Passa al contingut principal

LA TRONA DE MONTREBEI, o ESCALAR SENSE VOLER ESCALAR

Des de l'aparcament del Pla de Lluís
Si us agrada escalar més que explorar us recomano passar de llarg aquesta entrada, doncs avui al Ramon Pach i a mi ens ha passat pel cap anar a "perdre'ns" per la muntanya. Hem agafat una corda de 50 metres, l'arnés i unes bagues per si ens complicàvem la vida.
El nostre objectiu era visitar una agulla, la Trona, que hi ha on la paret de Catalunya perd el seu nom - el cul -. No hem pujat amb la intenció de ascendir-hi sinó de posar-hi el nas però finalment hem pujat fins dalt, obrint el que seria la seva via "normal".
En arribar al cotxe els dos hem tingut la sensació que ens ho hem passat molt bé, encara que hem fet una escalada molt diferent.
Descripció de la via:
1ra tirada (II - 20 metres - arbres): Un cop estem situats a l'obac de la Trona veiem que hi ha una canal dreta que hi puja. És el moment de posar-nos l'arnés. Pugem un parell de metres i anem a la dreta per agafar una canal còmoda on hi ha un parell de boixos impressionants. Només cal passar entre els arbres pensant que en cas de caiguda ens pararien. La canal salta cap a l'altre vessant. Hi ha un blog empotrat. La grimpada sense ser difícil, es complicaria, així que baixem a buscar un arbre sec (segurament un teix) on fem reunió.
2na tirada (III - IV+ - 25 metres - arbres, ens hagués anat bé un tascó): Pugem uns metres amunt, ara ja escalant, veiem un arbre tallat. Hi ha un petit ressaalt que es pot evitar per l'esquerra (III). arribem a un replà on hi ha un arbuts. Ara cal pujar un muret sense gaires presses per una bota de muntanya (IV+, segurament III+ amb peu de gat que només cal posar-se en aquest darrer llarg). Anem amb bota de muntanya, amb peus de gat segur que caldria rebaixar-hi un grau, Hi ha una fissura però la paret t'escup a fora. Dalt encara hi ha un altres pas tonto on un boix petit ens serveix per posar una baga i pujar amb confiança encara que no hi ha presses de ma, sinó herba. Com anem una mica encastats és millor traure's la motxilla.
Superem un llom herbòs i ens enfilem vers uns blogs que ja estan a la carena cimal. Sota un arbust hi ha un arbust hi ha una instal·lació de ràpel, muntada en una baga llarga. Hi ha un mallon.
Descens:
Muntem un rapel de 25 metres i ens situem al peu de l'inici de l'escalada, al collet entre l'agulla i la paret. Baixem pel camí de pujada (30 min.).
Accés a l'agulla de la Trona:
Sortim del Pla del Lluís pel seu extrem inferior, vorejant el camp, pel camí que van a les parets de Catalunya però aviat el deixem i pugem per un coster amb força pedruscall. Anem buscant els millors passos.
30 min. La canal de pujada queda tancada per un petit mur, amb una alzina, puguem per una marcada fissura, sense gaire dificultat. Aviat passem per sota de l'agulla Petita per un pas prou ample, encara que dret.
38 min. Arribem a sota de l'agulla, en un collet entre la Trona i la paret. Veiem una canal amb arbres per on pujarem.
Aproximació:
A Àger agafem la pista asfaltada cap al coll d'Ares.
km. 10: En un revolt surt una pista a l'esquerra que seguim. Cal baixar amb cura, especialment si hi ha fang.
Km. 16,4 Pla del Lluís (990 m.) on aparquem i busquem la Trona a la paret.
FITXA TÈCNICA:
Dificultat: IV+ (amb botes, amb peus de gat cal baixar-hi un grau)
Desnivell: 45 metres. 

Temps d'aproximació: 38 min.
Temps de descens: 30 min.
Grau d'exposició: Mig. 

Via desequipada.
Material: Bagues, tascons i reunions. 
Roca: Calcària amb herba.
Orientació:Nord.

