LA TRONA DE MONTREBEI, o ESCALAR SENSE VOLER ESCALAR
 |
| Des de l'aparcament del Pla de Lluís |
El nostre objectiu era visitar una agulla, la Trona, que hi ha on la paret de Catalunya perd el seu nom - el cul -. No hem pujat amb la intenció de ascendir-hi sinó de posar-hi el nas però finalment hem pujat fins dalt, obrint el que seria la seva via "normal".
En arribar al cotxe els dos hem tingut la sensació que ens ho hem passat molt bé, encara que hem fet una escalada molt diferent.Descripció de la via:
1ra tirada (II - 20 metres - arbres): Un cop estem situats a l'obac de la Trona veiem que hi ha una canal dreta que hi puja. És el moment de posar-nos l'arnés. Pugem un parell de metres i anem a la dreta per agafar una canal còmoda on hi ha un parell de boixos impressionants. Només cal passar entre els arbres pensant que en cas de caiguda ens pararien. La canal salta cap a l'altre vessant. Hi ha un blog empotrat. La grimpada sense ser difícil, es complicaria, així que baixem a buscar un arbre sec (segurament un teix) on fem reunió.
2na tirada (III - IV+ - 25 metres - arbres, ens hagués anat bé un tascó): Pugem uns metres amunt, ara ja escalant, veiem un arbre tallat. Hi ha un petit ressaalt que es pot evitar per l'esquerra (III). arribem a un replà on hi ha un arbuts. Ara cal pujar un muret sense gaires presses per una bota de muntanya (IV+, segurament III+ amb peu de gat que només cal posar-se en aquest darrer llarg). Anem amb bota de muntanya, amb peus de gat segur que caldria rebaixar-hi un grau, Hi ha una fissura però la paret t'escup a fora. Dalt encara hi ha un altres pas tonto on un boix petit ens serveix per posar una baga i pujar amb confiança encara que no hi ha presses de ma, sinó herba. Com anem una mica encastats és millor traure's la motxilla.
Superem un llom herbòs i ens enfilem vers uns blogs que ja estan a la carena cimal. Sota un arbust hi ha un arbust hi ha una instal·lació de ràpel, muntada en una baga llarga. Hi ha un mallon.Descens:
Muntem un rapel de 25 metres i ens situem al peu de l'inici de l'escalada, al collet entre l'agulla i la paret. Baixem pel camí de pujada (30 min.).
Accés a l'agulla de la Trona:
Sortim del Pla del Lluís pel seu extrem inferior, vorejant el camp, pel camí que van a les parets de Catalunya però aviat el deixem i pugem per un coster amb força pedruscall. Anem buscant els millors passos.
30 min. La canal de pujada queda tancada per un petit mur, amb una alzina, puguem per una marcada fissura, sense gaire dificultat. Aviat passem per sota de l'agulla Petita per un pas prou ample, encara que dret.
38 min. Arribem a sota de l'agulla, en un collet entre la Trona i la paret. Veiem una canal amb arbres per on pujarem.
Aproximació:
km. 10: En un revolt surt una pista a l'esquerra que seguim. Cal baixar amb cura, especialment si hi ha fang.
Km. 16,4 Pla del Lluís (990 m.) on aparquem i busquem la Trona a la paret.
FITXA TÈCNICA:
Dificultat: IV+ (amb botes, amb peus de gat cal baixar-hi un grau)
Desnivell: 45 metres.
Temps d'aproximació: 38 min.
Temps de descens: 30 min.Grau d'exposició: Mig.
Via desequipada.
Material: Bagues, tascons i reunions.
Roca: Calcària amb herba.
Orientació:Nord.
Primera ascensció: Se suposa que per primera vegada, en Jordi Matas, Cèsar
Comas i Josep Paytubi (Paytu) el març de l'any 1970 o 1971 segons informació facilitada pel Servei General d'Informació de Muntanya
Una descoberta prou interessant, gràcies per la informació.
ResponEliminaQuin rostollot! El camí de terra al pla de Lluís es fa llarguet, però no és comparable amb el pedregal rostollenc intransitable de pujada fins a l'agulla. Un cop al peu d'aquesta, ja havíem perdut les ganes d'escalar, i també de viure. Potser la via és maca i de vistes agraïdes, però estaria bé ressenyar que l'aproximació és per a molt motivats només. Això sí, ni una ànima.
ResponEliminaXualbeh ningú diu que és una escalada clàssica. És una exploració selvatge. Ara mai aniria al Montsec a l'estiu. És com anar a un camp de concentració nazi.
ResponElimina