LA TRAVESSA DELS FLAUTATS: TRAURE EL SINGLOT

La travessa és un recorregut espectacular. No hem de pensar pas en una escalada clàssica sinó un terreny d'aventura on el de menys és escalar. En algunes ressenyes li posen una graduació de IV+ personalment considerem que aquesta no és la dificultat de l'escalada. La dificultat de la travessa són uns passos impressionants que hem de fer per superar dues bretxes. Hi ha qui ho supera com un pas de gegant (un peu en cada extrem) preferibles pels llargs de cames mentre que d'altres prefereixen fer un salt per superar l'esvoranc. Cadascú que triï la forma però de ben segur que no oblidarà aquests passos. Segur que us endureu un bon ensurt que un traurà, si més no, el singlot.
Sembla ser que el nom de Flautats provindria dels dies de vent que les agulles fan una mena d'orgue gegantí.
Durant la travessa cal ascendir les tres puntes que formen els Flautats (Flautat Gran, Flautat Central i Flautat Occidental), per saltar finalment a la Cadireta dels Flautats.
Descripció de la via:
Ens situem entre el Fresolet que queda a la nostra esquerra i la cresta dels Flautats on ens encordem. Hi ha un arbre que ens pot servir per assegurar-nos.
No cal posar-se encara els peus de gats.
1ra tirada (III -, I - 30 metres - net): Sortim per la carena de la dreta. A la nostra esquerra queda un bon estimball però es puja amb facilitat (III -) els primers metres. Dona la sensació que la roca es trencada però és més ferma del que en un primer moment sembla. Si es vol a la part superior es pot posar un friend però no creiem que sigui necessari doncs sortim caminant. Hi ha algun arbust als 15 metres on ens podem assegurar i un altre als 30 metres. Arribem dalt del Flautat Gran.
Anem a l'altre vessant i trobem la reunió.
La reunió està formada per dos espits units per un cordino amb un mallon. Al costat hi ha un químic esclafat que algú es va creure amb el deure de xafar-lo.Poder amb un martell i una mica de paciència es podria adreçar.
Muntem un ràpel de 8 metres per baixar a la primera bretxa. A baix ens podem posar els peus de gat i pujar el mur oposat.
2na tirada (III +-15 metres - 1 parabolt)
Nosaltres vam posar un merlet en un gran bloc marró que hi ha a l'esquerra. Una mica més amunt hi ha una xapa de parabolt xafada però hi passa un mosquetó petit. Un cop superat aquest pas la via puja sense dificultats al Flautat Central.
La reunió és munta sobre dos espits i un químic.
Des d'aquí assegurem el proper pas. Es tracta d'un pas de gegant que supera la segona bretxa. El fons de la bretxa no és gaire fons, uns tres o quatre metres.
3ra tirada (IV - 10 metres - net) Només cal un pas de decisió. Un cop a l'altre costat hi ha una fissura on es pot posar un friend gran amb facilitat i protegeix el pas amb comoditat.
Arribem a l'agulla del Flautat Occidental.
Baixem cap a l'altre costat on hi ha la Cadireta de diable de Flautats que és una mica més abaixa. Trobem una reunió amb dos espits rovellats com els anteriors, un buril sense placa. Com portem els friends decidim posar-ni un de mitjà a sota per donar més consistència a la reunió.
4rt tirada (IV+ - 5 metres - net): Ara bé el pas decisiu de la travessa doncs cal superar la tercera bretxa que està separada de la paret per un metre. Cal baixar amb cura fins arribar a la pedra més baixa i llavors decantar-se o saltar cap a l'altre vessant. La recepció no és fàcil..., o bé, posar una cama a cada cantó per les persones altes i àgils.
Un cop estem a l'altre costat ja només queda pujar un mur sense gaire més dificultat (III+) encara que hi ha una fissura trencada que voregem per l'esquerra fins arribar a la reunió. La reunió està formada per un químic i una sabina separada. Cal portar cordinos llargs per enllaçar els dos elements.
Retorn:
5na tirada (IV+ - 5 metres - net) Ara toca tornar. El pas de fe és igualment exposat. Cal baixar el màxim possible per travessar-lo.
El primer baixa assegurat per dalt però el darrer està més exposat doncs ha de baixar sense estar assegurat per dalt.
Passem el Flautat Occidental i baixem a la segona bretxa però ara no cal fer un pas de gegant sinó que podem baixar fent un ràpel de 15 metres i pujar còmodament a la reunió anterior on farem el darrer ràpel de 8 metres fins la primera bretxa.
6na tirada (IV - 10 metres - 1 parabolt): Escalem un mur dret on al mig trobem un parabolt encantador. Arribem al Flautat Gran i baixem caminant fins el primer pas que hem trobat en començar l'escalada que desgrimpem sense gaire dificultat (III -) i arribem on hem iniciat l'escalada.
La visió de tota la travessa ha estat espectacular amb la silueta de la Mòmia davant, l'Elefant, El Cavall Bernat, i sant Jeroni a l'altre vessant.
Descens:
Podem davallar per on hem pujat però recomanem baixar seguint les marques blaves que davallen a buscar la Mòmia, passen pel costat de la Trompa de l'Elefant (segurament dues de les roques més singulars de Montserrat) i fer cap al refugi-ermita de Sant Benet. Fer cap al camí al Monestir una mica abans de l'ermita de Santa Anna i descendir pel pas del Francès i fer cap al Monestir. 45 min. Caldrà afegir el tram del camí dels Degotalls fins l'aparcament. 1 h 05 min.
Accés: Aparquem en el voral de la carretera que hi ha del coll de la Massana al Monestir (BP-1103) en el km. 7,5 prop de la cruïlla de la carretera que puja de Monistrol al Monestir (BP-1121).
Hi ha molt poc espai per aparcar i molts escaladors prefereixen deixar aquí el cotxe i no haver de pagar el pàrquing del santuari.
Aproximació:
Travessem la carretera i anem un centenar de metres a buscar unes escales que s'enfilen per l'esquerra muntanya amunt. Cartell.
Aviat sortim al camí dels Degotalls i anem a la dreta uns 5 metres i agafem un sender que surt a l'esquerra per la canal del Pou del Gat. Cartell.
El camí és molt dret i cal emprar les mans per poder pujar.
23 min. Passamà.
30 min. Sortim al camí de les Arrels. Anem un centenar de metres a la dreta i trobem un altre sender que surt a l'esquerra per on pugem. Anem pel camí de la canal Plana encara que irònicament de plana no en té res.Segurament el topònim fa referència al coll de la Canal Plana que és molt oberta.
48 min. Arribem al coll de la Canal Plana (1019 m.) on podem fruir d'una primera visió de la cresta dels Flautats. Enllacem amb el camí que puja de l'ermita-refugi de Sant Benet. Anem a l'esquerra. Als pocs metres abandonem el camí i agafem un sender que surt a l'esquerra marcat amb una fita i marques de color blau.
Passem arran de la roca de Sant Salvador o de l'Elefant.
1 h 02 min. Arribem a l'Escletxa (1097 m.) que es troba entre la roca de Sant Salvador i el Fesolet.
Hem de baixar pel vessant oposat per anar a buscar la bretxa que es troba entre el Fesolet i els Flautats. El darrer tram és força dret i pugem agafant-nos a unes arrels. Abans de pujar per la canal les marques blaves baixen per la dreta cap a la Mòmia per on baixarem en acabar l'escalada.
1 h 10 min. Bretxa on comença l'escalada.
FITXA TÈCNICA:
Dificultat:IV + posa en la majoria de ressenyes que hem consultat encara que nosaltres considerem que els passos de gegant, o salts, que cal fer per superar les bretxes no es poden classificar com a dificultat d'escalada.
Desnivell: 60 metres. Molta estona es va caminant.
Temps d'aproximació: 1 h 10 minuts.
Descens: 1 hora 05 min. 
Grau d'exposició: Alta
Via equipada 
Material: Cordinos llargs, reunions. algun friend mitjà i mig gran.
Roca: Conglomerat. En el primer llarg i l'anterior de la Cadireta del Diable hi ha algun tram que la roca només és acceptable.
Orientació: És una cresta orientada de sud a nord. Cal anar alerta els dies de molt vent.
Via oberta:  T
ravessa de muntanya realitzada per primera vegada per Lluís Estasen i els seus companys l'any 1922.



Comentaris

  1. Enhorabona, una travessa que encara no he fet i que no deixa indiferent!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

ESCALADA ESPORTIVA A SOLIUS: ROCA PONÇA

LA GORRA MARINERA: VIA SARGANTANES

VIA JR - EL QUE TE COMPANYS TE UN TRESOR