dissabte, 31 d’agost de 2013

EL MEU ORGULL A L'URRIELLU


Tots els muntanyencs alguna vegada hem somiat en escalar el Naranjo de Bulnes o Picu Urriellu. Les seves parets transpiren grans gestes de la història de l'alpinisme. Si esteu una mica acostumats a escalar no us serà gaire difícil ja que té una via accessible, però no fàcil. És la via Directa de los Hermanos Martínez. La via no està protegida. Només les reunions estan amb parabolts amb anelles per rapelar i cadena. Segurament perquè els guies es puguin guanyar la vida portant als seus clients (320 euros per parella). Així a equipar la via amb friends us toca encara que hi ha moltes possibilitats. Roca immillorable, potser a baix una mica polida pel pas de tants escaladors. Sigueu puntuals ja que pot haver fàcilment cua al peu de la via. Els guies s'aixequen a les 6 del matí al refugi encara que l'esmorzar el serveixen a la resta de mortals a partir de les 7.
Els caps de setmana es veu que hi ha aglomeracions. No us oblideu el casc ja que de l'anfiteatre pot caure pedruscall.

 
Descripció de la via:
Ens situem al mig de la paret sud. A la dreta queda uns sostres groguencs - on hi ha un parabot perdut.
La via comença uns metres a l'esquerra. Dalt hi ha un nínxol on es munta la primera reunió.
1ra tirada (V- - 15 metres): Es puja per una fissura, uns metres més amunt trobem uns "canalizos" i després anem a la dreta a buscar la reunió.
2n tirada (IV+ - 40 metres - 4 claus i dos pont de roca): Sortim per la dreta. Damunt hi ha un altre parabolt, però ni cas. Anem a buscar una canal per on pugem. A la dreta, en una llastra, hi ha una reunió amb un cable vell, no és de la nostra via. Nosaltres anem amunt fins arribar a una ampla repisa. A l'esquerra hi ha la reunió de la via Víctor que té una dificultat igual que la nostra però sembla ser que els guies no fan anar per evitar els flanqueigs.
3ra tirada (IV - 25 metres): Damunt nostre hi ha dues canals. La Víctor va per l'esquerra per on escalem però aviat anem a buscar la canal de la dreta. A la part de dalt, a la dreta,  trobem la propera reunió en un replà.
4ta tirada (IV+ - 35 metres): Pugem per la canal i una mica més enllà ens anem cap als "canalizos" o tubos d'organo característics. Ens hi cap prou bé el peu però, alerta, pot quedar encallat. Al mig vam veure un tac de fusta. Ja estem a l'Amfiteatre.
5na tirada (III- - 45 metres): La placa es tomba, anem a 4 grapes anant a buscar els "canalizos" i procurant no passar per on baixen els que rapelen.
Ara anem a l'esquerra a buscar una canal que ens durà a la cresta principal i a la esquerra arribem al cim de l'Urriellu (2519 m.). Aquí dalt vam coincidir amb Bernabé Aguirre que ja porta 560 ascensions al Naranco. Es coneix les parets com la palma de la mà. És tota una institució ... ens va fer molta il·lusió trobar-lo al cim.
Descens:
Trobem la instal·lació de ràpels en la mateixa línia que la via. Des la reunió 4 ens podem saltar la 3 (amb cordes de 60 m.) i de la 2 ja podem arribar a la base de la paret. Per tornar al refugi caldrà posar 50 minuts.
Accés: Abans d'arribar al poble de Sotres hi ha un trencall que surt en un marcat revolt. Als pocs metres es bifurca. Recte va al port d'Aliva, però nosaltres anem a la dreta. Hi ha algun revolt dret però la pista de terra està en bon estat.
Al peu del coll de Pandebano (1224 m.) hi ha un aparcament que generalment està ple i cal deixar el cotxe per les vores.
Aquí prenem un marc sender que passa pel refugi-bar de la Teresona i ens duu en unes 2 hores al refugi d'Urriellu (1960 m.).
Aproximació: Sortim del refugi pel camí molt marcat que surt de la font cap a la canal de la Celada que forma un curiós jou. Anem voltant la paret del Naranjo - forta pujada fins al coll de la Celada i ens encarem cap a la paret. Arribem primer a les vies de l'est i anem girant cap a l'esquerra. Cal posar una hora llarga de pujada.
FITXA TÈCNICA
Dificultat: D+  (pas de V-)

Desnivell: 160 metres més 200 de trepada fins al cim.

Temps d'aproximació: 1 h 
Temps de descens: 50 minuts sense comptar els ràpels.
Grau d'exposició: Mig.

Via pràcticament desequipada. Totes reunions muntades per rapelar.
Material: 8 cintes, friends i reunions. 
Roca: Calcària excepcionalment bona.
Orientació: Sud.

Via oberta per: Els guies Alfonso Martínez i el seu germà Juan Tomàs amb 6 clients el 13 d'agost de 1944.

Si la via està molt plena es pot pujar per la via Víctor de dificultat assemblada. Està a l'esquerra de la Directa Sur.

1 comentari:

  1. La vam pujar la Marian i jo un juny fa anys més sols que la una.

    ResponElimina