REGUST VIA ANGLADA - GUILLEMON: LA DIAGONAL DE TERRADETS


Avui he tornat a la via amb en Manel Solís, un dels millors escaladors del CEL, no havia fet mai cordada amb tan il·lustre personatge però ha estat un autèntic plaer.

va decidir treure'ls quan els aperturistes havien donat el vistiplau. Ara s'escala poc, si estigues equipada potser la faria molta més gent.
La via busca sempre la lògica del pas més senzill.
1r llarg (III - IV - 50 metres . net): Ens situem a peu de via, en el punt més dèbil de la paret, i comencem a escalar. Primer per una placa fins ficar-nos en un diedre a l'esquerra per on sortim de la paret. El llarg està net però hi ha força savines que podem encintar. Davant teníem una cordada que l'ha volgut pujar sense encordar-se, ja que sembla fàcil però al tram final han decidit lligar-se ja que hi ha algun pas amb reguts de IV+. Fem la reunió en una savina.
Anem caminant uns 150 metres pel Jardinet, fins a l'altre extrem.
2n llarg (III - III+ - 55 metres - un buril i un pont de roca). Sortim per una feixa molt agradable (III) tot flanquejant la paret. Arribem a una canal que obviem. Pugem uns metres i continuem flanquejant a l'esquerra fins arribar a una savina. Tram perdedor però sense dificultats especials. La cordada del davant ha pujat per la canal i no crec que hagin tingut cap mena de problema.Alerta en altres ressenyes he vist que fan una reunió més.
![]() |
Feixa segon llarg |
4rt llarg (IV - IV+ - 40 metres - dos claus): Anem pujant amb una tendència a la dreta (IV). Trobem un clau i poc després un pas que em fa pensar com agafar-me (IV+). Més amunt pugem per un canal (IV). Arribem a un ressalt on fem reunió amb comoditat.

6è llarg (IV+ - V/V+ - 45 metres - 2 parabolts - 2 burils sense xapa - 2 claus): Estem en el llarg clau de la via.
Sortim uns 4 metres a l'esquerra de la savina i anem pujant (IV+) i comencem un llarg flanqueig que passa per damunt de la reunió (V). El flanqueig acaba amb un pas aeri per entrar a un diedre (V+) per on anem pujant fins arribar a una reunió més estreta. Alerta, si sou tres.

La via tira a la dreta i amunt prop de la diagonal ara més oberta, encara que molts prefereixen pujar per les darreres tirades de la via Vidal - Farreny.
Nosaltres - de fet jo, ja que el Manel volia tirar amunt - decidim baixar per la feixa.
Descens:
Anem seguint la feixa avall. És una curiositat geològica natural que és sorprenent. Anem travessant totes les vies.

Accés:
Prenem la carretera C-13 de Balaguer a Tremp. Podem aparcar a la font de les Bagasses (cartell), o bé, provar sort al petit aparcament que hi ha abans del pont medieval uns 300 metres més enllà de la font.
Aproximació:
Travessem el riu i prenem un camí que hi ha a la dreta, aprofitant un parell de passamans. Sortim a la via del tren i anem a la dreta. Travessem un túnel i el remuntem per la dreta fins situar-nos a peu de via que puja pel punt feble de la paret que forma una Jardí després de la primera reunió.
![]() |
Llarg clau de la via, ja en el diedre. |
Dificultat: MD amb passos de V+
Desnivell: 300 metres.
Temps d'aproximació: 8 min.
Temps de descens: 35 min.
Grau d'exposició: Mitja
Via desequipada. Segon i tercer llarg perdedors.
Material: 8 cintes llargues, bagues per encintar savines i reunions. Joc de friends imprescindible.

Orientació: Sud.
Via oberta per la mítica cordada Angalda - Guillemon l'any 1959
Hombre J.R. , jo tambe la vaig escalar amb lo Primi, la diferencia es que el llarg mes dur despres del vermut m'el vaig currar jo de primer. No era un mal tipo , crec que el mon d'on venia no l'ajudava gaire, estaba molt fort, jo l'hi vaig vere fer el primer llarg de la normal de l'isard amb A0 de xapa a xapa amb bloqueig de braç. Tot un personatge
ResponEliminaHola Gran Gall, jo no vaig tenir més contactes amb el Primi - i no sé pas que fa ara - ja que no vaig freqüentar gaire més l'ambient de l'estació de tren de Cellers. Ara a nosaltres ens va putejar... avui en dia amb els legalismes "estupits" li cauria un puro per enganyar a dos babaus amb 14 anys. Estic segur Sergi que quan et vas posar a la Diagonal no era la teva primera escalada.
EliminaCrec que lo Primi es mort i.. no, no era la primera escalada , pero casi
EliminaSí, curiós personatge el Primi, més proper a delinqüent habitual que a una altra cosa, han passat tants anys... no sé que van ser d'ell però crec que era d'aquells personatges que no acostumen a arribar a vells.
ResponEliminaDe ben segur que ara l'Anglada, després del pas dels talibans, deu d'estar més desequipada que abans. Sempre es bo acabar les històries inacabades.
A veure quin dia fem cordada.
Ondia Mamerto... es curiós que tu no vinguessis a aquella escalada a la Diagonal ja que això va passar a aquella primera escalada que em vas portar a la paret de l'Isard - la meva primera escaladeta - ondia fa malla anys.
ResponEliminaA veure quan ens tornem a unir per una corda...