dimecres, 27 d’agost de 2014

VIA ESTASEN AL PEDRAFORCA: TORNAR ALS ORIGENS

En Ramon en el flanqueig
Tornar als origens. Diuen que la victòria d'Estasen sobre la paret Nord del Pedraforca per allà l'any 1928 es pot considerar la primera escalada catalana.
La via es lògica. Sempre amunt i buscant els punts febles de la muntanya. Se la tenia ben estudiada, especialment en el famós flanqueig. Diria que hi ha dues parts molt marcades d'escalada: Fins el flanqueig i fins al cim. En el primer escalareu, en el segon, grimpareu i ja us podeu treure els peus de gat.
Ens feia molt il·lusió la via doncs ja havíem tingut una "porra" a peu de via. Malgrat que la meteo ens deia que faria bon temps ens vam trobar un dia de boira, però amb una mica de compte, és pot seguir la via ja que hi ha un grapat de fletxes verdes. Atenció!!! al final indiquen una variant que és més difícil que tota la via.
Descripció de la via:
La via comença abans de la via... aclaris-te ... si abans de començar us tocarà fer un dels passos més difícils de la via. Heu de superar un ressalt polit.
1 llarg (IV- 45 metres- 1 clau): Davant tenim un diedre molt marcat i llis. Hi ha algú que ho intenta amb botes i després maleeix la idea, millor peus de gat. Érem dos cordades, nosaltres vam sortir del diedre, al mig, per l'esquerra i ho vam trobar més fàcil, sols havia un pas de decisió (IV) mentre que pel diedre potser era més "seriu" (IV+).
Vam fer reunió en un bloc, prou bé. Hi havia hagut una reunió que algú va petar (sé qui ho va fer -  però no ho diré - que no sóc un xivato. Em va dir que si es permet dos parabolts en aquesta via històrica l'endemà n'hauria dos més ... i així fins convertir la via en una parabolada... totes les idees són respectables. També em va dir que havia un pont de roca a la vora però jo no el vaig veure).
Ens traiem els peus de gat i ara a caminar per una feixa. Seran uns dos-cents metres, fins al peu del Dit de Riambau que és la referència per localitzar la via. Pugem per una canal fins al collet a tocar del Dit. A la paret hi ha escrit ESTASEN de color verd. Aneu bé, no esteu perduts. A la vora hi ha una coveta per fer un vivac per a tres persones.
2n llarg ( IV - 45 metres - 2 claus): Pugem per una marcada fissura (IV) on trobem els claus. Muntem la reunió en un arbre (munió de bagues velles).
3r llarg (III+ - 35 metres): Anem pujant, amb tendència a l'esquerra. Tram una mica herbós. Trobem un clau amb anella on muntem reunió (reforçada). Els companys fan la reunió més a la dreta. Estem davant d'una placa on veiem algun clau.
4t llarg (IV+ - 35 metres - 3 claus): És el llarg més tècnic però ben protegit. Hem de pujar una placa que es va posant dreta on trobem els claus. Sortim a un replà herbós. Aquí havia el mític pitó Estasen. Es veu que la colla de l'Estasen havien pujat un immens pitó de ferro. Quan van fer el flanqueig van veure que ja no els hi faria falta i van decidir deixar-lo clavat aquí, per estalviar-se el pes. Fem reunió en un clau i un pont de roca.
Segon llarg, inici de la via
5è llarg (III+ - 25 metres - 4 claus): Ara ens toca el pas més impactant - encara que nosaltres el vam fer amb boira - ja que farem un flanqueig a l'esquerra i veurem el refugi i el mirador uns 400 metres sota nostre. El pas impressionant però no pas difícil. Protegit amb claus però es pot reforçar. Hi ha un moment que cal baixar mig metre, ja a l'altre costat del contrafort, però hi ha bona presa. Com sabia l'Estasen el flanqueig? Segur que no va ser casual, s'ho havien estudiat ja que a partir d'aquí les dificultats havien acabat. Segurament no el van descobrir a la primera intent.
6è llarg (II- 200 metres): Tirem una mica més a l'esquerra i comencem a pujar per l'anomenat Jardí de l'Estasen (no tan herbòs com la Pany) i anem pujant en ensamble. Si feu bé els aros a la corda pujareu sense adonar-vos. En això la veterània, també és un grau.
Arribant a la careneta
7è llarga (IV- 60 metres - 3 claus): Grimpem per unes cornises. A l'esquerra teniu una balma. Hem d'anar seguint les marques verdes. . En el primer clau que trobeu muntem la reunió. La roca és més continuada. Damunt hi ha un placa protegida per tres claus (IV). Tirem amunt fins que la corda s'acaba i muntem reunió el més a prop possible d'una careneta.
Inici de l'escalada. Observar la fletxa verda.
Ja us podeu treure els peus de gat. Ara no escalareu sinó que anireu grimpant. Fins hi tot podeu recollir la corda, si sou valents.
Anem a l'esquerra fins una mena de collet i revoltem un contrafort per l'esquerra, baixant uns metres. Ara pugem per una canal herbosa (II) fins un altre collet.
Atenció!!! les marques verdes que heu seguit fidelment ara us duen a una variant poc interessant (V-) per on van anar els nostres companys però la via original no gira a la dreta sinó que va per un tarteram - llàstima que no hagi ni fites -. Més amunt, un xic seguint el sentit de l'orientació, girem a la dreta i pugem per unes plaques, en alguna ressenya he trobat que posa III, però crec que no hi arriba i finalment sortim a la carena cimal.
Darrer llarg d'escalada
Descens:
Pugue al cim del Calderer i aneu a buscar les cadenes que trobareu per superar els passos més escabrosos. Els primers metres de cadena, drets i polits pel pas de la gent. Jo prefereixo desgrimpar els primers metres de la paret per l'esquerra (a un metre de la cadena).
En acabar el segon tram de cadena estem al collet de la Canal de Riambau. Algú prefereix baixar per aquí, la ruta és més curta, però resulta més ràpid anar pel corriol fins anar a buscar el sender que baixa del Pollegó Superior.
Inici via
Tercer llarg
20 min. Arribem a l'Enforcadura i ara ens toca el pitjor de la sortida, baixar la tartera de Saldes. Cal anar amb compte ja que el pedruscall ja ha desaparegut i ara ens toca baixar pel terra dur i pendent. Fa uns anys tot era pedreta menuda i era un plaer baixar-hi. Finalment trobem el sender que abandona la tartera i ens duu al refugi (1 h 30 min.) i a l'aparcament.

