EL PURO: ACCÉS PER LA VARIANT GUTIERREZ A LA JOPUMA

El Puro és l'enveja fàl·lica que tot home (i dona) voldria tenir... Darrerament és una agulla on s'han obert un reguitzell de vies. Fa dies vam explicar la Via JOPUMA  per una accés equipat desconegut... Avui us anem a explicar la variant d'entrada que ha obert en Juan Gutiérrez que és una alternativa molt interessant i generosament equipat.
Descripció de la via:
1r tirada (V - 6 parabolts - 15 metres):  Pel camí que puja al Puro arribem a la paret. Ja no cal que caminem més mirem amunt i ja veiem els primers parabolts. La paret puja dreta però les preses són les necessàries. Hi ha molt cantillo que ha aparegut (o s'ha fet) amb el pas de les nombroses cordades que la fan. Després d'un pas més ferm anem a la dreta a buscar una marcada canal on trobem la primera reunió.
2n tirada (V - 6 parabolts -15 metres): Aquesta reunió és optativa ja que podeu tirar amunt i fer les dues d'una tirada, però en Juan Gutiérrez la va fer per descansar als que no van tan sobrats. Ara pugem per la canal. En la part superior es fa més vertical i falta algun agarre, així que cal mirar amb compte. Arribem a una feixeta i anem a la dreta abandonant el diedre. Ja hem arribat a l'inici de la JOPUMA. L'accés clàssic era per la dreta però el camí està molt brut i penjat i és millor pujar per la variant desconeguta (IV+) o per la variant Gutierrez (V).
3ra tirada (IV - 25 m. - 3 parabots i un pont de roca a la sortida): Pugem sense gaires assegurances per una mena d'aresta fins una sabina on hi ha la reunió. Aquí a la sabina podem veure a la dreta que hi ha un arbre. Per aquí pujava la via original que van fer en Manel Cortés, Víctor Luque i M. Mallol a l'agost de 1962 que van arribar fins al peu del collet entre l'agulla i la paret i des d'allí van flanquejar a l'esquerra a sortir uns metres damunt de la sabina.
4rta tirada (IV - V- - IV + - 35 m. - 5 parabolts i un pont de roca): Sortim per l'esquerra i tirem amunt cap a  una petita agulla que sobresurt de la paret (dos parabolts). A l'esquerra puja la via de Festa Viquinga que passa per l'esquerra de l'agulla. Nosaltres anem per la dreta. Al peu de l'agulleta (una roca) hi ha una reunió instal·lada recentment. Es puja dalt de l'agulla. Algú em va dir que es movia... i que ja els primers secessionistes van dir que algun dia cauria però d'això ja fa 51 anys. De l'agulleta anem a la paret i ja  trobem els parabolts de la Festa Vikinga. De fet la via no pujava per l'aresta com ara - tram aeri i molt bonic - sinó que pujava pel centre de la placa fins al cim.
Descens:
Cal muntar un ràpel de 55 metres per on hem pujat. Alerta amb el nus de sortida que no queda dins de la roca i ens situem a peu de via Jopuma. El millor és anar un parell de metres, per una replà, a l'esquerra per anar a buscar la línea de ràpels de la variant d'accés de Juan Gutierrez i en un altre ràpel de 30 metres ens situem a peu del Puro. Baixem pel bosc a anar a buscar la central de Camarasa.
Aproximació: 
A Camarasa prenem la carretera C-13 en direcció nord. Als dos quilòmetres trobem el pont de l'Illa o del Pastor sobre el Segre. No cal travessar-lo sinó que prenen la carretera estreta en direcció a la Central de Camarasa (no hi ha cap cartell). Als dos quilòmetres, després de vorejar el riu, arribem a l'entrada de la Central, on hi ha un aparcament. Indret conegut com el Dispensari.
Accés: Prenem un senderó costerut que surt a la vora d'un plataner amb una marca de color verd. Als 2 minuts arribem al peu de l'agulla del Puro. 
FITXA TÈCNICA: 
Dificultat: V
Desnivell: 85 metres. 

Temps d'aproximació: 2 minuts.

Temps de descens: 2  miuts. Ràpel de 55 i 30 metres.
Grau d'exposició: Mig.
Via pàcticament equipada.
Material: 6 cintes i  reunions. En algun indret les assegurances allunyen una mica i es pot protegir amb fissures o friends.
Roca: Calcària.
Orientació: Oest. Matí ombra i a la tarda sol.
Via oberta per: A. Jover, J. Puig i J. Martínez el 24 de setembre de 1972. La variant d'entrada és de Juan Gutierrez, el gran equipador de la zona.