Primera ascensció:  Se suposa que per primera vegada, en Jordi Matas, Cèsar
Comas i Josep Paytubi (Paytu) el març de l'any 1970 o 1971 segons informació facilitada pel Servei General d'Informació de Muntanya


Comentaris

  1. Una descoberta prou interessant, gràcies per la informació.

    ResponElimina
  2. Quin rostollot! El camí de terra al pla de Lluís es fa llarguet, però no és comparable amb el pedregal rostollenc intransitable de pujada fins a l'agulla. Un cop al peu d'aquesta, ja havíem perdut les ganes d'escalar, i també de viure. Potser la via és maca i de vistes agraïdes, però estaria bé ressenyar que l'aproximació és per a molt motivats només. Això sí, ni una ànima.

    ResponElimina
  3. Xualbeh ningú diu que és una escalada clàssica. És una exploració selvatge. Ara mai aniria al Montsec a l'estiu. És com anar a un camp de concentració nazi.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

ESCALADA ESPORTIVA AL SECTOR DEL MIRADOR DEL MONTSEC

  L'Albert Cortés em passa una ressenya d'un sector que està equipant. Hi ha multitud de vies d'escalades de dificultat, però em diu que ha obert un tram de vies "fàcils". El seu pare, el  Mestre Manel Cortés -   qui millor coneixia el Montsec i que recentment ens ha deixat, - sempre li deia que no equipava mai vies accessibles als escaladors mediocres com nosaltres. El sector  Mirador del Montsec  es troba en les cingleres meridionals properes a la carena del Montsec de Rúbies, més exactament prop del Puig Ramader . És un racó idíl·lic, ideal pels dies de boira a Lleida. Aquí dalt hi deu de fer solet. Tranquil·litat total. No crec que us molesti l'acumulació d'escaladors. La roca és una meravella; té unes regletes horitzontals que enamoren. Escalada en molts moments d'adherència. Equipament molt amable. Tot pensat per fruir... però Però cal caminar per arribar-hi. Accés : A Vilanova de Meià agafem la carretera que ens duu a Llimiana (L-913). En el km

PLAER ENTRE FAIGs: ESPERÓ DELS LLOPS

Fer l'Esperó dels Llops al Puigsacalm és una excursió que culmina amb una brillant escalada, o una brillant escalada que culmina en una excursió... Com la roca no es gaire bona, els aperturistes van decidir reforçar-ho amb força parabolts i donar total seguretat a l'escalada. Ha quedat una via poc exigent a nivell de grau (V/A0) però és una línia d'una lògica espatarrant. He de reconèixer que hi ha passos que són més forts que el meu nivell però amb les assegurances a mà es fa molt bé. Si us agrada caminar per fagedes i grimpar amb seguretat aquesta és la vostra via.Si us agrada escalar a peu de cotxe, deixeu-ho per un altre. He vist algun blog que pugen de Joanetes pels camins dels Ganxos. No error, és millor començar la sortida des del coll de Bracons, us estalvieu més de 500 metres de desnivell. Descripció de la via : 1a tirada (IV - 20 metres - 3 parabolts): Des de terra estant veiem ja els tres parabolts. Cal pujar un mur amb força canto fins arribar a la part al

ESCALADA ESPORTIVA: SECTOR L'INDRET (CUBELLS)

M'arriba per whatsapp que han obert un nou sector d'escalada esportiva a Cubells. L'han anomenat l'Indret i com ús podeu imaginar vaig a posar-hi el nas. Primer de tot, té la particularitat que està encarat al sud per la qual cosa, si no hi ha boira, és ideal per fer a l'hivern. L'equipament de les vies és molt correcte i un paratge per fruir. Hi ha vies de tots els nivells, començant per IV fins a 7a. Veig que ha estat equipat per: Eloi Romagosa, Oriol Segura, Cosin i Ramon Solé. Com arribar-hi : Ens situem a Cubells i agafem la carretera asfaltada que va Camarasa. 0,9 km Agafem un trencall a la dreta. De fet ja es veu la paret i ens podem orientar amb facilitat. 1,2 km. Cruïlla de camins. Continuem recte, sense anar a la dreta. 1,7 km. Aparquem. Agafem un corriol que inicialment travessem un camp.10 min. Ens situem a peu de paret.