diumenge, 6 d’abril de 2014

REGUST VIA ANGLADA - GUILLEMON: LA DIAGONAL DE TERRADETS

He hagut d'esperar 40 anys d'acabar aquesta gran via. Només tenia 14 anys i havia escalat una vegada (paret de l'Isard) quan vaig trobar un personatge "singular" en Primi que ens va convidar la setmana següent, a l'Oscar Ribes, mort a l'Alpamayo per allà l'any 1989, i a mi per fer aquest via. En arribar a la reunió del Vermut
, el fantasma del Primi va dir que no ens portava més amunt perquè no es fiava de nosaltres - ei, nosaltres vam pujar a la perfecció, segurament ell es pensava que ens acolloniríem des d'aquella alçada -  i vam haver de rapelar per primera vegada de la nostra vida des d'aquella alçada amb una baga a l'entrecuixa i un mosquetó de ferro.
Avui he tornat a la via amb en Manel Solís, un dels millors escaladors del CEL, no havia fet mai cordada amb tan il·lustre personatge però ha estat un autèntic plaer.
La via es pot definir en una paraula, autèntica. Va ser la primera via que es va obrir a Terradets per allà l'any 1959 per la cordada Anglada - Guillemon que anaven la pol posición de forma destacadíssima dels escaladors nacionals. Escalar aquesta paret sense tenir present les sensacions dels aperturistes crec que és perdre bona part de l'encant de la via. Via desequipada però aprofitant les savines i les escletxes amb els friends es fa molt bé. S'havia reequipat els passos claus amb parabolts però algun "ayatola"
va decidir treure'ls quan els aperturistes havien donat el vistiplau. Ara s'escala poc, si estigues equipada potser la faria molta més gent.
La via busca sempre la lògica del pas més senzill.

Descripció de la via:
1r llarg (III - IV - 50 metres . net): Ens situem a peu de via, en el punt més dèbil de la paret, i comencem a escalar. Primer per una placa fins ficar-nos en un diedre a l'esquerra per on sortim de la paret. El llarg està net però hi ha força savines que podem encintar. Davant teníem una cordada que l'ha volgut pujar sense encordar-se, ja que sembla fàcil però al tram final han decidit lligar-se ja que hi ha algun pas amb reguts de IV+. Fem la reunió en una savina.
Anem caminant uns 150 metres pel Jardinet, fins a l'altre extrem.
2n llarg (III - III+ - 55 metres - un buril i un pont de roca). Sortim per una feixa molt agradable (III) tot flanquejant la paret. Arribem a una canal que obviem. Pugem uns metres i continuem flanquejant a l'esquerra fins arribar a una savina. Tram perdedor però sense dificultats especials. La cordada del davant ha pujat per la canal i no crec que hagin tingut cap mena de problema.Alerta en altres ressenyes he vist que fan una reunió més.
Feixa segon llarg
3r llarg (IV - 40 metres - net): Comencem per una placa (IV) i anem a buscar un arbre corpulent - on altres cordades crec que munten reunió i tirem amunt fins un marcat ressalt que antigament era coneguda com el Vermut. A partir d'ara les reunions estan equipades amb parabolts.
4rt llarg (IV - IV+ - 40 metres - dos claus): Anem pujant amb una tendència a la dreta (IV). Trobem un clau i poc després un pas que em fa pensar com agafar-me (IV+).  Més amunt pugem per un canal (IV). Arribem a un ressalt on fem reunió amb comoditat.
5è llarg (V - 25 metres - net) Originalment, la via anava per l'esquerra cercant el pas més fàcil per feixes herboses però ara tothom puja per un diedre que hi ha a la dreta (V). Comença a estar una mica sobat pel pas de la gent. Llarg interessant. Sortim caminant i anem a l'esquerra a muntar la reunió en una savina.
6è llarg (IV+ - V/V+ - 45 metres - 2 parabolts - 2 burils sense xapa - 2 claus): Estem en el llarg clau de la via.
Sortim uns 4 metres a l'esquerra de la savina i anem pujant (IV+) i comencem un llarg flanqueig que passa per damunt de la reunió (V). El flanqueig acaba amb un pas aeri per entrar a un diedre (V+) per on anem pujant fins arribar a una reunió més estreta. Alerta, si sou tres.
7è llarg (IV+ - IV - 45 metres - net): Sortim per la dreta (IV+) fins un contrafort per on pugem sense gaires problemes (IV). Dalt hi ha un xemeneia estreta on cal vigilar amb la motxilla. Arribem a la feixa. Reunió en una savina.
La via tira a la dreta i amunt prop de la diagonal ara més oberta, encara que molts prefereixen pujar per les darreres tirades de la via Vidal - Farreny.
Nosaltres - de fet jo, ja que  el Manel volia tirar amunt - decidim baixar per la feixa.