Accés:
Sortida del refugi
Podeu aparcar al mirador de Gresolet però és millor fer-ho al camí d'accés al refugi i en 6 minuts ja esteu al refugi del Pedraforca o Lluís Estasen. De darrera del refugi surt un corriol, recte amunt, que hem de seguir. Travessem la primera canal ... i ara el sentit d'orientació us ha de dur a la via ja que hi ha una munió de viaranys. Erem dues cordades ells van tirar més a l'esquerra, trobar una indicació on posava PANY i ESTASEN a la dreta però hi ha alguna dificultat per travessar una altra canal. Nosaltres vam anar més per la dreta en començar. Vam trobar una corda amb nusos i finalment vam pujar per una costa herbosa (corriol) i vam arribar a un collet on vam veure, entre núvols, el Dit de Riambau que és el far que us ha de guiar en aquesta travessa enmig del bosc. Ara veureu el diedre polit que constitueix el primer llarg i el flanqueig fins al collet del Dit on comença la via. Caldrà posar 1 hora 15 minuts d'aventura.

FITXA TÈCNICA
Dificultat: IV
Desnivell: 650 metres. 
Temps d'aproximació: 1 hora 15 minuts.
Temps de descens: 1 hora 30 minuts
Grau d'exposició: Mig. 
Via semiequipada. 
Material: Dur  friends, tascons i bagues llargues.
Roca: Calcaria, en general, força bona en els passos compromesos.
Orientació: Nord
Via oberta el 30 de juny de 1928 per Lluís Estasen, Josep Puntes, Josep Rovira i Jofre Vila.

Imprescindible: Video primer ascensió TV3

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada