diumenge, 18 de setembre de 2016

ANOREXIA, LA MILLOR FORMA D'ENDINSAR-NOS EN EL MON DE RIGLOS

Aquest ha estat el meu primer contacte amb la roca de Riglos que és ben particular. Es conglomerat com a Montserrat, però no ens enganypessim pas, no s'hi sembla gaire. Aquí els còdols són generalment més grans i més canelluts. Semblaria per tant més fàcil però aquí hi ha una munió de panxetes que donen lloc a passos més exigents.
L'entorn és meravellós. Pel nostre bateig l'hem fet a la via Anorexia al Mallo Colorado. Una via molt agradable.
En la paret hi ha força vies paral·leles i cal estar atén a triar-la bé.
A l'esquerra hi ha la via de la Carla amb xapes negres i a la dreta la Los kilos te sientan bien  també de xapes negres. Així que hem de seguir les xapes metàl·liques.







Al primer llarg sobresurten un bloc fosc i un gran bloc blanc que ens poden ajudar a identificar la via. La via hi passa entre un i l'altre.
Descripció de la via:
1ra tirada (V - V+ - 12 parabolts - 40 m.): Comencem a pujar en un replà molt còmode i ja veiem tres o quatre xapes. Escalem una sèrie de ressalts còmodes (IV) fins arribar a una panxa que podem pujar al recte (manolos), o bé, anar un metre i mig a la dreta i pujar per una fissura (V-). Fem cap vers un altre sostret que voltem per l'esquerra fàcilment.
Inici de la via
Més amunt la dificultat augmenta i ens trobem amb un pas de V+ però si hem de dir la veritat nosaltres vam anar per l'esquerra i vam trobar un altre parabolt i vam pujar per un pas que no passa de IV. Quan estàvem dalt vam veure que teniem que haver fer l'home fort i pujar al recte. Ja veieu un primer llarg molt negociable.
Atenció al blog Escalando (amb explicacions sempre molt bones) aquí posa que hi ha 9 assegurances i nosaltres en vam comptar 11 o 12.
2na tirada (V- - 11 parabolts - 45 m.): El llarg és sensacional doncs a mesura que anem pujant es va posant més dret. Però hi ha la sort que sembla un camp de patates montserratí. Està ple de preses. Cal buscar-les, però es pot pujar prou bé. Escalem per una mena de mur. En acabar-se el mur, el company va a l'esquerra i troba una reunió, però no la via puja per una mena d'esperó. Dalt de l'esperó hi ha un pas, un, més exigent que consisteix en superar una panxa però hi ha prou preses, però cal buscar-les. Si voleu fer trampa, per la dreta disminueix molt la dificultat d'aquest pas.
3ra tirada (III - 2 parabolts - 30 m.): Totes les vies tenen el seu llarg tonto. Doncs aquí el teniu. Ara es qüestió d'anar pràcticament caminant fins al peu de la paret superior del Mallo Colorado.
Cal posar atenció on feu la reunió doncs a la base del mur final hi ha tres reunions. La de més a la dreta és de dos parabolts, la central és un parabolt de 20 centímetres amb una anella groga i, el de més a l'esquerra, també és un únic i amb un  parabolt amb una anella groga. Doncs la reunió de l'Anorexia és aquest darrer, el situat més a l'esquerra.
4ta tirada (V - V+ - 4 parabolts - 35 m.): Sortim de la reunió amb una tendència a l'esquerra on trobem el primer i el segon parabolt (V). Després girem a la dreta (3r parabolt) i sortim més per la dreta. Ens trobem amb un muret que fa una mica de panxa. No hi ha preses de mà i per a nosaltres es mereix la categoria de V+ i el pas més difícil de la via (encara que no hem fet el que hi havia a la primera tirada). Un poc superat aquest pas trobem un altre parabolt però la dificultat ha disminuït molt. Ara cal estar alerta amb les pedres que no són de fiar i a més n'hi ha que poden caure només amb el pas de la corda.
Descens:
Hem de muntar un ràpel en una savina amb una sirga i anella. Són uns 40 metres que ens duen al coll que hi ha darrera del Mallo Colorado. Baixem per una drecera i aviat fem cap al camí de pujada que ara seguim en sentit descendent. Són 30 minuts caminant, sense comptar el ràpel.
Aproximació:
Abans d'arribar a Riglos veiem una cruïlla a la dreta - que té la direcció prohibida d'anada - cal voltar el cotxe a l'aparcament i venir en la direcció contrària. Ens enfilem per un camí asfaltat i costerut. Arribem al cementiri. Al costat hi ha un ampli aparcament. Davant tenim el Mallo Colorado.
Accés:
Del costat del cementiri agafem una pista.
1 min. Arribem a una mena de collet. Anem a la dreta seguint una pista.
4 min. Sortim a una bassa. Anem a l'esquerra i als pocs metres trobem un trencall a la dreta. Crec que posava camino del Solano.
21 min. En un revolt deixem el camí i agafem un sender que puja per una tartera.
24 min. Travessem una barrancada, ja propera a la paret. Baixem uns metres tocant ja la paret.
25 min. Replà entre arbres. Estem al peu de la via. Podeu buscar dos grossos blocs. Un de marró i, un altre de molt més gran, blanc. La via passa entre els blocs. Ja veurem els parabolts metàl·lics.
FITXA TÈCNICA:
Dificultat: MD amb algun pas de V`+
Desnivell: 160 metres. 
Temps d'aproximació: 25 minuts 
Temps de descens: 30 min. sense incloure ràpel.
Grau d'exposició: Baix.
Material: 12 cintes exprés i reunions.

Roca: Conglomerada. Molt bo, encara que el darrer tram del 4rt llarg la roca ja no és tan bona.
Orientació: Sud. Toca la llum ja a primeres hores del dia. Ideal hivern
Via oberta per Javier Oliban l'any 1993.

1 comentari:

  1. Gràcies per la informació, molt detallada. A Riglos encara no m'he estrenat i veig que és un bon lloc per començar.

    ResponElimina