VARIANT ANONIMA D'ACCÉS VIA JOPUMA AL PURO

Croquis tret del llibre
Escaldes en la Noguera

Ja ho deia la cançó de la Plateria: La vida té da sorpresas ... Ara que el Puro s'ha posat de moda i s'han obert una munió de noves vies... resulta que trobem uns parabolts "desconeguts" que marquen una variant d'accés a la via JOPUMA que és la via clàssica que ofereix un llarg prou atractiu i de dificultat moderada seguint l'esperit de la via oberta l'any 1962 i que actualment resta poc freqüentada. Perquè els escaladors no hi van??? Doncs perquè és una via fàcil però està poc protegida ... en el seu moment els manolos de Lleida van posar parabolts però prou separats. Ara cal anar posant algun fissurer (millors que friends)  - que es poden posar amb facilitat - per acabar de protegir la via però si sou valents no cal posar-hi res ja que el grau es baix.
La variant puja per un esperó a l'esquerra de la canal que separa l'agulla del Puro i la paret.
Descripció de la via:
1ra tirada (III+ - IV+ - IV - 25 m. - 5 parabolts): Muntem R0 al final de la cadena i travessem la canal terrosa - no cal tocar-la - i anem a buscar un marcat contrafort on hi ha el primer parabolt. Anem pujant pel contrafort amb un parabolt que ens queda a l'esquerra (III+). La paret s'adreça. A la dreta hi ha un fissura per on hem de pujar (recomanable un fissurer) per on pugem. Dalt hi ha un parabolt però quan xapem ja hem superat la dificultat (IV+). Anem a l'esquerra fins al cantell de l'aresta i tirem amunt. No veiem el parabolt fins que estem damunt. Ara pugem per un mur molt agradable amb bona presa (IV). Com deia el company faríem 300 metres com aquests.Arribem a l'inici de la via Jopuma.
2n tirada (IV - 25 m. - 3 parabots i un pont de roca a la sortida): Pugem sense gaires assegurances per una mena d'aresta fins una sabina on hi ha la reunió. Aquí a la sabina podem veure a la dreta que hi ha un arbre. Per aquí pujava la via original que van fer en Manel Cortés, Víctor Luque i M. Mallol a l'agost de 1962 que van arribar fins al peu del collet entre l'agulla i la paret i des d'allí van flanquejar a l'esquerra a sortir uns metres damunt de la sabina.

3ra tirada (IV - V- - IV + - 35 m. - 5 parabolts i un pont de roca): Sortim per l'esquerra i tirem amunt cap a  una petita agulla que sobresurt de la paret (dos parabolts). A l'esquerra puja la via de Festa Viquinga que passa per l'esquerra de l'agulla. Nosaltres anem per la dreta. Al peu de l'agulleta (una roca) hi ha una reunió instal·lada recentment. Es puja dalt de l'agulla. Algú em va dir que es movia... i que ja els primers secessionistes van dir que algun dia cauria però d'això ja fa 51 anys. De l'agulleta anem a la paret i ja  trobem els parabolts de la Festa Vikinga. De fet la via no pujava per l'aresta com aresta - tram aeri i molt bonic - sinó que pujava pel centre de la placa fins al cim.

Descens:
Cal muntar un ràpel de 55 metres per on hem pujat. Alerta amb el nus de sortida que no queda dins de la roca i ens situem a peu de via Jopuma. El millor és anar un parell de metres, per una replà, a l'esquerra per anar a buscar la línea de ràpels de la variant d'accés de Juan Gutierrez i en un altre ràpel de 30 metres ens situem a peu del Puro. Baixem pel bosc a anar a buscar la central de Camarasa.
Aproximació: 
A Camarasa prenem la carretera C-13 en direcció nord. Als dos quilòmetres trobem el pont de l'Illa o del Pastor sobre el Segre. No cal travessar-lo sinó que prenen la carretera estreta en direcció a la Central de Camarasa (no hi ha cap cartell). Als dos quilòmetres, després de vorejar el riu, arribem a l'entrada de la Central, on hi ha un aparcament. Indret conegut com el Dispensari.

Accés: Prenem un senderó costerut que surt a la vora d'un plataner amb una marca de color verd. Als 2 minuts arribem al peu de l'agulla del Puro. Anem a la dreta. Poc després trobem un passamà que gira a l'esquerra. Als pocs metres passem per darrer d'un boix que ens servirà de R0. Sota nostra passa la canal que separa el Puro i la paret que no trepitgem ja que davant tenim el primer parabolt en un marcat contrafort.
FITXA TÈCNICA: 
Dificultat: D+ 
Desnivell: 80 metres. 

Temps d'aproximació: 4 minuts.

Temps de descens: 2  miuts. Ràpel de 55 i 30 metres.
Grau d'exposició: Mig.
Via pàcticament equipada.
Material: 6 cintes i  reunions. En algun indret les assegurances allunyen una mica i es pot protegir amb fissures o friends.
Roca: Calcària.
Orientació: Oest. Matí ombra i a la tarda sol.
Via oberta per: A. Jover, J. Puig i J. Martínez el 24 de setembre de 1972. La via original dels primers ascensionistes va quedar abandonada i la via JOPUMA va esdevenir la normal.
Moltes agulles de la zona foren batejades amb noms d'altres agulles rellevants, en Manel Cortés em va explicar que li van posar Puro perquè els hi recordava el Puro de Riglos paral·lel a la paret (¿?)
La variant d'entrada que aquí expliquem ens és desconegut qui fou que la va fer/equipar, encara que té un traçat molt lògic i podria ser que antigament ja es fes anar per accedir a l'inici de la JOPUMA.