dissabte, 25 d’octubre de 2014

PLAER DE LA SOLITUD: ARESTA SUD-EST AL CASTELL DE FALS



Us vaig a parlar d'una raconada prodigiosa, que de ben segur no heu sentir a parlar mai. És el que té anar a fer vies dels germans Ullastre, ells sempre van a buscar paratges desconeguts i enormement bells, és el seu estils personal d'escalar. Tenen poques vies amb un grau accessible, així que les poques que tenen s'han de fer (Veure cresta al pic de Qüenca).
És un paratge tan solitari que ni el trobareu per internet. L'escalada acaba en un castell medieval en ruïnes, qui pot demanar més.
Descripció de la via:

Avui ens toca una escalada estètica i una dificultat accessible doncs els passos de V+ i, especialment dels de V, són puntuals mentre que la resta de la via és molt més accessible.
Croquis original de la cordada Ullastre

1ra tirada (III+ - III - savines - 40 metres): Situats en l'extrem inferior de la cresta busquem el pas més senzill per pujar (III+) llaçarem una savina a la dreta i pujarem per un coster (III) cercant les savines que més ens agradi. Tinc un company que diu que no li agraden les crestes perquè s'ha de caminar molta estona a marrameus. Ens encarem cap a un primer collet que no es veu en el croquis. Fem reunió en una savina al peu del mur.
2na tirada (V+-IV - un clau i savines - 40 metres): Damunt nostre hi ha el mur on hi ha el pas clau de tota la via (V+), uns metres abans d'una prodigiosa savina on hi ha una baga bella hi ha un clau que costa de veure des d'avall.
Dibuix de la via dels Ullastres publicat a la revista Aresta
Sortim una mica per l'esquerra i anem pujant girant a la dreta per anar a buscar el clau i la savina. Uns metres més amunt s'acaba la dificultat considerablement (IV). Hi ha força savines que aprofitem. Fes la reunió en un espit i una savina.
Pas de V de la 5 tirada
3ra tirada: V - IV - III - net - 60 metres): Damunt tenim la principal dificultat de la tirada. Cal pujar un mur dret. A l'esquerra hi ha una entosta on es pot posar un friend. Al Ramon inicialment no li va gràcia però finalment l'acaba aprofitant doncs no hi ha altre remei. Algun dia caurà però ara encara es mostra prou solida. Després la dificultat baixa. Anem per trams d'aresta amb patis laterals però sense dificultat. Cal fer els 60 metres de tirada doncs nosaltres vam fer primer la reunió en una savina i després ens vam trobar dos claus on se munta la següent reunió, uns metres per damunt d'un collet.
Pas de V+ de la segona tirada
4rta tirada: (IV - III - 60 metres): Tipica tirada de cresta amb trams a quatre grapes, pati als costats. Com és fàcil no poses gaires assegurances però cal anar amb compte doncs sempre pot haver una pedra que vulgui canviar de lloc. Tirem el màxim possible del que doni la corda. Reunió en savines a triar segons ens doni la corda.
5na tirada: (V - III - 50 metres): Baixem a una bretxa (un parell de metres) i passem per la vora d'una coveta i pugem a un merlet (V). Ens posem damunt de la roca i anem a buscar una savina (IV+). Ara s'han acabat les dificultats (III).
Descens:
100 metres més enllà arribem a les malmeses ruïnes del castell. Baixem cap a la masia. Agafem la pista d'anada. 35 minuts i arribem a la cadena.
Accés:
En la carretera N-230 en direcció a Pont de Suert abans del km 73, entre Benavarri i Tolba, hi ha un viver de tofona. Passem per davant i seguim un tram de la carretera vella. Cartell del castell de Fals que ens dirigeix a una pista que surt a la dreta. A la pista cal anar amb compte en un vehicle normal.
1 km. Aparquem el cotxe. A l'esquerra surt una pista amb una cadena. Al fons hi ha el castell i la masia.
Aproximació:
Seguim la pista fins a la casa (18 min.) passem per darrera de la casa on hi ha un corriol que davalla per l'altre vessant.
40 min. Rierol del riu Quexigar. A l'esquerra comença la via, uns metres damunt d'una canalització que duia l'aigua a uns antics horts.
Primer pas de la via III+
FITXA TÈCNICA
Dificultat: V+ (obligat)

Desnivell:  250 metres.  
Temps d'aproximació: 40 min.
Temps de descens: 35 min.
Grau d'exposició: Mitja

Orientació. Sud-est.
Evitar els mesos d'estiu.
Roca calcària en els passos decisius molt bona però en els trams "planers" empitjora un xic.
Via pràcticament desequipada. Les savines ajuden a autoassegurar-nos en molts llocs.
Material: 7 cintes i  reunions, tascons i friends del 0 al 2 i bagues llargues.

Via oberta pels germans Ferran i Gullem Ullastre el 7 de gener de 2007.






2 comentaris:

  1. Hola!Estabamos pensando en hacer la cresta ,ya que tiene buena pinta.Os queriamos preguntar que tal estan los accesos.Es necesario un 4x4?Nos podriais dar alguna indicacion de como llegar?muchas gracias

    ResponElimina
  2. En la descrició ja explico com està la pista. Fins la cadena amb un cotxe normal amb cura es pot pujar. A partir de la cadena cal anar caminant doncs estem en una zona privada. Si us surten els habitants de la casa de FAls lo millor és mostrar-se comunicatius i educats i no tindreu cap problema

    ResponElimina