Passa al contingut principal

GRA DE GRANIT: ROCA VIVA

El granit té una textura de roca totalment diferent al conglomerat i al calcari. Per això quan, després d'un any, tornem a agafar-nos-hi  fruïm del seu to , del seu gra, de la seva agressivitat, de l'adherència ... Segurament és la roca més salvatge.
Roca Viva al pic de la  Solana del Llauset. És una via per iniciar-se en aquest toc. L'ambient meravellós. La veritat és que a dos metres de la via sempre és pot anar pràcticament caminant. Sols els parabolts ens obliguen a anar a buscar el grau. Hi ha altres vies properes, veure croquis.

 Descripció de la via:
1ra tirada (IV - 55 metres - 4 parabolts): Baixem a l'extrem inferior de la paret per on puja un contrafort (teníem prop una congesta de neu) i pugem per una placa coberta de liquen sec. De fet, practicament no toquem la roca sinó liquen però serveix per anar adaptant-nos.
2na tirada (III - 50 metres - 1 parabolt): Es tracta d'un llarg de transició. Comencem amb una placa tombada - a 4 grapes - (III) i després podem anar caminant per la dreta per l'herba però millor per uns blocs caiguts. El Luichi marca un pas de IV+ perquè puja per una canaleta d'un bolc, que tampoc cal. Després de la placa tombada inicial hem passat pel camí d'anada on podem deixar perfectament les motxilles.

3ra tirada (IV - IV+ - 50 metres - dos parabolts): Pugem per una placa amb adherència (IV). Damunt tenim un sostre, ens dirigim a la dreta per anar a buscar una canal fins que trobem un parabolt a l'esquerra i abandonem la canal per pujar per una rampa (IV+). La reunió està més a l'esquerra. És el llarg més mantingut.
4a tirada: (IV+ - V - IV+ - 50 metres - 4 parabolts):. Anem enllaçant plaques amb adherència. Al mig en trobem una on hi ha la màxima dificultat de la via però perfectament protegida per dos parabolts seguits (V). La reunió està una mica a la dreta. Caminant també pujaríeu per l'herba.
5na tirada (IV- - 50 metres - 4 parabolts): Sortim per un esperó, dalt travessem una canal d'herba i veiem a la dreta un parabolts cap on ens dirigim. Tirem amunt cercant el màxim de roca, mirant d'evitar l'herbassar als peus de gat.
6na tirada (III- - 55 metres - net): Anem a buscar la cresta cimal i anem pujant entre blocs. Hem d'anar posant bagues llargues a les roques per protegir sense dificultat la tirada que ens mena a l'abanscim de la punta SE del pic de la Solana de Llauset.
Descens:
Baixem per una costeruda canal cap a un collet, a la dreta, Uns 50 metres avall, a l'esquerra, hi ha una instal·lació de ràpel de 25 metres. Continuem baixant seguint les fites i passem pel segon llarg de la via (on nosaltres vam deixar les motxilles) i prenem el camí d'anada.
En una hora estem un altre cop a l'aparcament de la presa de Llauset. També podríem baixar per la cresta cap al coll 'Anglios però amb compte (veure Cresta de la Solana de Llauset) en sentit invers)
Aproximació:
De l'aparcament (2232 m.) ens encarem cap a l'altre túnel que travessem. Només sortim trobem un cartell en una bifurcació de pistes que ens indica que per anar a la collada d'Anglios hem d'anar a la dreta (Gr-11 i S10). Tornarem en acabar l'excursió per l'esquerra vorejant el llac.
5 min. Abandonem la pista i prenem un corriol costerut que surt a l'esquerra (cartell) que puja per un rierol. Pugem per unes escales.
Anem traçant ziga-zagues.
11 min. Trobem uns passamans en un flanqueig a l'esquerra.
39 min. Coronem la collada d'Anglios (2247 m.) amb una excepcional visió sobre la vall homònima. Està situat entre la cresta del tuc de la Solana i el pic dels Bous. 
(text tret del meu blog excursionista Excursions del Joan Ramon).
Situats en el coll tirem uns metres amunt, seguint unes fites que travessen una tartera, ens encarem cap a un marcat contrafort que davalla del primer cim de la cresta de la Solana. Anem majoritàriament planejant.
1 h Passem per la segona tirada de Roca Viva (on vam deixar les motxilles). Observem sota un parabolt en una llastra llisa i tombada i més avall la primera reunió.  Continuem per la feixa fins poder baixar i retornar fins al punt més baix del mur.
1 h 10 min. Inici de la via.  Sota nostra havia una congesta de neu.
Accés:
En el poble d'Aneto en la carretera que puja a la Vall d'Aran a mà dreta prenem una pista asfaltada d'uns 11 km. oberta per la construcció de la pressa de Llauset
FITXA TÈCNICA
Dificultat: D+  (pas de V)

