeroni. Passem per la base de les Magdalenes i el Gorro Frigi.
15 min. Hem revoltat la base dels Gorros, passem un collet, i per l'esquerra surt un corriol poc evident (hi ha una fita petita). Deixem el camí principal i tirem amunt.
17 min. Arribem a un coll. Cal descendir ara per una lleixa rocosa i pendent uns 40 metres. A l'esquerra al peu d'un destacat boix hi ha el primer parabolt groc, marca inconfusible de les vies de Guillem Arias. El boix ens pot ajudar en els primers passos verticals.

FITXA TÈCNICA
Dificultat: V
Desnivell: 140 metres. 
Temps d'aproximació: 18 min.
Grau d'exposició: Baix.
Material: 16 cintes exprés i reunions. 
Roca: Conglomerada. Bona menys en la tercera tirada on està podrida i cal anar amb compte. Com hi ha força parabolts està permès fer A0.
Orientació: Oest. Ideal per fer a primera hora del matí a l'estiu (o a la tarda d'hivern)
Via equipada per Guillem Arias l'agost de 2012.
Temps de descens: 20 min. fins al camí principal.