Descens:
Anem seguint la feixa avall. És una curiositat geològica natural que és sorprenent. Anem travessant totes les vies.
30 min. Sortim a la carretera que seguim a la dreta i en 5 minuts arribem al pont medieval.
Accés:
Prenem la carretera C-13 de Balaguer a Tremp. Podem aparcar a la font de les Bagasses (cartell), o bé, provar sort al petit aparcament que hi ha abans del pont medieval uns 300 metres més enllà de la font.
Aproximació:
Travessem el riu i prenem un camí que hi ha a la dreta, aprofitant un parell de passamans. Sortim a la via del tren i anem a la dreta. Travessem un túnel i el remuntem per la dreta fins situar-nos a peu de via que puja pel punt feble de la paret que forma una Jardí després de la primera reunió.

Llarg clau de la via, ja en el diedre.
FITXA TÈCNICA:
Dificultat: MD amb passos de V+

Desnivell:  300 metres. 
Temps d'aproximació: 8 min.
Temps de descens: 35 min.
Grau d'exposició: Mitja

Via  desequipada. Segon i tercer llarg perdedors.
Material: 8 cintes llargues, bagues per encintar savines i  reunions. Joc de friends imprescindible.

Roca: Calcària. En general bona. 
Orientació: Sud.

Via oberta per la mítica cordada Angalda - Guillemon l'any 1959





5 comentaris:

  1. Hombre J.R. , jo tambe la vaig escalar amb lo Primi, la diferencia es que el llarg mes dur despres del vermut m'el vaig currar jo de primer. No era un mal tipo , crec que el mon d'on venia no l'ajudava gaire, estaba molt fort, jo l'hi vaig vere fer el primer llarg de la normal de l'isard amb A0 de xapa a xapa amb bloqueig de braç. Tot un personatge

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Gran Gall, jo no vaig tenir més contactes amb el Primi - i no sé pas que fa ara - ja que no vaig freqüentar gaire més l'ambient de l'estació de tren de Cellers. Ara a nosaltres ens va putejar... avui en dia amb els legalismes "estupits" li cauria un puro per enganyar a dos babaus amb 14 anys. Estic segur Sergi que quan et vas posar a la Diagonal no era la teva primera escalada.

      Elimina
    2. Crec que lo Primi es mort i.. no, no era la primera escalada , pero casi

      Elimina
  2. Sí, curiós personatge el Primi, més proper a delinqüent habitual que a una altra cosa, han passat tants anys... no sé que van ser d'ell però crec que era d'aquells personatges que no acostumen a arribar a vells.
    De ben segur que ara l'Anglada, després del pas dels talibans, deu d'estar més desequipada que abans. Sempre es bo acabar les històries inacabades.
    A veure quin dia fem cordada.

    ResponElimina
  3. Ondia Mamerto... es curiós que tu no vinguessis a aquella escalada a la Diagonal ja que això va passar a aquella primera escalada que em vas portar a la paret de l'Isard - la meva primera escaladeta - ondia fa malla anys.
    A veure quan ens tornem a unir per una corda...

    ResponElimina