Desnivell: 310 metres. 
Temps d'aproximació: 1 h 10 minuts.
Temps de descens: 1 hora Ràpel de 25 metres.
Grau d'exposició: Mig.

Via semiequipada.
Material: 8 cintes, bagues llargues i reunions. Recomanable dur també friends i tascons ja que la protecció és la mínima.
Roca: Granit. En la part inferior amb liquen. Algun tram herbós.
Orientació: Nord-est

Via oberta per: Jean Michel Arizon, Dani Martín, Lisi Roig i Luís Alfonso, a l'octubre del 2004.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

ESCALADA ESPORTIVA AL SECTOR DEL MIRADOR DEL MONTSEC

  L'Albert Cortés em passa una ressenya d'un sector que està equipant. Hi ha multitud de vies d'escalades de dificultat, però em diu que ha obert un tram de vies "fàcils". El seu pare, el  Mestre Manel Cortés -   qui millor coneixia el Montsec i que recentment ens ha deixat, - sempre li deia que no equipava mai vies accessibles als escaladors mediocres com nosaltres. El sector  Mirador del Montsec  es troba en les cingleres meridionals properes a la carena del Montsec de Rúbies, més exactament prop del Puig Ramader . És un racó idíl·lic, ideal pels dies de boira a Lleida. Aquí dalt hi deu de fer solet. Tranquil·litat total. No crec que us molesti l'acumulació d'escaladors. La roca és una meravella; té unes regletes horitzontals que enamoren. Escalada en molts moments d'adherència. Equipament molt amable. Tot pensat per fruir... però Però cal caminar per arribar-hi. Accés : A Vilanova de Meià agafem la carretera que ens duu a Llimiana (L-913). En el km

PLAER ENTRE FAIGs: ESPERÓ DELS LLOPS

Fer l'Esperó dels Llops al Puigsacalm és una excursió que culmina amb una brillant escalada, o una brillant escalada que culmina en una excursió... Com la roca no es gaire bona, els aperturistes van decidir reforçar-ho amb força parabolts i donar total seguretat a l'escalada. Ha quedat una via poc exigent a nivell de grau (V/A0) però és una línia d'una lògica espatarrant. He de reconèixer que hi ha passos que són més forts que el meu nivell però amb les assegurances a mà es fa molt bé. Si us agrada caminar per fagedes i grimpar amb seguretat aquesta és la vostra via.Si us agrada escalar a peu de cotxe, deixeu-ho per un altre. He vist algun blog que pugen de Joanetes pels camins dels Ganxos. No error, és millor començar la sortida des del coll de Bracons, us estalvieu més de 500 metres de desnivell. Descripció de la via : 1a tirada (IV - 20 metres - 3 parabolts): Des de terra estant veiem ja els tres parabolts. Cal pujar un mur amb força canto fins arribar a la part al

ESCALADA ESPORTIVA: SECTOR L'INDRET (CUBELLS)

M'arriba per whatsapp que han obert un nou sector d'escalada esportiva a Cubells. L'han anomenat l'Indret i com ús podeu imaginar vaig a posar-hi el nas. Primer de tot, té la particularitat que està encarat al sud per la qual cosa, si no hi ha boira, és ideal per fer a l'hivern. L'equipament de les vies és molt correcte i un paratge per fruir. Hi ha vies de tots els nivells, començant per IV fins a 7a. Veig que ha estat equipat per: Eloi Romagosa, Oriol Segura, Cosin i Ramon Solé. Com arribar-hi : Ens situem a Cubells i agafem la carretera asfaltada que va Camarasa. 0,9 km Agafem un trencall a la dreta. De fet ja es veu la paret i ens podem orientar amb facilitat. 1,2 km. Cruïlla de camins. Continuem recte, sense anar a la dreta. 1,7 km. Aparquem. Agafem un corriol que inicialment travessem un camp.10 min. Ens situem a peu de paret.