dilluns, 8 de setembre de 2014

ESPOLON PICAPIEDRA: GRANIT PUR

Pas clau del 5è llarg
M'agrada el granit, és una roca com els bons amics... té poca presa, però la que hi ha té la màxima fidelitat i et pots agafar-te amb tota la teva força. És tan bona que de vegades, no hi ha presa, però sols la seva presència et permet pujar per adherència. El conglomera, amb tot el seu respecte, té molts bolos però no tots es poden aprofitar. (com filosofeixo mentre asseguro al company).
Si us agrada el granit al pic de la Renclusa heu d'anar i l'espolon de los Picapiedra heu de pujar. No és un poema, sinó una mala rima casual, que no en sé pas fer. Feiem el 

Campament Social del Centre a la vall de Benasc i el Ramon Pach i jo vam decidir que aprofitaríem els dies per anar a fer una escalada clàssica...i venga a buscar una via que ens anés bé. I l'atzar ens va dur a descobrir aquesta via que recorre el contrafort nord del pic de la Renclusa i en acabar vam coincidir els dos que era la millor que havíem fet a l'estiu.
Inici de la via (una altra cordada)


És un terreny d'aventura. Només hi ha les reunions muntades i algun clau escadusser. Heu de navegar per la paret ... com és una via que es fa molt i és una mica discontinua; ens va anar molt bé mirar per on havia passar altres cordades i havien trepitjat l'herba. Semblàvem indis cercant petjades...Terreny de fàcil protecció i roca ferma.
Punt on muntar la R1 l'altra
cordada i l'hauríem
d'haver fet nosaltres.
Descripció de la via:
Sortida 4t llarg
1 llarg (IV+ - 50 metres - 2 claus junts): Anem uns metres a la dreta (oest) del fil del contrafort orientats per fites fins situar-nos al peu de paret on hi ha el primer diedre que aviat gira (als 5 m. ) gira a l'esquerra on hi ha dos claus (un de vell i un de nou) on girem a l'esquerra i pugem per un diedre. Nosaltres vam anar seguint-lo amunt fins sortir a una feixeta herbosa (V) però es veu que als 30 metres cal girar una mica a l'esquerra i poc després muntar la reunió (IV+). És el que
passa als terrenys d'aventura.
Pas clau del 5è llarg
2n llarg (IV - 50 metres - cordino):El primer tram no el vam fer, però sortiu a la feixeta herbosa on nosaltres vam fer reunió en un merlet (uns 65 metres des de terra) i vam tirar amunt (a l'esquerra cordino). Sortim a un tram herbós d'uns 15 metres. Una fita ens indica el nou emplaçament de la via. Una assegurança, encarada a l'est, ens indica que anem bé.
3r llarg (IV - 50 metres): Sortim per la dreta i anem a buscar un diedre que va a l'esquerra però que des de vaig no arribem a veure (IV). La ressenya marca un clau però nosaltres no el vam arribar a veure.
4t llarg (IV+ - 45 metres - un clau): El terreny ja es posa interessant. Pugem per una placa dreta (IV+). Anem amb una tendència a l'esquerra i amunt fins sortir a un replà herbós.
5è llarg (V - 50 metres - un cordino): Un diedre us treu les dents damunt vostre. El pujarem per la dreta. Al mig hi ha un curiós bloc encastat que sembla que serà la clau del pas però acabareu superant el pas sense arribar ni tocar-lo. Pugeu per la dreta (V) per alguna fissura de mà i algun pas d'adherència. El punt més difícil resulta la sortida de la llastra. Ara recta amunt, per una placa, o per un petit diedre, que us durà a un cordino a la dreta fins sortir a la reunió ja en al carena.
6è llarg (IV - 50 metres): Ara estem a la carena, i us plantegeu, on estarà la propera reunió ja que podeu passar per diferents llocs. No patiu - ja ho vaig fer jo per vosaltres - està a la mateixa carena en un contrafort que teniu damunt... així que a pujar. Jo vaig anar per la carena decantant-me cap a l'oest, era aeri, però sempre m'han agradat les crestes... contornejo un bloc i pujo per una canal (IV).
7è llarg (IV - 50 metres - un clau): La sortida té poca presa però aviat comença a tombar. Anem sempre prop de la cresta.
Fi de via
8è llarg (III - 50 metres - un cordino): Continuem per la carena. Al final aquesta s'estreny i ens obliga fer equilibris. Pas aeri. Davant en queda una mena de gendarme. Pugem per una canal de blocs fàcils però amb por que algun se'n vagi.
Descens:
Al cap del gendarme trobem una instal·lació de ràpel d'uns 30 metres que ens duen a una canal terrosa. Un cop a baix anem en diagonal, avall i a l'esquerra,  travessant una tartera. Als 20 min. arribem al camí que baixa de l'Aneto.
43 min. Fem cap al refugi de la Renclusa.
1 h. 10 min. Aparcament de la Besurta.
Accés:
Agafem l'autobús del Vado de l'Hospital al Pla de la Besurta i prenem el camí que puja al refugi de la Renclusa. A la Besurta ja podem veure clarissimament l'Espolon de los Picapiedra al pic de la Renclusa.
30 min. Refugi de la Renclusa. Passem per darrera i prenem un senderó que puja al coll de la Renclusa i que continua cap a Aigualluts.
46 min. Arribem al coll de la Renclusa (2295 m.) i prenem un senderó que surt per l'esquerra (pel costat d'un cartell de caça) que va seguint unes fites. Fem cap a l'Esperó i anem uns metres a la dreta (oest-ombra) on ens duen les fites. Hi ha un diedre que ens indica l'inici de la via (1 h.)
FITXA TÈCNICA
Dificultat: V
Desnivell: 400 metres. 

Temps d'aproximació: 1 hora.
Temps de descens: 1 hora 10 minuts.
Grau d'exposició: Baix ja que es pot autoassegurar força bé.
Via semiequipada. Només hi ha les reunions instal·lades i algun clau i cordinos d'orientació.
Material: Friends, tascons i bagues llargues.
Roca: Granit molt fiable. Especialment el primer tram. 
Orientació: Nord. A l'est anem pel sol, per l'oest ombra.
Via oberta l'agost de 1982 per Luís Alfonso i Manel Monsonís. Reequipada 1998  per Àlex Soriano, Rosana Gómez i Luís Alfonso.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada